És sorprenent que a Suïssa, aquest 2021 s’han realitzat quatre referèndums, el 7 de març, el 13 de juny, el 26 de setembre i el 28 de novembre. A cada una d’aquestes consultes populars es fan vàries preguntes a la ciutadania, i en aquesta darrera varen ser tres. La primera demanava si l’Estat havia de destinar més recursos al sector assistencial (aprovada amb el 61% dels vots), la segona sobre l’elecció dels jutges federals per sorteig (rebutjada amb el 68% dels vots) i la tercera sobre la modificació de la llei federal de mesures per fer front a la Covid-19, amb l’exigència del “passaport covid” (aprovada amb el 62% dels vots). La participació fou superior al 64% dels electors. Allà la participació democràtica de la població es veu amb uns altres ulls.
A Espanya en general i a Balears en particular tenim una reduïdíssima participació ciutadana. Els governants fins ara no han cregut que l’opinió de la ciutadania sigui important per a la presa de decisions, més enllà de les eleccions realitzades cada quatre anys. En el nostre cas, tant a nivell autonòmic com municipal, la participació ciutadana destaca per la seva absència. En certa manera té la seva lògica; al governant li costa demanar l’opinió dels ciutadans, perquè aquests podrien decidir que es duguessin a terme accions de govern que no són del seu gust. També es corre el perill de trobar alguna persona o grup de pressió capaç de mobilitzar molta població i ser determinant en el resultat de la consulta, i aquest és un fet molt perillós, sobretot en una època històrica on els populismes tenen tanta importància. La manipulació de la població és una pràctica que han après a utilitzar eficaçment alguns governants, partits polítics, moviments socials i mitjans de comunicació.
L’any 2018 es va realitzar a Manacor una consulta popular per elaborar el que es varen dir uns “pressupostos participatius”, que consistia en oferir a la població la possibilitat de votar en quins projectes es destinarien 100.000 euros (que sobre un pressupost de 37 milions és el 0,27%), i resultà un fracàs tan absolut que només votaren 711 persones (menys d’un 3% del cens electoral). Podríem dir que no hi va haver el més mínim interès, encara que s’ompliren pàgines de premsa escrita sobre aquest tema. En conseqüència no s’ha repetit l’invent.
El caràcter de cada poble, la forma de ser de les persones, és diferent, està clar. Alguns diran que aquí som més d’elegir els nostres administradors públics cada quatre anys, que facin el que diuen al seu programa electoral i no ens enganyin, i si no ho han fet bé, idò uns altres la propera vegada. És possible que de moment l’estil suís no tengués gens d’èxit a Manacor, a nivell de Balears o al conjunt d’Espanya. Segurament a la nostra democràcia encara li falta maduresa i als nostres ciutadans interès, però aquests són temes que s’han de seguir treballant.
Aquí ara mateix s’estila fer les coses d’una altra manera. Per exemple, el sistema actual de participació ciutadana que està posant en pràctica l’Ajuntament de Manacor, i que es veu que encara s’està perfeccionant. La prova pilot va ser la reforma de la plaça de s’Antigor: es convocà als veïnats a una reunió, se’ls mostrà un plànol on hi havia un vial central per a la circulació de vehicles en un sol sentit (hi ha fotografies d’aquest plànol), i després es va fer l’obra amb un projecte diferent, tancant la plaça a la circulació. Lògicament alguns veïnats protestaren, però no se’ls va fer cas. Després va venir la reforma de la plaça de Santa Catalina, on també es mostrà als veïnats el projecte que s’havia dissenyat des del Departament d’Urbanisme, un projecte tancat sense possibilitat de canvis per part dels veïnats de la mateixa plaça, que demanaren poder votar i no se’ls va permetre perquè era evident que haurien votat majoritàriament en contra. I ara tenim en marxa la reforma de la plaça de Sant Jaume, també controvertida. Es veu que n’hi ha que creuen que la participació ciutadana consisteix en reunir als veïnats per informar-los del que faran, fer tot el possible per convèncer-los de que això és el millor per ells i per tota la població, i llavors que estiguin calladets i mirin. És bo tenir informació, però això no serà mai participació ciutadana si no es permet al poble entrar en la presa de decisions, i després acceptar el resultat.
Totes les accions de govern s’han de sotmetre a consulta popular? No, tampoc no és això, evidentment, però potser les administracions públiques haurien de ser receptives a les demandes de la població i cercar la manera de donar-li la paraula en aquelles qüestions que li preocupen. Darrerament hem vist com a Manacor s’ha iniciat una recollida de firmes en contra de la ZPR, on ja s’han recollit més de 1.100 suports i uns 100 comerços s’hi han sumat. Si l’estratègia dels partits polítics governants és atacar a qui ho ha promogut, s’equivoca, la gent que ha firmat segurament no ho sap ni li importa, és la qüestió en ella mateixa la que els afecta. Si la resposta dels governants és dir: “bé, ja s’hi acostumarà tothom, qui no recorda com era sa Bassa amb cotxes i ara és fantàstica com està”, segurament està dient implícitament que els ciutadans són en la seva majoria curtets i que s’ha de deixar que la tecnocràcia dels més ben preparats acadèmicament decideixi el que és millor pel poble, o sigui, ells.
