Realment l’estiu proporciona el temps necessari per fer algunes lectures i algunes reflexions que durant la resta de l’any no són una prioritat. En disposar de temps per tenir més contacte amb la natura, és inevitable pensar quins són els aspectes en els que hem iniciat el camí correcte i quines són les qüestions que sembla absurd no haver començat a abordar en ple segle XXI. La societat, tal com està plantejada ara mateix, sembla difícilment sostenible, i vos deman un poc de paciència per tenir unes línies per explicar-me.
És difícil tenir una idea molt clara d’on prové l’electricitat que consumim, i m’agradaria poder-ho explicar molt breument. Concretament a Mallorca tenim cinc fonts de producció elèctrica: les centrals de cicle combinat que cremen gas natural, els parcs fotovoltaics, la combustió de carbó en es Murterar, la combustió de residus a Son Reus i la cogeneració. A tot això s’ha d’afegir l’energia elèctrica que ens arriba procedent de l’enllaç amb la península, sense el qual no podríem funcionar, perquè encara no som autònoms. Les proporcions d’energia que es produeixen des de cada una d’aquestes fonts són variables en funció de l’hora del dia, del dia de la setmana, de les condicions meteorològiques, de la demanda, del preu dels combustibles i de l’estratègia d’Endesa.
És a dir, que a part de cremar gas, carbó i residus, l’única font d’energia renovable que tenim és la solar, i amb ella aconseguim una quantitat mínima d’energia durant molt poc temps (veure gràfica 1). Gairebé tota l’energia que consumim procedeix de la combustió, i té com a conseqüència enviar tones i tones de CO2 a l’atmosfera. Augmentar la producció d’energia renovable no és senzill, però és necessari. Si ens limitam a xerrar d’energia fotovoltaica intervenen dos factors, la quantitat de metres ocupats amb plaques i l’eficiència d’aquestes. Es pot augmentar molt en metres, començant per tots els edificis públics, però també es poden signar convenis amb propietaris de naus industrials a canvi d’alguna contraprestació. Els particulars poden crear les seves pròpies instal·lacions d’autoconsum, i ajudaria molt en això que existís una normativa favorable, no com l’actual. Per exemple, es podria obligar a totes les companyies elèctriques a adquirir l’energia al mateix preu que la subministren. També s’ha de fomentar l’autoconsum compartit per part de les administracions públiques, on encara queda molt de camí per recórrer. En canvi la instal·lació de camps fotovoltaics substituint terres de cultiu o pastures és objecte de controvèrsia. En qualsevol cas, la solar per ella mateixa no arregla el problema.
Quines altres energies renovables podríem instal·lar a Mallorca? A Menorca varen fer un experiment amb l’eòlica, però la seva producció és inapreciable (quasi mai supera l’1%), mentre que el seu impacte visual és molt gran. I l’aprofitament de les ones de la mar? Aquesta s’anomena energia undimotriu, i requereix fer una gran instal·lació sobre la superfície de la mar. Aquí tenim una mar relativament tranquil·la, molta densitat de trànsit marítim, vivim del turisme (hem de cuidar l’aspecte visual) i això fa que aquest tipus d’energia sigui poc recomanable. La geotèrmica s’hauria d’explotar a Canàries, evidentment, però aquí no tenim possibilitats. La combustió de biomassa? Aquesta opció roba terrenys a l’agricultura dedicada a la producció alimentària.
Idò què ens queda? Reduir la quantitat d’energia que consumim? En part ja ho hem fet, perquè els electrodomèstics de cada vegada són més eficients i els llums LED consumeixen de mitjana set vegades menys que les bombetes incandescents. Per això des de 2008 ha anat disminuint progressivament el consum d’energia per càpita a Espanya, quan abans l’augment era constant (veure gràfica 2). Encara que possiblement també hagin ajudat a aquest descens la crisi econòmica de 2007-2010 i després la pandèmia, però no sabem fins a quin punt. Però no es pot caure en el populisme d’afirmar que la disminució del consum elèctric és la solució, perquè no hi ha una sola solució, sinó una combinació d’elles.
Repassant tot això, sembla que les Balears mai podrem arribar a ser independents energèticament, sinó que ens convé reforçar els cordons umbilicals que representen els cables elèctrics submarins que ens uneixen amb la península i entre les illes. Això fins que la tecnologia avanci fins a un punt de moment utòpic.
