En nom de la família, volem expressar el nostre agraïment a Manacor Comarcal pels molts anys de subscripció que va tenir la nostra padrina, Petra Rosselló Domenge, que recentment ens ha deixat. Al llarg del temps, aquesta revista que teniu a les mans ha estat molt més que una lectura habitual en els seus quefers diaris. Ha estat un entreteniment constant i una manera de seguir l’actualitat de la comarca i del municipi. Setmana rere setmana, ha format part de la seva rutina i del seu vincle amb Manacor i amb la vida del seu entorn més proper.
Per a nosaltres, els seus nets, des de nins, anar a ca sa padrina Petra, al carrer de Ciutat, sempre era un fet especial. Contemplar el mostrador de Can Mio, fer un tastet a Can Lliro, basquejar per Can Garanya, triar fils amb na Joana, a la botiga de Fils i Botons. I després pujar a aquell pis, espai de jocs i d’aventures, on els seus nets i, ara també, renets, hem viscut tantes històries familiars. Entre elles, fullejar les pàgines de Manacor Comarcal.
En un món sovint esbojarrat, on la geopolítica internacional acapara bona part de l’atenció mediàtica, no podem oblidar el valor de les referències del nostre entorn més immediat. Llegir la premsa local ens serveix per conèixer l’actualitat política propera, per aprendre la història del poble dels nostres padrins o, per descomptat, per celebrar les grans gestes esportives de l’admirat tennista mundialment famós de Cals Guixons. Aquest tennista que hem vist créixer a la revista a nivell personal i esportiu, encara avui no deixa de ser a Manacor -com dirien els italians- “uno di noi”.
Per a sa padrina Petra, especialment en una etapa de vida marcada per l’edat avançada i els problemes de mobilitat, Manacor Comarcal ha estat una autèntica finestra oberta a la ciutat. A través de les seves pàgines, sa padrina Petra ha pogut continuar connectada amb els carrers, la gent i el dia a dia de Manacor. Igual que el finestral prop de la camilla, que dona al carrer de Ciutat i li permetia veure passar veïnats, amistats i comerciants, la revista li ha servit també com una finestra metafòrica per contemplar la vida de la ciutat que l’ha vista néixer, créixer i viure plenament fins a la darreria de la seva vida.
Per tot això, volem posar en valor la importància del periodisme local i donar-vos les gràcies per haver estat, durant tants anys, una companyia tan valuosa per a ella. Si avui els seus nets tenim per costum llegir la premsa i estar al corrent del que passa al món, és de justícia remarcar que ho feim perquè n’hem après des de petits, tenint sempre a mà els exemplars de la premsa local. Que aquestes paraules siguin també un petit homenatge a totes les padrines i una manera de recordar que són dones molt més valentes i necessàries del que sovint elles mateixes pensen.
Per molts d’anys de premsa local i, sobretot, bones notícies.
Joan Ferrà Sansó
