Aquesta setmana hi ha hagut Ple de l’Ajuntament. Sí, una altra vegada. I com pràcticament cada vegada, l’equip de govern ha tornat a demostrar la negligent gestió a la qual ens tenen acostumats, aquesta vegada amb el tema de l’aigua. Fa relativament poc, el novembre de 2024, MÉS ja intentà apujar el preu de l’aigua duent al Ple una proposta en aquest sentit, encara que governava en aquell moment en minoria i fou rebutjada per l’oposició llavors majoritària formada per PP, PSOE i VOX. En aquell moment els partits de l’oposició aportaren diversos arguments per demostrar que no era procedent apujar el preu de l’aigua, i ho feren ben convençuts d’això.
Ja havíem començat la legislatura amb una perla de la portaveu del PSOE a l’oposició, Núria Hinojosa, en portada del Manacor Comarcal l’octubre de 2023: “Este gobierno en minoría está dejando en evidencia un pacto encubierto de MÉS con el PP”, unes declaracions hilarants, per ser fluixet, i que feia xapar-se a tothom que estava al dia de la política local. I per certificar aquella ruptura amb el PSOE, que havia de ser definitiva per a tota la legislatura, basta veure les declaracions de la regidora Carme Gomila en portada del Manacor Comarcal el setembre de 2024: “Comptam amb tots els elements per seguir governant en minoria fins al 2027 sense cap tipus de problema”. Era evident que no era així, no havien aconseguit aprovar els pressuposts.
Però què passà després? Idò que amb l’obtenció del càrrec de presidenta del Congrés dels Diputats de Francina Armengol, les coses canviaren dins la formació socialista a les Illes Balears, s’hagueren de cercar relleus i fer córrer llistes, i la manacorina Amanda Fernández resultà elegida el febrer de 2025 secretària general de la Federació Socialista de Mallorca. La seva coneguda amistat des de joves amb Miquel Oliver va fer la resta, i la que va haver de beure’s la glopada de fel va ser Núria Hinojosa i la meitat dels membres del PSOE de Manacor, obligats a entendre’s amb el seu enemic Oliver. Un breu parèntesi, no hem d’oblidar que tant en l’àmbit de Mallorca com de les Balears el PSOE sempre ha tengut més vots i representants electes que l’actual MÉS i els partits de què prové, PSM, ERC… però que a Manacor Oliver no els ha deixat ser mai el primer partit de l’esquerra, i això ha de fer mal. I en aquest context, a la meitat de la legislatura, el maig de 2025, el PSOE entrà a l’equip de govern, que a partir d’aquell moment deixava d’estar en minoria.
I tot això per arribar al Ple d’aquest dilluns, quan s’ha duit de nou una proposta de l’equip de govern, ara format per MÉS, AIPC… i PSOE, per apujar la tarifa de l’aigua. Evidentment, fent gala de la coherència que els caracteritza, el sentit del vot aquesta vegada ha estat el contrari que l’altra vegada per part del PSOE i han hagut de votar a favor. Quin remei! Segurament els ha suposat un debat intern, bé, així hauria d’haver estat si no haguessin canviat les idees o no haguessin quedat anul·lats una vegada dins el pacte de govern. Una vegada més surt a la llum aquella frase atribuïda a Groucho Marx, aquests són els meus principis, però si no li agraden en tenc uns altres.
Per damunt de tot, l’aigua de Manacor continua sense ser potable, i tampoc s’han reduït les fuites significativament, encara perdem al voltant del 40% de l’aigua que corr per les velles canonades de fibrociment (sí, uralita) que es troben davall quasi tots els carrers de Manacor, aproximadament la mateixa quantitat que trobà MÉS fa quasi set anys quan començà a governar, mentre el PP els quatre anys anteriors ho havia reduït del 60 al 40%. Aquells arguments que utilitzà el PSOE són igualment vàlids quinze mesos després. L’únic que han canviat són les conveniències polítiques de torn. La gent ho ha de saber.
Al Ple es va dir que el 70% dels abonats continuarien pagant la mateixa quantitat, no veurien diferència al seu rebut. Només el 30% dels comptadors, els de consum més elevat, veuran incrementada la seva factura. Per exemple el d’aquella finca de pisos on hi ha un sol comptador per tots els veïnats i que paguen entre tots com una despesa de comunitat. No vol dir que cap d’ells consumeixi més del normal, però tots junts consumeixen molt, idò ara el propietari de cada pis haurà de decidir si pagar molt més o posar el seu propi comptador, fent les obres necessàries a l’edifici, que en alguns casos no seran fàcils però sí costoses. I ja saben que hi ha conceptes que es paguen per comptador (quota de clavegueram, quota del servei i manteniment del comptador), o sigui que si hi ha més comptadors, també augmenta la recaptació per les taxes fixes, consumeixin el que consumeixin.
No voldria que ningú m’entengués malament. Crec que la progressivitat és una mesura que pot servir per a conscienciar la població, en un escenari de manca d’aigua i pel mal ús d’una part de la població. El Govern de les Illes Balears també ho aplica al cànon. Ara bé, s’ha de tenir en compte que el principal malbaratador d’aigua a Manacor és el mateix Ajuntament, tudant aproximadament el 40% d’aquest preciós recurs. Imaginau-vos si fos potable, quan el seu valor estratègic i material seria encara molt superior. És imprescindible que abans d’afrontar altres mesures es posi fil a l’agulla urgentment a la detecció i eliminació de fuites, així com a la substitució de les velles canonades de fibrociment dels anys vuitanta culpables d’aquestes fuites, per materials plàstics moderns i molt més resistents. Des d’aquí va un avís, ens podem preparar per haver d’aixecar la pràctica totalitat dels carrers de Manacor i fer-hi importants excavacions els anys vinents. Un amic em va dir en to de broma fa uns dies: aquesta serà la manera d’acabar d’una vegada amb els clots!
