El passat dia 15 d’aquest mes de febrer es van complir 30 anys des que Guillem d’Efak va dir adeu, no tan sols a n’Andreu com a la cançó Adeu, Andreu!, sinó a totes les persones que tant l’estimaren i admiraren. Moria a Palma, a punt de complir 65 anys, un personatge que no deixà indiferents als que tengueren ocasió de conèixer-lo i tractar-lo, ni tampoc als que s’han interessat per la seva vida i la seva irrepetible obra cultural dins el món de la música i la literatura, especialment la poesia, tot en llengua catalana.
Un repàs a la seva biografia, sempre envoltada de llegenda i farcida de curioses anècdotes, ens diu que Guillem Fullana i Hada d’Efak va néixer un 23 de març de 1930 a Rio Muni de Guinea Espanyola, avui Guinea Equatorial, fill del manacorí Guillem Fullana «Cremat», funcionari colonial, i diuen que de mare, una princesa guineana.
Pel poble circularen comentaris de tota mena sobre l’arribada d’un ‘negret’ de dos o tres anys a Manacor (es deia que el seu pare li havia afegit un any d’edat per poder-lo dur legalment, mentre altres comentaris afirmaven que l’havia duit amagat a dins una maleta). El cert és que aquell nin va créixer a la populosa barriada des Barracar sota la tutela i cuidats de la seva tia Margalida, germana del seu pare, i educat per la mestra d’escola Lluïsa Fuster. Guillem de petit ja destacava com un nin espavilat i aficionat a les entremaliadures pròpies d’un al·lot inquiet.
Ben prest se li van despertar les aficions per l’escriptura i la cançó. Acabada la Guerra Civil, va comença a treballar com a mestre rural particular, i va començar a actuar amb un grup musical local. Als 16 anys ja va guanyar alguns premis pels seus poemes publicats a la premsa mallorquina i participà a distints esdeveniments literaris demostrant la seva vàlua i domini de la llengua catalana, la que sempre va considerar la seva llengua pròpia. Fou Josep Maria Llompart qui, l’any 1956, li va publicar el seus primers poemes en un llibre titulat El Poeta i la mar, editat dins la col·lecció que el mateix Llompart dirigia, La Font de les Tortugues.
El seu esperit aventurer el va empènyer a deixar Mallorca per anar-se’n a França, on va treballar a la verema i com a miner. Fruit d’aquelles experiències va sorgir El poeta i la mina, on es conta la solitud i la solidaritat, les lluites i les pors dins la que s’anomenava poesia social.
Al començament dels anys seixanta tornà a Mallorca, coincidint amb el primer bum turístic, i aconseguí feina al famós music-hall La Cubana de El Terreno a Palma, actuant com a cantant de blues, jazz, cançons populars i algunes de creació pròpia, amb destacat èxit artístic. Aviat conreà amistat amb destacats poetes i literats com Josep Maria Llompart i manacorins de la seva època com Miquel Àngel Riera, Jaume Vidal Alcover, Antoni Mus i músics com Antoni Parera Fons, que li obriren camí cap a Barcelona, on s’havia creat el moviment de la Nova Cançó amb el grup ‘Els Setze Jutges’, al que aviat s’hi va ajuntar i es professionalitzà com a cantant, actuant a ciutats i pobles del principat i a Barcelona, on fixà la seva residència durant 15 anys. Enregistrà discs, va fer recitals i va conèixer els més destacats membres de la intel·lectualitat catalana. L’any 1966 inaugurà la Cova del Drach al barceloní carrer Tusset, que es convertiria en un espai mític a on es cantava i es feien funcions teatrals de petit format. Allà hi actuaren, entre molts d’altres, Maria del Mar Bonet, Núria Espert, Maria Aurèlia Capmany, Núria Feliu, Joan Manuel Serrat, Ovidi Montllor i Francesc Pi de la Serra. El 1968 obrí el bar ‘La Cucafera’, amb Carlota Soldevila, Fabià Puigserver i Núria Picas, on es dedicà al management musical i teatral, i el 1969 guanyà el prestigiós premi Carles Riba amb l’obra Madona i l’arbre, que fou rebuda amb entusiasme per la crítica per la forma d’un llenguatge novell i alliberador, l’amor autèntic, l’amor del tacte i la saliva, l’amor que es rebel·la contra el que està establert.
