«Les mascaretes inflades de preu pels Koldo García i l’estranya deixadesa amb el tema per part de Francina de Lluc Armengol…», per Antoni Sureda

Uns afers que van molt més enllà d’un rebumbori qualsevol

El passat diumenge 25 de febrer, ja a darrera hora i a tota pressa, vaig començar a escriure el meus comentaris pel Rebumbori d’aquesta setmana. La meva sorpresa sorgí mentre cercava dades sobre unes mascaretes, com les que ens feren posar en temps de la pandèmia.
Segons tots els indicis, les mascaretes en qüestió es pagaren a un preu desorbitat per part del Govern Balear presidit per Francina de Lluc Armengol. Tot plegat i molt aviat, vaig començar a comprovar que em trobava davant uns fets que almanco en tot el seu abast, eren desconeguts per la pràctica totalitat dels ciutadans de la nostra Comunitat Autònoma.
Em trobava davant una manera d’actuar pròpia de personatges públics sense el seny i vergonya que tocarien tenir. La concreció pròpia conforme al format escollit habitualment per a aquest espai, obliga a estalviar referents i detalls complementaris que podrien ser els habituals d’un simple rebumbori d’aquests d’anar per casa, que cada tres per quatre sorgeixen adesiara al nostre poble.
El milió i mig de mascaretes per fer front a la pandèmia, foren comprades pel Govern Balear a un tal Sr. Koldo García, a hores de llavors mà dreta del que fou Secretari d’Organització del PSOE José Luis Ábalos Meco, el que exposà els raonaments de la moció de censura contra Mariano Rajoy al Congrés dels Diputats. Una vegada guanyada la moció de censura, José Luis Ábalos fou Ministre de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana del Govern del nou President d’Espanya, Pedro Sánchez.
Per les esmentades mascaretes el Govern Balear va pagar 3.700.000 €, i una vegada rebudes quedaren a càrrec de la secció de recursos de l’IB-Salut.
El primer gran problema sorgí quan els responsables de l’IB-Salut se n’adonaren de que només aproximadament un 8 o un 9% de les mascaretes rebudes, corresponien al model sol·licitat. Aquestes es distribuïren on eren necessàries i les altres quedaren emmagatzemades… I allà romanen encara després que fa dos anys han caducat.
Per les passades festes de Nadal, un company me contà que el Govern Balear presidit per Francina de Lluc Armengol, el seu dia havia reclamat més de dos milions i mig a l’empresa “Soluciones de Gestión y Apoyo a Empresas”, però que encara no s’havia rebut el reintegrament sol·licitat a l’esmentada empresa, de la què ara he sabut que n’és titular el Sr. Koldo García.
Però vet aquí que el passat dilluns dia 26 de febrer d’enguany (d’aquesta mateixa setmana), m’he assabentat gràcies a la informació dels diaris Ultima Hora i Diario de Mallorca, que fins el dia 6 de juliol del 2023 no es formalitzà la sol·licitud per devolució o reintegrament. Fou exactament el mateix dia en què Francina de Lluc Armengol deixava de ser Presidenta de la Comunitat Autònoma Balear i en el seu lloc fou elegida la conservadora Marga Prohens.
De veritat aquests privilegiats i ben pagats cervellets, mos volen fer creure que han hagut de menester tres anys per aconseguir un informe per poder reclamar el que es pagà de més? Quina empresa subministradora acceptaria reemborsar el material que el client, pel seu gust o per por de la por, ha retingut deixant-lo caducar?

Recordant de bell nou la innecessària moguda en el camp de futbol de Petra

Segons informa un diari de ciutat, l’àrbitra Laura Santos, ha tornat a xiular en els camps de futbol. De l’entrenador no en dona noves ni en diu res. Tal volta encara no hagi baixat de la volada, ni reiniciat les seves tasques a conseqüència de la segona targeta groga. Esper que al cap i a la fi tot es compongui per bé d’uns i altres. Els alevins són al.lotells que ho aprenen tot… No fan falta mostres d’odi o menyspreus en un camp de futbol. Les llengües només mostren la seva millor funció quan s’utilitzen per a poder-se entendre. De cada dia tinc més clar que a la Torre de Babel, el totpoderós omniscient, si és veritat que va fer el que diuen que va fer, es passà d’un bon tros. Confondre les llengües és una barrabassada inacceptable.
Cal valorar positivament que Laura lamenti la polèmica que s’ha generat arran de l’expulsió de l’entrenador de l’equip aleví de Petra. Així i tot, pel que he llegit a les entrevistes que ha concedit a diferents mitjans de comunicació, crec que tampoc calia remenar el rusc de les abelles sobre si mallorquí-català o castellà, que si llengües o dialectes i altres herbes.
Qüestió a part són els insults i les amenaces a les xarxes socials. Cal mà ferma i no anar de berbes amb aquesta gent.