Joan Llodrà
Justina Morcillo, nascuda l’any 2000 a la Plata, juga a futbol. I hi deu jugar molt bé perquè és professional, du la camiseta amb el dorsal número 10 del primer equip del River Plate i ja ha jugat, amb només vint anys, amb la selecció nacional absoluta. A l’hemisferi sud ara comença la tardor i per això mateix ara també ha començat la lliga i, segons sembla, prou bé per l’històric club de Bones Aires. A la primera jornada guanyaren de 12 a 0 a l’Excursionistas i a la segona, jugada aquest passat cap de setmana, l’enfrontament ha estat contra l’Huracán amb resultat satisfactori per l’equip de la nostra protagonista.
És Justina Morcillo la nova Messi? Certament Lionel Messi amb vint anys estava un poc més amunt que ella ara, però val a dir que el futbol femení encara no ha agafat la força que es mereix, tot i que puja a marxes forçades i fa mal comparar els dos fenòmens. Morcillo va agafar el cuquet del futbol quan només tenia sis anys i fins els onze va formar part d’equips masculins de prop de ca seva. El canvi, però, arriba quan fa unes proves amb el River Plate, les passa favorablement i dedica moltes hores a fer viatges de la Plata cap a la capital per entrenar, entrenar i entrenar. Arriba joveneta al primer equip i arriba amb ella també la professionalització de l’èlit del futbol femení a l’Argentina. Tot i viure del futbol els sous no són, ni de molt, com els del futbol masculí i per això mateix estudia periodisme per llaurar-se un futur professional no allunyat de l’esport. Ja l’aturen pel carrer però encara no embafa. És una estrella a punt d’esclatar. Un vertader Messi en potència.
El River de Morcillo no juga a l’Estadi Monumental; el Boca de la mateixa lliga tampoc no ho fa a la Bombonera. Juguen a camps annexos i cada passa és una victòria. Justina es plany de no haver pogut, en prop de deu anys a la casa i amb el seu bon currículum, trepitjar encara la gespa del Monumental. Un greuge que sens dubte acabarà aviat, ja que de cada dia el futbol femení agafa més volada. N’agafa tanta que els jugadors del primer equip masculí del River comencen a estar gelosos del protagonisme i èxit de les seves companyes i lamentablement no ho duen gaire bé. Convendria que s’hi vagin acostumant…
Però, i de Manacor?
A aquestes alçades de text hem mig justificat que Justina Morcillo és la nova Messi, en potència com a mínim. Però, i l’altra part del títol? De Manacor? Idò sí, cosa hi ha… A l’Argentina fins fa pocs anys només feien servir un llinatge, el del pare. Ara ja s’estila, i així ho preveu l’ordenament legal, que se’n puguin tenir dos: el del pare i el de la mare. Si la protagonista d’aquest article fos una mica més jove, en comptes de ser Justina Morcillo, seria Justina Morcillo Llodrà.
Aquest Llodrà ja ens pot indicar un poc per on van els tirs però el tennista professional, ja retirat, Michel Llodrà és ben francès. I francès també ho és son pare, antic jugador del París Saint Germain dels anys setanta del segle passat. Per tant, no és suficient conèixer que sa mare nom Miryam Llodrà per lligar-la a Manacor.
Poc podia esperar el padrí de Miryam, Joan Llodrà Mas, quan va partir de la seva illa a fer les amèriques (com en Quaquín) que tendria una reneta que, cent anys després, seria professional d’aquell joc d’homes que aleshores començava a fer matx per Mallorca. Joan va partir, li va anar bé i va tornar uns anys després a Manacor a cercar el seu germà Llorenç. El ginyà i també partí a fer fortuna. Tanta sort que la repadrina Antònia no va voler partir amb el seu marit i quedà a Manacor amb la descendència. Si no hagués estat així ara tal vegada aniria cada quinze dies a l’annex del Monumental a veure jugar la cosina (cosina tercera, de fet) però sens dubte no hauria pogut contar aquesta historieta tan vertadera com la vida.
El primer dia de la primavera d’enguany, al grup de whatsapp dels cosins Llodrà, l’oncle Llorenç ens va descobrir aquesta meravella. No me’n sabia avenir i vaig estirar un poc el fil. Pocs dies després el director d’aquesta revista, Pep Lluís Veny, em va telefonar per convidar-me a col.laborar de manera periòdica al Manacor Comarcal. Vaig trobar que era una contarella ben interessant per encetar l’eixida. Confii estar a l’alçada i miraré de no ser el clàssic polític que fa propaganda electoral i partidista cada vegada que en té oportunitat. Salut i bona primavera!
