Ha escrit un gran nombre de llibres, tant en solitari com a quatre mans. L’escriptor i investigador Josep Cortès torna a repassar la història del Cardassar amb “Del C.D. Descardazar al C.E. Cardassar 1924-2024”, un llibre que fa una interessant anàlisi dels cent anys del C.E. Cardassar.
- De què va “Del C.D. Descardazar al C.E. Cardassar 1924-2024”?
- Aprofitant que enguany és el centenari del Cardassar, aquest és un llibre que pretén contar la història del club llorencí en aquests cent anys. Fa trenta anys, Ignasi Umbert i jo ja vàrem fer un llibre similar, un dels primers llibres sobre futbol local de les Illes, on vàrem repassar la història del Club des del seu naixement fins a principis dels anys noranta, que va ser quan es va publicar aquell llibre. Per tant, aquest llibre que surt ara fa una revisitació d’aquest primer llibre, però al mateix temps, també inclou tot allò que ha passat en els darrers trenta anys. Com n’Ignasi ja ens va deixar, aquest llibre s’ha fet en solitari.
- Com ha estat el procés d’escriure aquest llibre?
- Hi ha hagut una difèrencia notable amb el llibre que vaig escriure amb n’Ignasi ara fa trenta anys. En aquell temps, moltes persones relacionades amb els inicis del Cardassar encara vivien, i ens vàrem servir molt d’aquestes entrevistes, d’aquestes fonts orals, per dur endavant aquell llibre. Hem de pensar que per aquell temps no hi havia gaire informació escrita, i vàrem tirar molt d’aquestes entrevistes. En canvi, amb aquest llibre, sí que he pogut utilitzar molta informació escrita. El més important que ha passat en els darrers anys, com la posada en marxa de la gespa artificial, la torrentada, el partit de Copa amb l’Atlètic de Madrid o el fet que hi hagi dos equips femenins federats del Cardassar són informacions, en gran part, de fonts escrites.
- Ara que has fet aquest repàs dels primers 100 anys del Cardassar, com diries que ha estat l’evolució del Club?
- Pens que, com altres equips, el Cardassar ha estat un equip amb pujades i baixades. De fet, el Cardassar ha arribat fins i tot a desaparèixer. Per tant, no ha estat un camí fàcil. En les primeres dècades d’existència, el Club va tenir dificultats de tot tipus: problemes econòmics, instal.lacions deficients, manca de suport de l’afició… No té res a veure el Cardassar d’ara amb aquell dels anys quaranta o cinquanta, el Club ha millorat molt. De fet, ara té fins a catorze equips federats. Abans n’hi havia un, i gràcies. A més, ara mateix hi ha més de 300 persones, sense comptar l’afició, que estan involucrades amb el club. Estic xerrant de jugadors, tècnics, directiva…
- Podem dir, idò, que estam en el millor moment del Cardassar
- Jo crec que sí, encara que mai se sap quan tornarà pujar el primer equip a Tercera Divisió. Hem de recordar que el Cardassar va arribar a estar fins a quinze anys seguits a Tercera. Per tant, no seria tan estrany que el Club tornés ben aviat a Tercera, i més si tenim en compte com va anar la darrera temporada, on l’equip va caure en els Play-off d’ascens a Tercera. A més, l’afició dona un gran suport, i les instal·lacions són millors que mai. Per altra banda, també cal recordar que el Cardassar té ara mateix jugadors que només tenen quatre o cinc anys d’edat. Encara que és molt prest per saber el nivell d’aquests jugadors, sí que s’ha de tenir en compte el gran futur que es presenta per al Club en aquest sentit.
- Hi vols afegir alguna cosa més?
- Només vull afegir que aquest llibre, entre altres moltes coses, també parla dels llorencins que han destacat en el futbol en l’àmbit internacional. Xerram de futbolistes, però també d’entrenadors, presidents… Així mateix, en aquest llibre també hi ha una cronologia perquè el lector sàpiga quan es varen produir els grans esdeveniments que conformen la història del Cardassar.
