Després d’ajornar la cita un parell de vegades, arriba el moment de la nostra trobada amb el nou delegat de Policia Local, Sebastià Llodrà. L’entrevista es du a terme uns mesos després del seu canvi de competències dins l’equip de Govern. Llodrà manté Política Lingüística i recupera Mobilitat, i ha canviat Medi Ambient per Policia Local. D’aquests canvis i de molts altres temes en xerram amb el nostre entrevistat, sempre disposat a repensar amb calma cadascuna de les seves respostes, amb el clar objectiu d’oferir l’entrevista a la què ens té acostumats. Una entrevista llarga, densa i molt interessant.
- Ja ha passat un temps des de l’arribada del PSOE a l’equip de Govern. Com creus que ha afectat aquest canvi al mapa polític de cadascun dels partits?
- Crec que l’actual configuració de l’equip de Govern mostra, més que mai, quina és la realitat a Manacor, una realitat diferent a la de la resta de les Illes. A Balears hi ha un avanç potent de la dreta i l’extrema dreta, i a Manacor passa tot el contrari. Al nostre municipi hi ha una majoria social que aposta per polítiques més progressistes, més properes a la realitat del poble, i pens que l’actual equip de Govern reflecteix millor que mai aquesta realitat.
- Com han anat aquests primers mesos al capdavant de les teves noves competències?
- Molt bé, amb la satisfacció afegida d’haver estat sis anys a Medi Ambient, on s’hi han fet canvis molt necessaris i ambiciosos, tant a nivell de residus com de jardineria. Ara Medi Ambient ja és passat, encara que no del tot, ja que d’alguna manera, amb les noves competències com a regidor de Policia Local, veig que les àrees de Medi Ambient i Policia Local es troben més relacionades del que pensam.
- La Unitat Cívica és el millor exemple d’aquesta relació…
- Totalment. Tot allò que afecta al compliment de les ordenances municipals i de la bona convivència entre els veïnats és clau, i aquests canvis que s’han produït en el darrer any ja s’estan notant. De fet, en breu compartirem els resultats de la Unitat Cívica en el seu primer any de treball. Com pots imaginar, feim una valoració molt bona de la Unitat Cívica, tot i que som conscients que no és suficient. La idea, per tant, és seguir millorant en aquest aspecte, i expandir aquesta feina de la Unitat Cívica a tot el cos de la Policia Local. Així, sancionar una conducta incívica serà tan important com posar una multa de trànsit.
- Quins són els principals reptes de la Policial Local ara mateix?
- Més enllà del compliment de les ordenances cíviques, hi ha tres assumptes que són crucials a l’hora de millorar el servei dels nostres agents. En primer lloc, augmentar la presència al carrer. En segon lloc, tenir uns agents més proactius amb la ciutadania, que es comuniquin molt més ambdues parts. I en tercer lloc, destacar la importància de transmetre més i millor tot el bon treball que fa la Policia Local en el seu dia a dia. Crec que, a poc a poc, anam complint aquests deures, i això és degut, en part, al relleu que es va fer al comandament del propi cos.
- El nomenament de Pere Taberner com a cap de la Policia Local es produeix poc després de la teva arribada al departament de policia…
- Sí, i això no és casualitat. La Policia Local demanava canvis des de fa un temps i noltros vàrem respondre. Crec que està bé que cada cert temps hi hagi canvis als llocs de més responsabilitat, i més quan aquest relleu es produeix amb el suport de gran part dels agents.
- Per tancar amb els temes de policia, què ens pots dir de la mesura de prioritzar que els agents xerrin en català a la ciutadania?
- Aquesta mesura no és nova, prové d’un reglament de fa trenta anys, i s’aplica a tot el personal de l’ajuntament, no només a Policia. Aquesta iniciativa es va destacar més en l’àmbit policial perquè és aquí on hem rebut més queixes de la ciutadania, però insistesc, funciona per a tot el personal públic des de fa tres dècades. Jo sempre dic el mateix, si algú coneix un ciutadà que, quan arribi a l’ajuntament, xerri en castellà i ningú l’atengui, que m’ho digui, perquè serà la primera vegada que això passi a Manacor.
- Manacor ha rebut la notícia que tendrà aigua en alta l’any 2027. Quina valoració en fas, d’aquesta inversió?
- Sempre és una victòria que arribi aigua potable al teu poble, encara que la data de 2027 probablement sigui massa optimista i l’aigua arribi més tard. De totes maneres, cal destacar que si el Govern hagués deixat a l’Ajuntament de Manacor seguir el seu full de ruta, segurament tendríem aigua abans que finalitzés aquest mandat, i a un preu molt més assumible.
- Ja hi ha una data aproximada de quan l’equip de Govern presentarà el nou projecte de tarifes d’aigua?
