Opinió

OPINIÓ JAUME RIGO: Inaugurat el monument a Rafel Nadal a Manacor

Jaume Rigo Matheu

Escolt per una televisió estatal que a la fi li han inaugurat un monument a en Rafel. Ja era ben hora! Si qualcú es mereix tenir un monument a Manacor és en Rafel Nadal (bé, a part de Mossèn Alcover, que ja té tres monuments, dos carrers, una Institució, un institut i és fill il.lustre). A Manacor som així, o no li feim gens de cas a ningú o ens passam de frenada quatre pobles.
Ara, el que no he aclarit és si l’han fet eixancat damunt la carretera de Ciutat, a una plaça o davant la Sala. Com sempre, dues madones xerraven, i no he sentit gairebé gens el que deia la presentadora. Així mateix trob un poc gros que ho hagi sabut per una televisió d’allà deçà el bassiot enlloc d’haver vist gens de fressa dins el poble o haver sentit rumors, ja és ben cert que vivim a l’època de la tecnologia i la globalització! També m’estranya moltíssim que aquest batle ara ens surti amb aquestes, després de no haver volgut/pogut anar a la presentació del documental sobre la seva acadèmia de tenis, que ja ha donat la volta al món i segueix fent famós el nom de Manacor per tot arreu. Però bé, tampoc no serà que no estiguem acostumats al ball de la “yenka”.


Passant-me pel cap totes aquestes coses, preocupat per veure si hauran tengut bon gust a l’hora d’erigir tal monument, em pos a cercar informació amb el telèfon, i per sorpresa meva no trob res de res. Serà possible? Aquests de la televisió deuen tenir l’exclusiva? Això serà que per internet encara no hi ha res perquè la notícia és massa recent, segurament en un parell de minuts ja podré trobar alguna cosa. Escolt quatre notícies més (a mitges, entre converses inoportunes) i torn agafar el telèfon. Aquesta vegada ampliant una mica la recerca em qued de pedra! No és a en Rafel Nadal que li han inaugurat un monument! És a en Raphael que li han fet un monument al seu poble natal, Linares! Punyetes! Ja deia jo que no podia ser! Rafel, Rafael, Raphael, Nadal, natal…
No, i és guapo el monument que li han fet a en Raphael, de vidre reciclat verd. No sé el que durarà, però guapo ho és. A Manacor no l’haurien pogut fer de vidre. Bé, seria això que ara anomenen “art efímer”, com els peixos d’aletes arrabassades de Porto Cristo instal.lats aquest estiu; o el monument als Moretons d’en Llorenç Ginard destrossat ja dues vegades i ara en procés de restauració (supòs?); o l’obelisc d’en Joan Riera Ferrari, que una camiona va enviar a fer vaumes a la rotonda de s’Hiper i ja mai més s’ha sabut d’ell (això també tronà per s’Agrícola fa uns dies, en presència de varis regidors; gràcies, s’Agrícola).
En Michael Jordan té una estàtua a Chicago, en Magic Johnson a Los Angeles, en Bahamontes a Toledo, n’Ángel Nieto a Jerez, en Fangio a Montecarlo, en Cruyff a Amsterdam, en Senna a Imola, en Cristiano Ronaldo a Madeira, n’Iniesta a Fuentealbilla, en Kubala al Camp Nou, en Pelé a Santos, en Messi a Buenos Aires… i en Rafel Nadal té la seva estàtua a Roland Garros, i al seu poble natal no li fan gens de cas. És un cas similar al de Roger Federer, que al poble que el va veure néixer, Münchenstein, de poc menys de 12.000 habitants, tampoc hi té cap estàtua, carrer, parc, museu o poliesportiu. Serem els manacorins els suïssos de Mallorca? Freds, distants, apàtics…?
No es pot negar que és anecdòtic sentir uns turistes demanant a un “monicipal” enmig de la plaça del Palau: “Sorry, where is the Rafa Nadal sculpture?”, i veure com el guàrdia no sap com els ha de dir que aquí no té cap escultura, que vagin a Roland Garros si la volen veure, i els turistes es queden amb cara de no entendre res. Bé, no descartem que un dia, així com som els manacorins que, o no feim cas o ens passam quatre pobles, qualcú li dediqui tres o quatre carrers, mitja dotzena d’escultures, dos poliesportius, i una escola. Com que vivim a l’era dels populismes, és a dir, de les postures radicals, tampoc no m’estranya que ja hi hagi un perfil de facebook que pregoni @PorUnMonumentoDeRafaNadalEnCadaRotondaDeEspaña, i que tengui més de 1.200 seguidors!
Perdonau-me que hagi estat tan irònic. Ara si voleu li podeu cercar els dobles sentits a tot, i triples també, que els té. Com va dir el rei Jaume I, “Vergonya, cavallers, vergonya!”, quan s’obrí una escletxa a la murada de Medina Mayurqa.

Mostrar más

Publicaciones relacionadas

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Botón volver arriba