Justament enguany es compleixen 100 anys de la finalització de les obres de construcció del campanar de la Reial Parròquia de Nostra Senyora dels Dolors de Manacor, l’any 1923. La primera pedra de la Torre Rubí es col·locà dia 31 de desembre de 1905. L’acta d’inici de les obres se signà amb una ploma estilogràfica que es conservava a l’antic Museu Arqueològic, i possiblement ara sigui al Museu d’Història, a la Torre dels Enagistes. Es paralitzaren les obres en diverses ocasions, per manca de finançament, però quan a la fi acabaren havien costat exactament 86.898 pessetes.
Per celebrar l’acabament de les obres els dies 28 de juny a 1 de juliol s’organitzaren unes festes anomenades “Fiestas de la Vejez y el Pájaro” en honor del rector Rubí, que també va ser declarat fill il·lustre de Manacor. Morí 9 anys després, el 1932, a l’edat de 89 anys. Això de “la vejez y el pájaro” no he arribat a saber exactament a què es deu, però podria ser una indirecta molt directa al rector Rafel Ignasi Rubí Pocoví, que evidentment havia tornat vell durant l’obra, i estic segur que era un bon “pájaro”. Dins el programa de festes hi trobam el dia 1 de juliol la “… bendición de la escalera monumental de la torre campanario por el Muy Ilustre Señor Don Antonio María Alcover…”.
Aquest campanar havia substituït al de l’antiga església, que estava situat a prop de la porta de Sant Jaume de l’església actual, on després s’hi va ubicar la parada de taxis. El campanar antic tenia una altura aproximada de 30 metres, mentre que l’actual arriba als 74 metres (tants pams com dies té l’any). L’escala actual té 254 escalons amb un sol replà, a l’altura de la cúpula de l’església. Aquest nou campanar s’ubica exactament on antigament s’hi obria el portal major, ja que l’església es girà exactament 180 graus en el seu eix.
L’arquitecte de l’obra fou D. Gaspar Bennàssar Moner (1869-1933), que a Palma havia deixat una magnífica obra: s’Escorxador, el Cine Born, el Bar Cristal, el Coliseu Balear… L’enginyer industrial D. Josep Barceló Rungaldier (1840-1918) feu els plànols de la nova església. El mestre d’obres va ser D. Miquel Fons Caldentey, comptant amb l’ajuda esporàdica de Bartomeu Ferrà Perelló, famós mestre d’obres, escriptor i arqueòleg de Ciutat. Però el manacorí que hi deixà l’empremta artística fou D. Antoni Pocoví Ordinas, que combinava la passió per l’escultura amb la seva feina d’escolà que exercí durant més de cinquanta anys. Ell esculpí vuit gàrgoles i els arcàngels Miquel i Rafel.
A la primera de les dues imatges encara s’hi pot veure l’antic repès a la part superior de la plaça Constitució (la plaça de les verdures), amb les seves voltes, que després seria esbucat per tenir una plaça més gran i de traçat rectangular. També s’hi veuen els envelats de fusta i xapa metàl·lica als dos laterals, on se situaven les placeres. El campanar ja està ben avançat, però encara es veu a l’esquerra el campanar antic i la cúpula que cobria la capella fonda on actualment hi ha la nau de la Puríssima. Es pot datar entre 1909 i 1916.
La segona imatge ja és posterior a 1923, quan les obres del campanar havien finalitzat, però a la vegada anterior a 1931, quan s’instal·là el rellotge, que encara no hi és. Veim que el repès ja ha desaparegut, i que s’havia modernitzat la plaça, amb la col·locació de les porxades metàl·liques centrals a la part superior, en temps del batle Josep Oliver Billoch.
Les dues postals són obra d’Àngel Todrà Viazo (1867-1956), que havia vist la possibilitat d’explorar un bon negoci unint l’aparició de la fotografia i els primers indicis del turisme. Precisament va crear i posar a la venda una àmplia col·lecció de postals de les Coves del Drach, però també de molts indrets de Catalunya, Aragó, Navarra i País Basc.
Fa només 100 anys les esglésies es quedaven petites per encabir la població i s’havien de fer plans per engrandir-les, mentre que avui gairebé mai es veuen plenes i ordinàriament hi assisteixen quatre rates. Fa només 100 anys les esglésies eren el centre espiritual d’un poble, avui la gent passa i ni tan sols les veu. Els temps canvien, està clar.
