“La primera Fira de les Dones, l’obertura de les fosses i els Patis Oberts són els projectes que més m’han marcat”

Sempre que ens trobam amb ella esperam una conversa tan llarga com interessant, i més si aquesta trobada és la darrera de la seva primera etapa en la política. Parlam de Carme Gomila, delegada d’Educació, Igualtat, Serveis Socials i Joventut, qui després de quasi set anys com a regidora de l’Ajuntament de Manacor tanca aquest cicle el proper 9 de febrer per centrar-se exclusivament en el seu nou càrrec com a presidenta d’Esquerra Republicana a les Illes Balears, càrrec que ostenta des del passat mes de novembre. Parlam amb ella d’aquests set anys a l’ajuntament, però també de diversos temes d’actualitat, com la manca d’inversió educativa a Manacor o el proper 8-M.

• Quan vas prendre la decisió de deixar l’Ajuntament de Manacor?
• Aquesta no és una decisió presa d’un dia per l’altre. És una decisió que es va gestant amb temps, amb molta reflexió i també amb molta responsabilitat. Aquests darrers dies he rebut molts inputs positius, i això també m’ajuda a confirmar que l’etapa s’ha pogut tancar bé, sense estar cremada ni esgotada, que per jo és clau. La gestió municipal exigeix una presència molt intensa, molt constant, i crec que és important saber quan pots continuar donant el millor de tu i quan cal fer una passa diferent per seguir sent honesta amb la feina que fas. En el meu cas, aquesta decisió madura al llarg dels darrers mesos, en paral·lel a les noves responsabilitats que he assumit, i també m’agafa en un moment de serenitat i de coherència personal i política.
• Què et va motivar a apostar per aquest canvi?
• El factor principal va ser una manera molt clara d’entendre la política: com un exercici de responsabilitat, de coherència i també de límits. He tengut la sort de poder triar el moment, el com i el perquè, i això no és menor en política. Darrerament havia assumit noves responsabilitats que feien molt difícil combinar-ho tot sense caure en el desgast o en la política de supervivència, i jo no crec en això. Sempre he defensat que una altra manera de fer política és possible, allunyada de la idea que només resisteix qui aguanta més. Per jo, fer política també és saber escoltar-se, cuidar els equips i prendre decisions pensant en el llarg termini. Aquest canvi respon també a la voluntat de cuidar-me, de seguir aportant al projecte col·lectiu des d’un altre lloc i de continuar fent política amb convicció, però d’una manera sana.
  – Per què vares apostar pel lideratge d’Esquerra Republicana a les Illes?
• Perquè Esquerra Republicana representa el projecte polític amb el qual em sent profundament identificada: un projecte clarament d’esquerres, republicà, feminista i compromès amb el dret a decidir. A més, després de gairebé set anys de gestió municipal molt intensa, també tenc ganes de fer més feina de partit i no tant de gestió. Això vol dir poder dedicar temps a pensar, a escoltar, a construir discurs, a enfortir organització i a explorar altres vies de transformació política que van més enllà del dia a dia. Aquesta immediatesa a vegades no et deixa pensar més enllà. He fet aquesta passa perquè crec en els projectes col·lectius i perquè pens que, des d’aquest espai, puc aportar experiència, feina i compromís, posant-los al servei d’un projecte compartit.
• Tots sabem del protagonisme d’Esquerra a Catalunya, però quin paper juga dins la política balear?
• Esquerra Republicana a les Illes juga un paper que és diferent, però molt necessari. Aquí formam part de Més per Mallorca, un projecte ampli i compartit, des d’on treballam per fer créixer un espai fort i arrelat al país. Des d’aquest espai, Esquerra aporta una tradició política, una manera d’entendre els drets nacionals i socials, i també una connexió directa amb allò que passa a Catalunya i al conjunt dels Països Catalans. Per jo, fer aquesta passa també significa estar més connectada a aquests debats, compartir estratègies, aprenentatges i mirades. Crec que aquesta relació és una fortalesa: ens permet tenir arrelament al territori, però també perspectiva, i situar Mallorca dins un marc polític més ampli, sense perdre identitat ni autonomia pròpia. En definitiva, Esquerra contribueix a reforçar un espai polític que vol governar millor, ampliar drets i construir majories socials, aquí i arreu.
