Quan aquest escrivent era un al·lot pucer de sis o set anys, la Festa Major del patró de Manacor va revifar després d’uns quants anys d’una “pandèmia” més mortífera i perillosa que la d’aquests anys darrers. També amagàvem la cara darrere una “mascareta”, molt més blava que la que ens ha servit de moral fins no fa encara quinze dies. Eren els anys 1943 i 1944, en què la fava parada, la col, les patates bullides i les figues seques suplien l’arròs brut, la freixura i les postres de fruites exquisides i gelats.
Per ca nostra hi havia dos jaumes: el pare i un germà dels set fills del matrimoni, però érem nou o deu que resàvem el rosari plegats, els vespres, a la fresca enmig del carrer del Sant Crist. Per això, en tocar les festes de sant Jaume, no ens perdíem gairebé cap dels actes gratuïts organitzats per l’Ajuntament i la Secció Femenina de la Falange Española Tradicionalista (FET). Els infants de primera comunió no enteníem res del que havia passat ni pressentíem el que havia de venir i que ressuscitava, en aquells anys d’eufòria dels vencedors, que creien en una eterna fe “Por el Imperio hacia Dios”.
De l’any Triomfal ençà (1939), ningú no estava per festes populars. Tan sols planaven les religioses de temple endins, tant a la parròquia de la Mare de Déu dels Dolors com al Convent dels dominics. Encara, els vespres, les campanes tocaven la Queda. No teníem electricitat i els anys que comencen les festes de bell nou (1943-1944) 697 ciutadans de Manacor ja havien aportat contribucions especials per a la instal·lació d’una Central Elèctrica que no arribaria fins més envant.
Tot seguit, traiem a rotlle un resum dels principals actes del recobrament festiu de sant Jaume dels anys ja apuntats. Començam amb els primers que hem trobat publicats després de la deflagració del Movimiento.
- Les festes del patró de Manacor duraren dos dies seguits, el 24 i 25 de juliol. Començaren a les 14 h. amb repicada de campanes, disparada de “morteretes” i sortida dels Cossiers. Al vespre, hi hagué el cant de Completes a l’església dels Dolors i, tot seguit, ballada a la plaça del Palau. Rematà els actes del dia un concert de la Banda de Música de Manacor, dirigida pel gran músic Antoni Ma. Servera, a la pl. Calvo Sotelo (sa Bassa) i una gran berbena al Frontó de Manacor, animada per l’orquestra Guinea. Durant la resta dels dos dies hi hagué cucanyes per als al·lots, o sigui, intentar fer-se seu el gall o altres trofeus penjats al capdamunt d’un pal llarg ensabonat, a la pl. de José Antonio (ara del Cós).
- Però quan l’Ajuntament tirà la casa per la finestra amb les festes de sant Jaume va ser aquell any. Hi hagué cinc dies seguits de festa: el 22, 23, 24, 25 i 26 de juliol. El primer dia, començà l’alegria a les set de l’horabaixa amb una cercavila de la banda de cornetes i tambors. Coets i sortida dels Gegants, Caparrots, Indis, Cossiers i Xeremiers. Una hora després s’inaugurà i beneí l’Exposició de productes industrials comarcals a l’Escola Antoni Maura. No hi mancaren l’amollada de coloms, concert de bandes de música de Manacor i de Felanitx i una manifestació folklòrica organitzada per la Sección Femenina de la Falange Española Tradicionalista i de les JONS. Seguiren concerts musicals i diversions populars al passeig de na Camel·la, a la plaça del Palau i a dins la mateixa Escola Graduada. A les 00,45 es tancava la Diada amb un castell de focs artificials amb l’estrena d’un “Volcán” a l’Hípica, que aleshores estava per devers l‘actual plaça Joan March.
Les activitats festives del dia 23 començaren amb la Diana (cercavila) de cornetes i tambors, xeremiers, Indis i Cossiers. A les 11 h. s’inaugurà el Saló de Pintura de la Secció Femenina de la FET. Hi exposaren: Ginard (pare), Llauradó, Aleix Muntaner, la senyoreta Ginard i Bonnín (possiblement Mn. Llorenç). A les 12, es feren les carreres a peu des de la plaça Weyler, passant per la de Calvo Sotelo (sa Bassa), Joan Lliteres, pl. de sant Jaume, Lleó XIII i General Goded (Mora). Una hora més tard, dinar per als infants pobres a l’Auxilio Social amb música de la nostra Banda. A les 13’30 h “La Revoltosa” començava una cercavila.
