Sembla que ha estat tota la vida que Manacor ha tengut aigua corrent. Bé, realment sí que ha estat tota la vida de més o manco la meitat de la població, perquè la xarxa de subministrament d’aigua s’inaugurà el 1982, fa 43 anys. I mai ha estat potable. Per tant, des de llavors tothom continua bevent de les cisternes que recullen l’aigua de pluja (una minoria) o de garrafes d’aigua comprades als supermercats (la immensa majoria). Però de l’aigua dels grifons no se’n pot beure, per l’elevada concentració de nitrats provinents de l’ús de fertilitzants a l’agricultura i la seva infiltració al subsol, contaminant les aigües subterrànies.
Des de llavors, un dels maldecaps de tots els equips de govern que han passat per l’Ajuntament ha estat intentar aconseguir que l’aigua sigui potable. Entre les solucions hi havia la de fer nous pous a zones més llunyanes no contaminades per l’agricultura, però amb major cost de les instal·lacions i el transport. Més endavant es pensà en una dessaladora a la costa, però hi ha el cost energètic, de la gestió de la salmorra, de la construcció i manteniment de tota la instal·lació i de les canonades de transport; tot massa elevat per un ajuntament de les dimensions de Manacor. I per això també es pensà en la desnitrificació de l’aigua no potable que es treu dels pous manacorins, i aquesta era l’aposta del govern municipal actual. Però una nova possibilitat entrà en escena fa uns anys, la construcció per part del Govern de canalitzacions que uneixen els pobles de Mallorca formant una xarxa, de manera que cada poble no estigui aïllat en la gestió de l’aigua, sinó que anem tots junts i solidàriament.
I ara què ens convé més fer? Desnitrificar o connectar a la xarxa d’aigua potable del Govern? Idò ens podem posar a debatre si una opció seria millor que l’altra, però, al cap i a la fi, la decisió no és de l’Ajuntament de Manacor, sinó que els permisos per una cosa o l’altra els ha de concedir la Direcció General de Recursos Hídrics del Govern de les Illes Balears. I aquest organisme no treballa amb criteris polítics per fer la punyeta a uns o als altres, sinó que lògicament utilitza criteris tècnics per prioritzar la millor opció tècnica. Desnitrificar té uns quants inconvenients:
- Augment d’extracció d’aigua dels pous. Si es pretén donar el mateix subministrament que en l’actualitat, però d’aigua potable, se n’ha d’extreure d’un 30 a un 40% més, pel rendiment de la tecnologia actual. Extreure més aigua dels pous de manera constant durant tot l’any, quan a més cada any plou menys i les reserves hídriques tenen una tendència descendent, no és massa bona idea. Es corr el risc d’arribar a salinitzar l’aqüífer.
- Gestió de l’aigua residual. Les aigües residuals contendrien una elevada quantitat de nitrats, que després s’haurien de llançar a algun lloc, i només hi ha quatre possibilitats: a la depuradora, al torrent, infiltrar-les al subsol o fer una balsa de reg per a l’agricultura. Si entenem que els nitrats són aliment per a la vegetació, això significaria destrossar l’ecosistema de qualsevol torrent o alterar totalment el funcionament de la depuradora. Mentre que infiltrar-les al subsol seria una barbaritat ecològica. De fer una balsa de reg amb una comunitat de regants no se n’ha parlat en cap moment, però hauria d’ocupar una superfície important.
- Despesa energètica. La quantitat d’energia necessària per a l’osmosi és elevada, i aquesta factura elèctrica hauria de repercutir en el preu de l’aigua. L’actual govern municipal ja intentà apujar el preu de l’aigua a principis d’aquesta legislatura, sense haver aconseguit fer-la potable ni reduir les fuites properes al 40%. I s’ha de recordar que si no ho aconseguí fou pel vot en contra de PP, PSOE i VOX.
I respecte de la connexió a la xarxa d’aigua potable, quins són els dos únics inconvenients que hi ha posat l’equip de govern municipal? Idò que tardarà molt, quan ara sabem que s’està xerrant de dos anys, i que el preu de l’aigua serà molt més elevat, quan ells també preveien fer-lo pujar notablement encara que no es connectàs. Que el preu de l’aigua haurà de pujar en ser potable és evident i inevitable, perquè significarà donar un servei d’una qualitat molt superior a tots els habitatges, no haver de transportar aigua en garrafes des dels supermercats i no estar exposat als perills del mal manteniment d’una cisterna. I també perquè el preu actual que es paga actualment per tona d’aigua a Manacor és de les més baixes de les Balears, pel fet de ser aigua no potable.
És imprescindible que siguem tots conscients que d’aigua n’hi ha poca i en consumim molta, que el clima canvia i disminueixen les precipitacions més o manco constants, mentre que augmenten les torrencials que no poden ser aprofitades. Per fer una comparació, a les Canàries les dessaladores són imprescindibles per la quantitat de població actual. I això ens ha de dur a la conclusió que tots els nostres recursos no ens permeten créixer més en població a les Balears. Però al mateix temps, és necessari dir clarament i una vegada més que el Pla General de Manacor està mal fet, perquè a l’article 86 parla de l’aigua potable i es refereix només a la xarxa municipal (que de moment no ofereix aigua potable), sense considerar les cisternes; i després a l’article 87 diu que “La reserva d’aigua de pluja s’ha de destinar al reg”, i és l’única funció que li dona, no es pot utilitzar per beure. Això no ho hauria d’haver aprovat un pacte d’esquerres que s’autodenominava ecologista l’any 2022.