• Deixes Més-Esquerra Manacor just abans d’entrar en la recta final del mandat. Com veus el partit?
• Veig un partit fort, unit i amb projecte. Evidentment, governar durant tants d’anys no és fàcil i sempre hi ha coses que costen més d’acabar o processos que s’allarguen més del que voldríem, però això forma part de la realitat de la gestió i no ho amagam. El més important és que Més-Esquerra Manacor sap perfectament què necessita el municipi, té un model de ciutat clar i un equip amb experiència i compromís. Hi ha una feina feta molt sòlida aquests anys, i també una capacitat d’autocrítica que és imprescindible per afrontar el que ve. Encaram aquesta recta final de mandat amb consciència dels reptes, però també amb molta determinació i amb la voluntat de culminar projectes importants.
• Què ens pots dir de n’Antònia Pujades, la teva substituta dins l’equip de Govern?
• Primer de tot, m’agradaria fer un matís: n’Antònia no és la meva substituta. Jo deix l’acta de regidora, però les delegacions es redistribueixen, i ella passa a formar part de l’equip de Govern com a regidora, no com un relleu personal meu. Dit això, n’Antònia és una persona amb capacitat de feina i amb una mirada molt compromesa amb el municipi. Crec que s’incorpora en un bon moment, amb un equip consolidat, i això sempre ajuda. Estic convençuda que sumarà al projecte col·lectiu, que és el que realment importa. Si hi ha una cosa que ens sap greu a totes dues és que no coincidirem com a regidores al mateix temps, perquè crec que hauríem fet molt bona feina plegades.
• Si haguessis de dir tres projectes que t’han marcat en aquests gairebé set anys dins l’Ajuntament de Manacor, quins destacaries?
• En primer lloc, la primera Fira de les Dones de Manacor, perquè va suposar obrir un espai públic de visibilització, reconeixement i trobada per a dones creadores, artistes i professionals que fins aleshores no existia. No era només una fira, era una declaració d’intencions: les dones també ocupam l’espai públic. En segon lloc, l’obertura de les fosses, i sobretot la manera com es va afrontar tot el procés. A banda de ser una actuació profundament necessària des del punt de vista democràtic i humà, des del grup municipal vàrem fer molta feina perquè tingués també una dimensió educativa i pedagògica. I es va fer amb respecte, amb una altura de mires que crec que era imprescindible. I finalment, l’impuls dels Patis Oberts, perquè resumeix molt bé la manera com entenem les polítiques públiques: educatives, comunitàries, pensades per a infants i joves, i connectades amb el carrer i amb el dia a dia de la gent. Fins aleshores, els patis de les escoles públiques estaven tancats els horabaixes i els caps de setmana, i avui són espais vius, de trobada i convivència. Són tres projectes molt diferents però tots tenen el segell de Més-Esquerra.
• A nivell més personal, com descriuries l’evolució de la Carme del 2019 fins a la Carme del 2026?
• Vaig entrar a l’Ajuntament amb 24 anys i en sortiré amb 31, i això, inevitablement, marca. Han estat gairebé set anys molt intensos, d’aprendre com funciona l’administració des de dins i d’intentar trobar mil maneres d’impulsar allò que creiem necessari. Si hagués de resumir aquesta evolució, diria que sobretot he après a assumir responsabilitats, a prendre decisions i a fer-ho des del convenciment. També he après que equivocar-se forma part del camí, que no sempre tens totes les respostes, però que sí tens l’obligació de continuar avançant. Em quedo especialment amb la recerca constant de la meva pròpia manera de fer política. Quan entres, sovint ho fas sense referents gaire clars, i a vegades et trobes desubicada. Aquest entramat institucional no està pensat per a una dona jove, i més d’una vegada vaig pensar: aquest no és el meu llenguatge i hi ha dinàmiques que no em representen. Amb el temps, i no sense dificultats, vas trobant el teu lloc. Avui em sent més segura, amb més criteri i també amb més serenitat. I tot aquest aprenentatge és, precisament, el que em permet prendre decisions com la d’ara amb tranquil·litat i coherència.
