«Una mica de respecte al públic manacorí, cassiners de Manacor!», per Jordi Caldentey

Va molt bé dominar el castellà (i l’anglès, i l’alemany, i com més idiomes millor). Serveix per anar per la península, o pel món i així, en esser per allà, poder-s’hi comunicar amb la gent que hi habita. I també per comunicar-se per aquí amb la gent d’aquests idiomes acabada d’arribar a Mallorca.
Però n’hi ha que voldrien que els idiomes servissen d’excusa a Mallorca per no haver-se d’esforçar gens a aprendre de dir mai cap paraula mallorquina ni una, ni tan sols entendre-la, quan vénen a viure aquí. I no! Així no anam. Amb aquest comportament, no hi puc estar gens d’acord.
Tenen tota la raó quan diuen que el «bilingüismo» suposa una «riqueza» per als mallorquins. Però trob que no treu cap enlloc que llavors els mateixos que el bravegen i el mos recepten, llavors ells mateixos el trobin una «imposición» quan se tracta que siguin ells que aprenguin què vol dir «un cafè amb llet», si per exemple fan de cambrers.
Aquí i onsevulla, una cosa és un immigrant i una altra és un conquistador. Quan els nostres padrins o repadrins emigraven cap a l’Argentina, lo primer de tot que feien allà era aprendre el castellà (que la majoria dels nostres avantpassats no en sabien, llevat dels quatre pocs que eren anats a escola). Allà, ben contents d’aprendre tot d’una el castellà argentí. Ben alerta anaven (el darrer pensament!), a exigir als argentins que s’adaptassin a ells. Els nostres padrins, a l’Argentina, hi eren immigrants. No conquistadors.
Ho vénc a dir perquè darrerament hi ha una cosa que no trob sofridora: que és que, com més va, més cafès i fondes hi ha dins Manacor que no ens hi entenen. Hi ha personal que fa feina de cara al públic i que no entén un manacorí de tota la vida quan demana un pa amb oli amb formatge. O un cafè amb llet. I molts d’establiments amb la carta de menjars i beures escrita en un enfilall d’idiomes però en mallorquí no. Però bono! On s’havia vist mai? És que els manacorins de tota la vida ja no arribam ni a estrangers… dins ca nostra!?
Ja sé que de deu mallorquins, set o vuit se’n foten, de tot això. Els és ben igual haver d’amagar (dins Manacor!) la llengua que aprengueren de les seves mares i padrines. Ho troben tan normal, que ni ho reparen. Massa bé. Tothom és ben lliure d’estimar les seves arrels, o d’empegueir-se’n. O de renegar-ne i tot. Però llavors hi ha els dos o tres mallorquins de cada deu que sí que estimen, que estimam, les arrels mallorquines. I hi tenen dret. N’hi tenim. I creim les lleis vigents, com l’Estatut, que proclama la llengua d’aquí totalment oficial (devora el castellà). I que trobam que fa bé la ‘Constitución’ d’Espanya, que declara que «todas las lenguas españolas (llegiu-ho bé: TODAS, no només el castellà) son un tesoro que será objeto de respeto y protección». I aquests dos o tres mallorquins de cada deu, que creim aquestes lleis oficials, suposam un parell de mils dins Manacor. I ens mereixen (com a mínim!) el mateix respecte que se mereixen els consumidors que només saben castellà o anglès o alemany. Aquests sí que tenen tot el respecte del personal que atén el públic a qualsevol bar o restaurant de Manacor. Els respecten fins al punt que si un cambrer no els entén, en criden un altre que sí que els entengui.
Els mallorquins, com a poble conquistat de fa tres segles, estam programats per callar i no moure brega. Però això no vol dir que a tots ens vagi bé esser uns noninguns dins ca nostra. Conservam la nostra dignitat. En sé més d’un que, sense remugar ni fer gens d’escandalera, diu als seus de confiança «aquí no hi tornaré». «En tornar-hi, anem allà deçà, que mos hi entenen».
No vos convé fer un pensament, cassiners de Manacor, i tenir aquest públic en compte? Si els vostres cambrers han après què volen dir paraules estrangeres com «consomé», «souflé», «spaghetti» o «pizza», si han tengut prou capet per aprendre que «one beer» vol dir una cervesa en anglès, o «ein Bier» lo mateix en alemany, no els podeu ensenyar què vol dir «un pamboli»? Se tracta de les cinquanta parauletes, màxim cent, que fan servir dins qualsevol bar per atendre el públic. És demanar tant?