Al capvespre, a les 17 h, Cucanyes i altres diversions infantils a la pl. de sa Bassa i a la de sant Jaume. A les sis i mitja, La Revoltosa actuava al Camp de Futbol. A les nou de l’horabaixa l’orquestra Bolero donava un concert en el recinte de l’Exposició i s’acabava el dia amb música i diversions al passeig de na Camel·la, a la pl. de sant Jaume i amb una berbena en el camp del Club de Futbol amb les orquestres Guinea i Bolero.
El dia 24, anà d’aquesta manera: a les 9 h, cercavila amb els mateixos grups ja citats abans. A les 10 h., concert de la Banda del Regiment d’Infanteria de Palma. Tot seguit, a les 11h., carrera de cintes amb bicicletes per a les al·lotes amb sortida de la pl. del Convent, General Franco (Major), Joan Lliteres i 18 de juliol (Convent). A les 12 h. Concert musical de la banda de Música del Regiment d’Infanteria de Palma a l’avinguda Antoni Maura (Camel·la). El capvespre, a les cinc, es feu la carrera de cintes per als homes, amb bicicleta, amb el mateix recorregut del de les dones del dematí. Seguiren les cucanyes i jocs infantils a l’av. de Salvador Juan (actual Av. del Tren) amb coets i globus. A les 19 h. desfilada de carrosses i de bicicletes amb premis, a l’av. de na Camel·la. I a les onze de la nit, les diversions amenitzades amb la música de la Banda de Manacor (mateix lloc), ball de pagès a la pl. del rector Rubí i gran berbena al camp de Futbol amb la banda de Música militar de Ciutat.
El dia de sant Jaume, 25, començà a les 8 h. amb la Diana de la banda de cornetes i bandes de música. A les 10 h. es rebien les autoritats provincials. A les 11 h., tothom a l’ofici de la parròquia dels Dolors per escoltar el sermó del canonge José Ibáñez Rizo. A les 12,30 h., carreres de joies a l’av. del general Mola (Baix des Cós). A la una, dinar extraordinari als asilats a l’Hospici, alegrat amb la música de la nostra Banda i, a les dues, l’àpat de les autoritats vingudes de Ciutat. El pogueren pair, a les 3 h., a l’Hipòdrom, amb les carreres de cavalls i la música adequada de la Banda sota la batuta de don Toni Ma. Servera.
Horabaixa de tot, les 20 h. començaren els balls folklòrics en el recinte de l’Exposició. A les 23, desfilaren les carrosses i bicicletes, il·luminades amb bengales, la música del Regiment d’Infanteria de Palma, la de Manacor i no hi mancà el ball de la pagesia a la plaça del Palau. Rematà la festa del dia de sant Jaume, a les 00,45 h, el castell de focs artificials aparellats pels germans de Can Frontera, de Pòrtol, encesos en el recinte de les carreres de cavalls.
El darrer dia, el de la ressaca, 26, els expositors i els col·laboradors de la festa, a les 12 h. anaren d’excursió al Port de Manacor. Sembla que visitaren les coves i hi dinaren. A les set de l’horabaixa, la banda de Música de Manacor oferí un concert a l’av. d’Antoni Maura i tot seguit, a les 20, es clausurà l’Exposició de productes industrials comarcals.
I fins aquí, les festes patronals d’aquells anys de rusca a la nostra ciutat.
Enguany (vuitanta anys després del que hem extractat del setmanari falangista “Arriba”) torna reviure a Manacor, un any més, la Gran Festa Patronal, amb manco bandes de música però renovellada i actualitzada de fa uns anys amb cavallers encamisats, amb l’espectacle de la dansa de la Mulassa i amb molts d’actes programats i de seguidors que l’animen, ja lluny d’aquell pseudo Santiago i Cierra Espanya! (el crit de guerra per lluitar contra tot fariseisme que “rompiendo nuestra unidad de fe, quebraba al igual, la unidad de la Patria”) i que escabetxava “moros” de damunt el cavall blanc encara els anys quaranta.
No hi hauria de mancar cap dels manacoríns ben nascuts, homes i dones, joves i vells, que creuen que les festes populars dels pobles cohesionen el seus habitants, siguin del color i nissaga que siguin, que volen un Manacor millor, més alegre i agermanat amb la llengua catalana de Mallorca.
Gabriel Barceló Bover
