Fa un estiu de justícia. Per recordar-ne algun així hauria d’anar, personalment i sense mirar dades meteorològiques, a 1985 o a 2004. La diferència amb aquells dos anys és que ningú em va dir aleshores que aquell estiu seria més fresc que la resta dels que estaven per venir. I això ha passat ara. No sé si serà ver o no, però s’ha escrit a més d’un paper que l’estiu mallorquí d’enguany serà el més fresc i agradable de tots els que ens queden per viure. No som en absolut negacionista del canvi climàtic però en molts aspectes de la vida segurament convé ser una mica com Sant Tomàs i esperar a tocar-ho amb el nas abans de donar per bones afirmacions tan radicals.
Les profecies (I)
L’any 2000 Jaume Serra, un capellà de poble que havia passat per Manacor feia prop de trenta anys, va publicar un llibret molt senzill que duia per títol “Un mallorquí”. A la darrera pàgina, i a mode de conclusió apocalíptica davant un món que canvia de mil·lenni i d’una vida que ja havia pres el capavall, elaborà una sèrie de previsions o profecies de com seria Mallorca deu anys més tard. Com les podem veure més de vint anys després? “Poquíssima gent llegirà llibres”: pitjor han acabat els videoclubs. “L’aigua que brolla a l’illa no bastarà per res”: sembla increïble però hem construït més de cinquanta mil piscines i l’aigua encara no ve de fora. “Els catòlics practicants seran minoria”: aquí demostra conèixer la casa i l’encerta de ple. “Novel·les i poemes en català se n’editaran ben poquets”: se n’editen moltes i fins i tot algunes d’aquestes obres són molt bones. “Continuaran el pa amb oli, l’ensaïmada i la coca de verdura, però els menús exòtics seran molt presents”: tota la raó del món en les dues afirmacions. La cosa és que Mn. Serra Adrover ens pintava una Mallorca que es dissolia a passes de gegant però vint-i-dos anys després les essències mallorquines, excepció feta de les divinals, continuen vigents amb més o menys vigor a la societat d’avui.
Les profecies (i II)
Miquel Riera Alcover, renebot de l’Apòstol i hereu intel·lectual de Don Toni, morí relativament jove poc després de la seva jubilació com a metge. L’any 1999 va publicar una novel·leta que duia per títol “Ferrutx. Un sopar de rondalles i gambes per al 2000”. S’hi recreava un sopar familiar per celebrar el canvi de segle en què es parlava de la Mallorca del segle XXI. Riera Alcover, impulsor de la Institució Pública Antoni M. Alcover, aleshores Fundació, posa en boca dels seus convidats una illa en decadència moral, cultural i vital de cara al segle que estava per entrar. Això sí, una illa molt pròspera econòmicament. Preveia per a l’any 2050 tot això: “Mallorca tendrà dos milions d’habitants i Manacor devers dos cents mil”, “El Port i Manacor estaran units urbanísticament i tendrem tres autopistes”, “Hi haurà més de 2.000 cases de turisme a fora vila”, “El 50% de la població parlarà en castellà, el 20 en català, un altre 20 en alemany i el 10 restant repartit en diferents idiomes”, “El Claustre serà propietat d’un mecenes alemany” o “El batle de Manacor serà un senyor amb dos llinatges alemanys”. Les profecies són més males de valorar que les de Mn. Serra Adrover perquè encara ens falten vint-i-vuit anys per arribar-hi. La de dues mil cases de turisme a fora vila podríem dir que va ben encaminada, les del poder alemany semblen més llunyanes. En haver acabat comptarem…
L’aeroport
El Document de Regulació Aeroportuària (DORA) és un text oficial del Ministeri espanyol de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana que és molt donat a fer profecies. Però profecies que se solen complir, no com les dels nostres romàntics protagonistes que tenim entre descartades i pendents de revisió. Una de les ocurrències d’aquesta bíblia dels aeroports és que l’aeroport de Son Santjoan ha de passar dels 19 milions de passatgers previstos per enguany 2022 a ni més ni menys que 29 milions l’any 2026. És fa difícil pensar que algun mallorquí sigui tan inconscient per pensar que això sigui una bona dada. Si l’illa ara ja vessa amb 19, què no farem amb 29? Però això no s’ha decidit a Mallorca. A algun altre lloc tenen clar que l’única manera de continuar sucant l’antic paradís és augmentant i augmentant fins que tot faci un pet. L’excés de turisme matarà Mallorca? No vull ser catastrofista ni fer profecies però record perfectament que quan era al·lot sortíem, les Balears, les primeres en renda per càpita de l’Estat espanyol. Això era als anys vuitanta, quan teníem uns cinc milions de turistes. Avui, amb més del triple de turistes que en aquells anys, hem baixat al novè lloc. Si es compleixen els desitjos del govern d’Espanya i el 2026 ja passen 29 milions de passatgers per Son Santjoan no vull pensar a quin lloc estarem. Ens continuaran sucant fins que arribem a la renda per càpita de Melilla? Per Madrid no es perdrà! Haurem de ser els indígenes i assimilats qui diguem prou a aquest despropòsit. La bona notícia és que està a les nostres mans. La mala és que tot fa pensar que hi ha una conxorxa al Ministeri per tal d’aconseguir que les profecies de Riera Alcover a “Ferrutx” puguin ser una realitat l’any 2050.
