Hi ha notícies que quan es produeixen fan mal, i algunes en fan molt, de mal. És el cas de la informació que ens ha arribat aquests dies de l’abandonament de les monges franciscanes del seu convent de Manacor. En contra dels desitjos de les tres religioses que encara resistien al seu convent, la direcció de l’ordre va prendre aquesta decisió sense tan sols consultar-les ni informar-les. I molt menys s’ha donat a conèixer públicament aquesta decisió al poble de Manacor, que perd tota una institució i un referent.
Segons les informacions que ens han arribat, fa mesos que la direcció de l’ordre religiosa a Palma va procedir al desmantellament total de la petita església ubicada al carrer Major, venent els bancs i quadres religiosos a un antiquari, procurant que no fos del coneixement de la població per evitar crítiques. L’excusa va ser la reutilització de l’espai, que tanmateix no s’utilitzava gaire, per impartir classes de costura a persones amb necessitats econòmiques. Però ara que es veu amb perspectiva, sabem que aquest va ser un primer indici del que es pretenia a mig termini, i que potser s’esperava que no fos conegut per l’opinió pública fins que fos un fet consumat.
Les monges franciscanes s’establiren a Manacor l’any 1740, quan entraren a l’ordre Aina Maria Parera i Catalina Pascual. Segons recull l’historiador Gabriel Fuster a la seva obra Historia de Manacor, l’any 1747 es va implantar a la vila la primera escola de nines, fundada per les franciscanes i fent aquestes de mestres. L’Ajuntament els hi concedí utilitzar unes instal·lacions municipals per fer les classes. L’edifici estaria situat al carrer Amargura, al cap de cantó amb el carrer Soledat. Immediatament aquesta escola tengué gran èxit, el que obligà a les monges a comprar una casa pròpia el 1850, a sa Bassa. A partir d’aquest moment les monges terciàries franciscanes foren conegudes popularment com les monges de sa Bassa. Impartiren classes al seu convent de sa Bassa fins l’any 1890, quan es mudaren a l’actual edifici del carrer Major, abans conegut com carrer de l’Anell. Per tant, des de 1740 i ininterrompudament hi ha hagut un convent amb monges franciscanes a Manacor fins a dia d’avui, i sempre dedicat a l’ensenyament.
Ja en els nostres temps, és imprescindible recordar la gran tasca de suport a la parròquia dels Dolors que realitzaren les monges, especialment Sor Antònia i Sor Teresa, tant en la cura de les vestimentes i roba de l’església com en l’organització dels actes religiosos. Eren elles les que s’encarregaren d’organitzar les confraries Jordi des Racó, dels Natzarens i de Sant Antoni, de dur els angelets a les processons de Pasqua i del Corpus, i d’ensenyar a l’infant que cada any havia de representar la Sibil·la i al que havia de fer el Sermó de la Calenda.
La pèrdua de les monges franciscanes s’ha de sumar a la de les monges de la Caritat l’any 2012, que s’havien establert a Manacor l’any 1847. Resisteixen encara, malgrat la manca de vocacions, les monges benedictines del Monestir de la Santa Família i les de La Puresa.
Aquest diumenge 1 d’octubre se celebrarà una missa als Dolors a les 20 hores, per donar les gràcies a les monges de Sant Francesc pel seu servei desinteressat i per dir-les adeu després de 283 anys d’història al poble de Manacor. Una notícia ben trista que no ens pot deixar indiferents.
