A mitjan mes passat, el Papa Francesc va fer un vídeo dirigit als qui van endarrer de millorar el món, que ell anomena “poetes socials”, i els dóna gràcies per haver viscut el temps de la pandèmia fent costat als qui més han patit.
Ho paga escoltar el vídeo sencer perquè el Papa no hi té pèls a la llengua ni fa gens de voltera ni una mica a l’hora de dir quins són els mals que, si no hi posam remei, faran anar el món en orris. Hi demana tot el temps “en nom de Déu”, als qui tenen la pella pel mànec en el món, els canvis que passa d’hora que hi facin.
Una mica resumit el vídeo damunt-damunt, hi demana a les grans multinacionals farmacèutiques una mica de cor, una mica de sensibilitat humana i que facin possible que cada país, cada poble, cada persona se pugui posar el vaccí (que és així com tocaríem dir la “vacuna”).
També demana als grans banquers mundials que no ofeguin els països pobres, de manera que aquests puguin assegurar les necessitats bàsiques de la seva gent i perdonin el deute a aquests països, un deute que tantes de vegades els banquers han compost en conxorxa amb els governs corruptes d’aquests països contra la seva pròpia gent.
Demana a les grans multinacionals mineres, petrolieres, forestals, immobiliàries, fabricants de pesticides, que no destrossin pus els boscs, les selves, les marines, les muntanyes, ni contaminin pus els rius ni la mar, que s’aturin d’intoxicar els pobles i el menjar del planeta.
A les grans corporacions alimentàries, els demana que s’aturin de fer negoci amb les exclusives i els monopolis de la producció i de distribució de menjar, que no inflin els preus ni duguin així la fam a tants de llocs pobres.
Als fabricants i traficants d’armes, que s’aturin de fabricar-ne i de vendre’n, a fi d’aturar per sempre la violència i la guerra.
Als grans gegants de l’internet, els demana que no s’aprofitin pus de la fluixedat humana per a fer negoci, sense tenir en compte com augmenten les doctrines de l’odi, les informacions falses, que fan veure bubotes a la gent que no tenim gaire estudis, i que aturin la manipulació política.
També demana a aquests gegants de les telecomunicacions, que ajudin els estudiants i mestres d’escola a tenir bon aconseguir amb l’internet els coneixements necessaris per aprendre i puguin repassar i estudiar cadascú de ca seva, quan no hi hagi més remei.
També demana a les televisions, ràdios i diaris d’arreu del món que s’aturin de dir mitges veritats i mentides, de desinformar, de posar mal per interessos a qui els fa nosa, d’escampar brutor, de remolcar escàndols sempre seguit i que, en lloc d’això, mirin de construir fraternitat humana i germanor amb la gent més necessitada.
Hi afegeix, a fi de fer costat als pobres de la terra, una súplica als governs d’arreu del món i als polítics de tots els partits, que representin de bon de veres la gent i que facin feina pel bé de tothom, pel bé general, i no pels peixos grossos.
També toca l’escarpó als líders religiosos que embruten el nom de Déu i se n’aprofiten per moure bregues, cops d’estat i guerres. Els demana que estiguin a favor dels pobles, de la gent de feina, i que estenguin ponts d’amor entre la gent necessitada i els governants.
M’agrada el Papa Francesc perquè no se limita a predicar doctrina i a tocar amb un dit en el Cel. No. Toca amb els peus enterra i convida tothom a tenir ben clars els fonaments de l’Evangeli, vénc a dir del cristianisme, i a dur-los a la pràctica pel bé de tothom en el món d’avui. Com molt bé diu, “El poeta social crea esperança allà on només hi ha excuses i exclusió i cerca en comunitat maneres creatives d’organitzar-se plegats dins la Història”. Déu l’escolt, mai més ben dit.
