No parlarem de tres grans jugadors que formassin una davantera mítica d’un club de futbol europeu dels anys vuitanta. Tampoc d’una organització clandestina amb base a Colòmbia que combinàs la prostitució, la cosa paramilitar i el tràfic de pastilles. Ho farem del rumb del govern municipal encapçalat pel batle Oliver que aquestes darreres setmanes, dins l’atonia general, ha rebut dues corretjades de foc amic que són avisos a navegants que no s’han de menystenir. Veurem com de vinculades estan a la Triple P: Problemes, Prioritats, Persones.
Corretjada 1
Kiko Gil deixa, abans d’acabar el seu mandat, la presidència de l’Associació de Veïnats de Porto Cristo. I no ho fa per una moció de censura o per disputes internes dins el col·lectiu, no. Ho fa, segons diu urbi et orbe, per la manca de suport de l’Ajuntament en les seves demandes i suggeriments. Ho fa, de fet, fruit d’una decepció. Fins ara l’Associació, tot i poder semblar que els seus membres més destacats eren propers al batle, ha grunyit fort respecte de la gestió municipal feta al Port. És obvi que les associacions de veïnats no tenen la força ni suport de fa trenta anys però no deixen de ser un lobby de gent que desinteressadament miren de fer feina pel poble. Que hi pot haver persones molt nites o polítics frustrats dins? Segur que sí, però això no lleva que són els primers que detecten els problemes i poden ajudar el poder públic a establir prioritats. Per això mateix l’alenada inicial perquè parteix un martell s’ha de convertir l’endemà en preocupació quan algú de prop deixa de fer feina pel bé comú. I també perquè després d’ell ve el desert. És molt semblant a un desert que a l’assemblea següent a la dimissió hi compareguin menys de deu associats i ningú vulgui agafar el relleu més que José Esteban Català. Català, actual membre de la Junta de Districte de Portocristo pel Partit Popular, no el podríem qualificar de nito ni malavidós, però sí de polític frustrat ja que ha estat com a mínim a UPyD, a Ciudadanos i al Partit Popular. I mai ha anat gaire més enllà dels destacats 723 vots que va fer en totes les Illes Balears a les eleccions generals de 2008. Vaja, que si això de l’Associació de Veïnats no li va bé ja només li quedarà fer-se de Nou Ordre…
Corretjada 2
Fa poques setmanes es va presentar un nou actor polític al municipi de Manacor. Embat és el nom del projecte nounat i va generar una certa expectació arran d’uns cartells que amb poques explicacions convocaven el respectable per un dissabte a la plaça de sa Moladora. Cares conegudes dins l’àmbit de l’esquerra nostrada avalaren el projecte indefinit encara. Depèn de quin membre del col·lectiu rebi la pregunta, la vocació embatiana tant pot ser esdevenir un corrent d’opinió perquè el govern municipal no s’adormi com convertir-se en un partit polític que es presenti a les eleccions municipals de l’any 2027. Talment el govern municipal són rojos i catalanots, però si anam a la Triple P tot i poder coincidir amb els problemes detectats i diferir com és obvi amb les persones que lideren els dos projectes, podríem concloure que el late motiv del sorgiment d’aquest projecte polític són les prioritats. Quant a Embat, està meridianament clar, perquè així ho han dit, que les seves prioritats polítiques municipals són reforçar les polítiques feministes i els serveis socials. Alhora, una altra línia mestra seria denunciar la falta de decisions valentes per part de l’Ajuntament. És evident que es miri com es miri tant aquesta presentació com la posterior primera assemblea són una altra corretjada de foc amic, ara amb estètica cupaire, al batle i al seu equip.
El rumb de la nau
La valoració més important de tot plegat no ha de ser que el moviment veïnal a Porto Cristo està a dia d’avui en un estat paupèrrim o que Embat es desinflarà perquè la vocació electoral d’uns xocarà amb la vocació influent d’uns altres. Crec que aquests dos bolets, o aquestes dues corretjades, són un símptoma de la necessitat que té el govern municipal d’anar per feina. De posar la Triple P en marxa. Les persones estan clares: els nou membres de l’equip de govern i qui els vulgui ajudar. Quant els problemes, si ens allunyam de politòlegs i experts diversos, no fa falta haver estudiat a Salamanca per veure que la brutor i l’incivisme són les qüestions flagrants que ocupen i preocupen més una àmplia majoria de gent que fa les coses bé. Les prioritats han de ser idò treure el garrot als incívics i també a les contractes municipals que incompleixen de manera espectacular la seva feina. Si la dimissió de Kiko Gil i l’entrada de l’embat serveixen d’impuls per pegar aquest necessari cop damunt la taula idò benvingudes siguin.