- De moment no, encara que el debat està molt viu i en qualsevol moment el recuperarem. Ara mateix, la SAM ingressa 400.000 euros menys del que costa extreure i repartir aigua. Per tant, tenim unes pèrdues de 400.000 euros. Això no pot continuar durant molt més temps, i ho dic per dos motius. En primer lloc, perquè vivim en una emergència climàtica, i en segon lloc, perquè totes les directrius europees, estatals i autonòmiques xerren de la importància de tenir unes tarifes progressives, on qui més consumesqui pagui més i qui faci un ús racional de l’aigua pagui menys. És aquí cap a on hem d’anar, i per tant, tenc clar que aquest debat tornarà.
- Ara que xerram d’aigua, en quin punt es troba la sectorització a Manacor?
- En unes setmanes acabarem amb la franja central, que va des del Serralt fins a la residència. Una vegada acabem amb aquesta zona, passarem a la franja ponent, que va des de l’avinguda Mossèn Alcover fins a Sa Torre i Es Creuers. Al mateix temps, també hem demanat una subvenció per mitigar fuites i construir una canonada grossa d’abastament que anirà de Sa Moladora fins al dipòsit, ja que l’actual canonada té més de cinquanta anys. Quan acabi tot això, que ens ocuparà un any aproximadament, ja estarà feta tota la sectorització a Manacor poble. Per tant, si partíem d’un 60% de pèrdues d’aigua, ara ja estam en un 38%, i fàcilment, d’aquí a un any, podrem arribar a un 20%. Com veus, xerram d’un estalvi molt important.
- Encara que la plaça des Cós ja està oberta al trànsit rodat, què n’has de dir de la sortida de PP i Vox del Ple extraordinari de setembre, com una forma de protesta perquè la plaça seguia tancada en aquell moment?
- La veritat és que em costa entendre l’actitud del PP amb el tema de la plaça des Cós, quan el PP ha peatonalitzat Sa Bassa, Weyler, Peral, Mercadal… Podríem dir mil carrers, per això em costa creure aquesta obsessió per no tancar la plaça des Cós al trànsit rodat, encara que sigui parcialment. Crec que una gran majoria dels manacorins percep que aquesta plaça també és dels vianants, i que no hi passin cotxes és bo per al teixit comercial i social de Manacor. A més, xerram d’una iniciativa que a mesura que passa el temps té encara més lógica, ja que totes les ciutats van en aquesta direcció. Pel que fa a la sortida de l’oposició del Ple, pens que va ser un acte clar de “postureo”. I això no ho dic només pel contrast que hi va haver entre la intervenció de Mateu Fullana dues setmanes abans i la decisió d’abandonar el Ple, sinó també per la pròpia rellevància d’aquest tema. Per abandonar un Ple hi ha d’haver al darrere un motiu molt rellevant per fer-ho, la resta és “postureo”.
- Ha començat un nou curs a l’Escola de Mallorquí, què ens pots dir d’aquest curs 2025-2026?
- Sempre dic que l’Escola de Mallorquí és una deliciosa anomalia. Crec que encara no som conscients que tenim una escola municipal, pública, que defensa i promou la nostra llengua i la nostra cultura, i que fa el seu treball d’una manera que no fa més que créixer i consolidar-se. Pens que la clau d’aquest enfortiment de l’Escola té molt a veure amb la seva capacitat d’adaptació, el que ha fet que ja hagi arribat als 53 anys i que estigui en condicions de complir molts d’anys més.
- Les obres al pont del Riuet de s’Illot avancen a bon ritme. Si tot va segons el previst, quan podrien finalitzar aquestes obres?
- El contracte va estimar que les obres tendran una durada estimada de quatre mesos, de manera que en unes setmanes arribarem a l’equador de la reforma. Quan es varen iniciar aquestes obres, el passat mes de setembre, i vàrem comprovar l’estat de les travesseres de fusta que conformen el pont, crec que tots vàrem estar d’acord que va ser una bona decisió tancar el pont a l’estiu. A vegades, en política toca prendre decisions impopulars i aquest n’és un bon exemple, però teníem una justificació clara. Per raons de seguretat, no ens podíem arriscar a deixar el pont obert tot l’estiu, i crec que el temps ha demostrat que va ser una bona decisió. Per tant, aquesta decisió, sumada a la instal.lació de la passarel·la per part de la SAM, em fa estar molt satisfet de la resposta que ha donat l’ajuntament a aquest conflicte.
- Carme Gomila ha comunicat la seva decisió d’abandonar la política municipal quan acabi el present mandat. Ara que una possible candidata a substituir el batle ha deixat de ser-ho, d’alguna manera et sents al·ludit per aquesta decisió?
- En absolut. Ara mateix, els meus companys de Més i jo només pensam que queda un any i vuit mesos per a les properes eleccions, i que la feina de tot noltros passa per materialitzar aquelles propostes que vàrem presentar al programa electoral. Per tant, d’aquí a 2027, feina, feina i feina.