Retorn a Mallorca
L’any 1980, Guillem d’Efak torna a Mallorca. Fa feina de guia turístic, es dedica a la literatura i lluita en nombrosos fronts pel redreçament polític i cultural del nostre país. Publicà llibres de poesia, narrativa i teatre, i també discs. Una extensa obra literària i musical mereixedora de vàries distincions. El 1993 l’Obra Cultural Balear el guardonà amb un dels seus premis, i el 1994 se li va fer una gran festa-homenatge a l’Auditòrium de Palma, Un cant a l’amistat, que comptà amb la participació dels principals intèrprets de la cançó catalana, com Lluís Llach, Maria del Mar Bonet, Joan Manuel Serrat, Raimon, Marina Rossell, Uc i d’altres.
Conta el reconegut poeta i escriptor mallorquí Biel Mesquida a un article publicat recentment al suplement literari de Diario de Mallorca ‘Bellver en abril’ que des dels vint anys posteriors a la seva mort, l’obra musical de Guillem d’Efak és interpretada per nombrosos autors i s’han enregistrat més discs amb les seves cançons que en tota la seva vida. Mesquida diu que també s’han editat més llibres seus post mortem que quan vivia. L’any 2005, amb motiu del desè aniversari de la seva mort i de la d’Ovidi Montllor, la Universitat de les Illes Balears va organitzar uns actes commemoratius, amb un cartell i una postal d’invitació obra del pintor Josep Guinovart. El dia 1 de març de 2011, es lliurà a la seva vídua, Mònica Pastor, la Medalla d’Or de les Illes Balears i IB3 Televisió li va dedicar un programa.
En commemoració dels deu anys de la mort de dues figures amigues i extraordinàries com eren Montllor i d’Efak, l’any 2005, Maria del Mar Bonet i Biel Mesquida realitzaren un espectacle poèticomusical, que representaren per totes les terres dels Països Catalans. “Uns recitals que varen donar fe que aquelles dues figures, d’Efak i Montllor, seguien vives dins l’imaginari popular i bategants en els poemes i cançons que els havien convertit en uns vertaders clàssics contemporanis”, afirma Mesquida.
“Balada d’en Guillem d’Efak”, la seva biografia escrita per Bartomeu Mestre
“Biografia del bruixot polivalent que va ser en Guillem d’Efak” és el títol de la segona edició, sensiblement ampliada, del llibre que es va editar el desembre de 1997 baix el títol de “Balada d’en Guillem d’Efak” i que l’abril anterior havia guanyat el premi Josep Lladonosa de l’Ajuntament de Lleida, Omnium Cultural i Cercle de Belles Arts del Segrià.
Un llibre que, segons la crítica, “acredita al seu autor per múltiples i elogiables valors. Basteix una evocació literària, a voltes poemàtica, emotivament humana. Fins al darrer capítol, Mestre comunica l’enorme capacitat de seduir i contar històries. Guillem d’Efak, un bruixot polifacètic i carismàtic, entra i surt del llibre quan vol per establir un combat literari amb l’autor i el lector. Les facècies i peripècies s’encadenen en un joc d’enginy i d’ocurrències que es frueixen amb el mateix plaer que una alenada de goig. El resultat és un llibre que convida a gaudir de la vida en plenitud i sense restriccions. Un manual contra la repressió i la depressió. Una convocatòria a confiar amb la nostra gent. Una proposta col·lectiva de deixondir-nos com a persones i com a poble. Un cant a la creativitat, a la màgia i a la imaginació. És, també, un acte de rebel·lia contra els condicionats socials, una galtada a la vulgaritat, una protesta contra la mediocritat, un clam obert per la llibertat, un cant a l’amistat”. En definitiva, un llibre per conèixer i saber qui va ser en Guillem d’Efak.
