Aquestes setmanes passades hem patit una d’aquestes festes importades que ens han empeltat, la que en anglès ve d’All Hallows Eve, o sigui la revetla de Tots Sants. I un dels mals costums que s’ha generalitzat en aquesta festa és el de tirar petards, com fa moltíssims d’anys que es fa al nostre Manacoret en altres festes, per exemple a la revetla de Sant Antoni o la nit de Cap d’Any. Ho record bé de quan era infant, i ja ha plogut.
Ara bé, crec que hi ha diferències significatives entre les dues ocasions, i no està de més dedicar-hi un minut. En primer lloc, la revetla de Sant Antoni té altres perills, com són els foguerons, l’excés en el consum de begudes alcohòliques i el trànsit de vehicles i animals (de dues i de quatre cames). Per contra, la festa de disfresses de la revetla de Tots Sants és bàsicament infantil, se celebra de manera molt concentrada a les places del centre, des de Sa Bassa a rector Rubí, i no hi ha ni massa trànsit ni consum d’alcohol associats.
Però sí que és veritat que, aprofitant l’ocasió, algunes guardes d’indiots circulen pel poble fent desbarats, com arrabassar plantes dels cossiols i jardins, rompre algun retrovisor de cotxe o amollar petards d’aquests que fan mal allà on els facin esclatar. No sé què passa, que darrerament la salvatgina cerca ocasions festives per provocar vandalisme, però no als llocs més concorreguts, sinó a d’altres amb menor afluència, com la plaça de Sant Jaume, la plaça Ramon Llull, etc. Tant és així que al Ple municipal d’aquesta setmana passada el mateix batle admeté “d’aquella manera” que la situació havia tengut un cert nivell de perill i era preocupant. I, efectivament, la Policia Local enregistrà més de vint incidències a diferents indrets del municipi relacionats amb el llançament de petards, però poc hi pogué fer.
En aquest context, sembla que les nostres forces de l’ordre municipals haurien d’haver rebut l’ordre de preparar un operatiu més ampli i d’una altra tipologia, però no va ser el cas. Al mateix Ple es digué que aquella nit hi havia set policies municipals de guàrdia, dos al quarter i cinc patrullant tot el terme municipal. Sense cap gènere de dubtes és una quantitat totalment insuficient.
Però en lloc de tractar aquest tema, quina va ser la preocupació dels partits d’un extrem de l’arc ideològic i de l’altre extrem? Idò posar-se a discutir si els policies han d’encetar la comunicació oral amb els ciutadans (en altres paraules, dir “bon dia” o “bon vespre”) en català o en castellà. I la qüestió era que el regidor corresponent havia enviat uns dies abans una instrucció a tots els agents de l’ordre municipals, que no posava en dubte que els ciutadans que volen que la Policia Local s’hi dirigeixi oralment en un o l’altre idioma, hi tenen dret, i que aquest dret es respectarà, sinó que sempre tots els policies han de dir per començar la conversa: “bon dia” o “bon vespre”, així en català, i no “buenos días” o “buenas noches” en castellà.
Em sembla tan surrealista haver d’estar xerrant d’aquestes coses quan la Policia Local té tants problemes, falta de personal, excés d’hores extres, etc. que ara mateix no sé si posar-me a riure o a plorar! Crec que el centre de la discussió s’hauria de situar en quines coses es poden fer per millorar l’actuació del cos policial, i en si s’han comès errors poder-ho assumir de manera constructiva i comprometre’s a prendre’n nota per l’any que ve i que no torni a passar.
Fins fa un temps, amb motiu de la celebració de festes de gran afluència on hi podia haver algun perill, es promulgava un ban. Era habitual cada any el ban per prohibir el llançament de petards i coets, però aquesta eina de comunicació no s’utilitzà, encara que hauria estat molt adequada. Ara s’acosten Cap d’Any i Sant Antoni, i veurem què passa amb els petards en aquestes ocasions. No és cap beneitura pensar en el malestar que causa la pirotècnia als animals domèstics, a les persones majors, als infants petits i a moltíssimes altres persones, a part dels perjudicis econòmics que el seu ús provoca quan alguns vàndals els introdueixen entre els llistons de les persianes o en tubs d’escapament de vehicles.
Seria molt desitjable un reforç de l’activitat inspectora en els locals comercials que els venen. També valdria la pena fer totes les intervencions policials necessàries entre els grups de jovenets que els llancen, per comprovar si a la seva edat poden fer esclatar allò que transporten o requisar-ho. Evidentment, si es detecta qualsevol il·legalitat, a part de la sanció corresponent als seus tutors legals, seria molt bo que aquests haguessin de passar a recollir les seves criatures per les dependències policials. Possiblement, amb unes poques intervencions que donassin exemple es correria la veu i s’acabaria amb el problema.
