Un lector em va suggerir que havia de començar els articles amb l’encapçalament: “Manaclotines i manaclotins”. Ho trob molt fort i es podria ofendre qualcú. Certament, és una vergonya pel nostre municipi que, a un dinar familiar, un parent de fora poble et digui que a veure si ens posam d’una vegada a tapar clots, que ja feim empegueir a externs i tot. Hauríem de diferenciar entre fer una mala gestió, que en molts temes és així, i no gestionar. La realitat és que en alguns carrers, com el de Sant Rafel, ja hi ha tants de clots que duria molta més feina i despesa posar-se a tapar-los un per un que asfaltar de bell nou tot el carrer.
He sentit diverses explicacions, cada una més surrealista que l’anterior. Que si la vida útil de l’asfalt de la majoria dels carrers de Manacor ha arribat al seu final i, com que no s’ha anat renovant progressivament, ara s’haurà de fer una immensa inversió per renovar-lo tot. Que el primer punt de l’estratègia anticotxes de MÉS va ser imposar la ZPR, el segon punt va ser desbaratar la circulació amb canvis de sentit i canvis en els aparcaments, i que ara la següent passa és deixar que Manacor s’umpli de clots per impossibilitar-hi físicament circular els vehicles. Que MÉS ha fet un pacte amb els tallers de cotxes per treure comissions de les reparacions… La realitat és que alguns cotxes petits ho estan passant mecànicament malament.
Amb el nexe comú de l’absència de gestió, es troba el manteniment de les zones verdes. Per posar un exemple, la pastera que es va instal·lar quan es va reformar la plaça de s’Antigor. No hi ha dubte que aquest govern vol fer veure que és verd i ecologista, perquè la verdor de les herbes silvestres no deixa veure els rosers que s’hi sembraren. Em diu un veïnat que demanarà permís per posar-hi una “rejilla” i engreixar-hi un conill. Això per no xerrar que es podria treure una concessió per a l’explotació de les pastures urbanes, per la quantitat d’herbes que neixen a les voreres dels carrers.
Fa uns dies, una persona em va demanar què passava amb els pressuposts de l’Ajuntament de Manacor, a veure si l’equip de govern no els podria explicar a la ciutadania. Evidentment, no ho han fet perquè no hi tenen interès, només una presentació i una nota de premsa. Els comptes municipals de 2026 ascendeixen a 54 milions d’euros i augmenten un 7% respecte de l’any anterior, i només 2 milions d’aquests es preveu dedicar-los a inversions. És previsible que el govern municipal vulgui fer ús dels romanents per augmentar el pressupost destinat a inversions, doblers que ara mateix es troben acumulats als bancs. Però qualcú ha sentit explicacions sobre què fan comptes fer? Quina quantitat es gastarà en asfaltar carrers i arreglar les voreres?
Per cert, sabien que Manacor ha acudit a la fira turística Fitur? S’hi ha fet la presentació de la Ruta East Mallorca (GR226), que connecta Manacor, Sant Llorenç, Son Servera, Artà i Capdepera, començant per Cales de Mallorca. Hi havia els batles dels altres quatre municipis… de Manacor, la regidora, el batle devia tenir altres feines, potser per Girona. Per cert, la imatge utilitzada per promocionar el municipi ha estat polèmica per ser totalment desafortunada. Na Camel·la emboirada, amb les cadires d’un cafè que fa anys que no hi són, ni una sola persona a la vista… poques ganes fan de venir a Manacor amb aquesta foto. Sobretot si es fa l’exercici de comparació amb les fotos promocionals d’altres municipis al mateix estand de les Illes Balears. En aquest cas, una imatge val més que mil paraules.
I xerrant de turisme, ja saben que aquesta setmana passada va fer molt de vent i la mar va causar desperfectes. Idò immediatament l’Ajuntament de Sant Llorenç posà en marxa l’operatiu i netejà l’arena del passeig de Sa Coma, i a la platja hi passà el tractor deixant-ho que feia gust mirar. Just a pocs metres, l’Ajuntament de Manacor proporcionà fàcilment el contrast, tenint la platja de S’Illot feta un desastre, plena d’alga i pedres, l’arena desplaçada de la desembocadura del Riuet, i la famosa passarel·la que havia de ser indestructible i inamovible en paraules del regidor responsable, i que va costar més de 20.000 euros, desplaçada i parcialment submergida. Un altre exemple de gestió “immillorable”.
