La línia 401 del TIB, els Transports de les Illes Balears, és la Palma-Cala Millor i ben aviat farà cinc anys que està operada per Sagalès-Caldentey. Aquesta UTE entre Sagalés, una històrica companyia del Vallès, i Autocars Caldentey, mítica empresa felanitxera del sector, guanyà la concessió del lot 3 del transport per carretera a Mallorca i operen al Llevant i Migjorn de l’illa. Els seus autocars i el centenar gros d’expedicions que cada dia travessen la ciutat configuren un actor important del nostre paisatge urbà. D’entre totes, la línia més icònica és aquesta 401 que uneix Manacor amb el Port d’una banda i amb Palma de l’altra.
Les camiones
Venim d’una història convulsa i entranyable. De quan als autocars els dèiem camiones i en tenia la concessió el Rectoret (i després les seves filles). De quan entraven al centre de la ciutat per l’avinguda del Torrent i tenien la terminal a la plaça del Cós. O no recordam quan dos cucs de setze metres ocupaven tota la plaça on ara hi ha l’escultura hípica de Llorenç Ginard? Les camiones anaven a voltar ben davant l’església i d’una forma quasi miraculosa els seus xofers sabien obrar la rotondeta amb precisió quirúrgica. Fins que la precisió fallava i es formaven llargues cues. Temps en què just hi havia cinc viatges diaris a Palma o tres els diumenges. I no fa falta anar als anys setanta! La internet ja existia, ja sabíem què eren els euros i els autocars d’Aumasa encara tenien la terminal a la plaça del Cós. Avui tenim trenta-cinc viatges diaris a Palma i vint els diumenges. Els estudiants havíem d’agafar el de diumenge a les 18 h perquè fins l’endemà dematí no n’hi havia d’altre. Tampoc no hi havia tren. Això sí, les fesomies dels usuaris, llevat de l’estiu, eren ben conegudes i les motivacions per anar a la capital illenca també. Estudis, metges, gestions i poques alegries més. L’arribada a Palma era al mateix emplaçament que avui però sense tenir l’estació intermodal construïda. Un descampat amb sensació de polígon abandonat al bell mig de la ciutat agombolava la teringa d’autocars que duien a la Part Forana que no tenia tren.
Les coneixences
I ara ja es parla majoritàriament del TIB i d’aquesta miraculosa targeteta que ens l’ofereix gratuïtament durant tot l’any. L’oferta ha pujat molt. Segurament s’han multiplicat per prop de deu el nombre de viatges entre les dues ciutats. I la demanda encara ha pujat més. Ha pujat perquè l’oferta és més bona, ha pujat perquè la població s’ha doblat, ha pujat perquè el transport és gratuït, ha pujat perquè les ganes i necessitat de desplaçar-se també han augmentat. I aquesta moda i necessitat fa que dins els autobusos plens s’hi generin moltes converses i confiances. Quan el bus va ple, o sigui quan tots els seients estan ocupats, encara s’hi poden posar legalment dues dotzenes bones de viatges drets. Quan es dona aquesta situació, molt sovint, s’arriba al punt òptim de comunió perquè la confiança generada animi a xerrar animadament amb els companys de vivència. I qui va un parell de pics per setmana a Palma ja sap que sobretot entre la gent que ha d’anar dreta aquestes situacions es produeixen més. Com aquelles dues persones que agafen un dematí la camiona a Vilafranca per anar a Ciutat. “Jo sempre l’agaf abans però avui no hi he estat a temps” diu ella. “Tu no ets de Vilafranca, no et conec” diu ell amb complicitat i ganes de conèixer la suposada externa. “He vengut a viure a Vilafranca perquè he trobat una casa per llogar, no hi ha cap altre motiu”. Li explica de quin poble venia abans, ell fa un comentari un poc despectiu del poble on ella vivia abans, ella riu perquè li diu que no només hi vivia sinó que és d’allà. Ell es posa una mica vermell. Riuen tots dos. A partir d’avui ella ja té un amic a la Vila i ell controla una mica més qui és qui al seu poble de sempre. Una història guapa d’un dematí de novembre.
Les inadaptades
No totes les coneixences al passadís de gent dreta del 401 són igual de constructives que aquesta de Vilafranca. Dues senyores pugen al vehicle amb renecs per haver d’anar dretes. Són del continent i afirmen que allà els busos van millor. En pocs minuts posen a parir Manacor i els manacorins. Manacor perquè és brut, lleig i mal cuidat. Els manacorins perquè són poc simpàtics i perquè tenen aquella cosa de voler parlar en mallorquí més enllà de la seva estricta intimitat. En plena orgia antimallorquina després de quaranta quilòmetres de trajecte ja desbarren fort i preguen a Déu deixar l’illa abans que la filleta no tengui tres anys no fos cas que aprengués català i es convertís en una manacorina més d’aquestes que van darrere la Mulassa quan venen les festes. Dins el 401 la realitat sempre supera la ficció. Això sí, el temps per anar a Palma és el mateix que quan el TIB es deia camiona. Bon viatge!