• Venim d’unes setmanes amb declaracions del batle Oliver i de la presidenta Prohens pel que fa a qüestions educatives. Com a delegada d’Educació, què opines d’aquesta sèrie de declaracions?
• Crec que les declaracions de la presidenta Prohens han estat, com a mínim, agosarades. I ho dic així de clar. Es van fer afirmacions sobre inversions a Manacor que, senzillament, no són certes: Manacor no té el segon centre de salut, no té tres escoles noves i no té l’avinguda del Torrent arreglada. Això no són opinions, són fets contrastables. Pel que fa a les infraestructures educatives, és important recordar una cosa bàsica que hem explicat moltes vegades: l’Ajuntament s’encarrega del manteniment dels centres, mentre que la Conselleria és la responsable de les inversions estructurals. Manacor és un municipi amb molts centres educatius, alguns amb molts anys d’antiguitat, i això fa que el desgast sigui constant. Des de l’Ajuntament, amb personal propi i amb el suport d’empreses externes, feim un esforç enorme per tenir-ho tot al dia. Però això no és suficient si no hi ha una implicació clara del Govern i de l’IBISEC. Necessitam anar de la mà. Després de moltes reunions i d’insistir molt, sembla que finalment s’ha començat a posar fil a l’agulla en algunes qüestions importants: els banys del primer pis d’Es Canyar, l’accessibilitat al Simó Ballester, la claraboia del Mitjà de Mar o la climatització del Molí d’en Xema. Són actuacions necessàries, però arriben tard i després de molta pressió municipal. I per acabar, Manacor no pot ser penalitzat per qüestions ideològiques. L’educació no pot dependre del color polític d’un ajuntament, i aquí no deixarem de reclamar el que és just.
• S’apropa un nou 8-M. Què ens pots avançar de la Diada d’enguany?
• Ja estam fent feina en la programació del 8M i, com cada any, intentarem innovar, potenciar el talent local i combinar diferents disciplines artístiques i formats. Una de les cites que mantindrem és l’exposició col·lectiva al claustre, que ens fa una il·lusió especial i que any rere any creix, tant en nombre d’artistes com de col·lectius implicats. Això ens enorgulleix profundament, perquè demostra que hi ha un teixit viu, compromès i creatiu. Dit això, també m’agrada remarcar que, més enllà del 8M, des del departament estam molt centrades en la feina estructural, aquella que sovint no es veu tant però que és imprescindible: la prevenció, la formació, el treball comunitari i la coordinació amb altres serveis. És aquesta feina constant la que permet que les polítiques d’igualtat tenguin continuïtat, impacte real i no depenguin només de dates assenyalades.
• Quines novetats hi ha quant al nou Casal de Joves per Manacor?
• Actualment estam desenvolupant tota la tramitació administrativa necessària per poder formalitzar la cessió patrimonial de l’edifici per part del Ministeri, a través de la Tresoreria General de la Seguretat Social. És un procés llarg, però imprescindible per poder garantir seguretat jurídica i fer les coses bé. Després d’adquirir l’edifici, s’ha d’adequar. Si tot avança com està previst, aquest serà un pas molt important per dotar Manacor d’un Casal de Joves digne, després de molts d’anys de reivindicacions, i per reforçar el compromís amb una joventut activa, crítica i amb espais propis.
• Vols afegir res més?
• Només vull afegir que el meu compromís amb Manacor, amb el grup municipal, amb aquest projecte i amb la construcció d’un país més just, més digne i més feminista continua intacte. Les responsabilitats canvien, però les conviccions es mantenen.