Parlem amb el seu autor, Mateu Morro: A“Els Norats” apareixen els noms i llinatges dels qui d’una forma especial els van ajudar”

Mateu Morro i Marcé (Santa Maria, 1956) té una llarga trajectòria política a l’esquena, prou coneguda, tasca que tota la seva vida ha compaginat amb la documentació històrica i l’escriptura. L’any 2021 va publicar el llibre “Els Norats (1936-1949)”, que recull l’èpica història de dues persones reals, Honorat i Jaume Tries, pare i fill, els quals es veren obligats a fugir a les muntanyes per no acabar en mans dels falangistes després del cop d’estat del general Franco el 18 de juliol de 1936, i que van aconseguir ocultar-se de la persecució falangista durant 13 anys sobrevivint a les muntanyes. El llibre està acompanyat de fotografies i entrevistes que en el seu moment Mateu Morro va poder fer als testimonis que ajudaren als Norats a sobreviure en aquella persecució.
A les passades Festes de Sant Miquel de Son Carrió, el dilluns dia 26 de setembre va presentar el llibre, i vam tenir ocasió de parlar amb ell abans de la presentació, gràcies a les gestions de l’exbatle de Sant Llorenç Mateu Puigròs, que va conèixer a Mateu Morro a través de la conselleria quan era batle de Santa Maria, amistat que ha continuat al llarg dels anys. Cal dir que va ser un plaer poder escoltar de primera mà els seus records i vivències que tingué als encontres a Eivissa amb un dels protagonistes de la història, en Jaume Tries.

• Sr. Morro, com va sorgir la idea del llibre “Els Norats” i quin temps va dedicar a la seva preparació?
• Resulta que a l’any 1981 -han passat molts anys- vaig anar amb uns companys a Eivissa a conèixer a un dels protagonistes, en Jaume Tries, i li férem moltes preguntes que vam gravar a una gravadora d’aquelles que hi havia en aquells temps. Després jo hi vaig tornar més vegades i el gravava bàsicament arreplegant els seus records i recollia les seves històries orals. Del 81 a ara han passat 40 anys, que es diu aviat. Evidentment aquests 40 anys no he estat sempre amb aquest tema. Quan va sortir l’ocasió vaig anar recopilant informació, i l’any passat vaig pensar que era un bon moment per escriure-ho en forma de llibre.
• Realment tingué sort de conèixer en Jaume Tries…
• Sí, perquè la primera vegada que vam anar a veure en Jaume, feia dos mesos que s’havia mort el seu pare. Dic noltros perquè la primera vegada vam anar a Eivissa un grup d’amics.

• Per què va esperar quaranta anys a publicar el llibre?
• Quan noltros vam anar per primera vegada a xerrar amb ell, jo ja vaig publicar en diferents revistes coses d’Els Norats. És a dir, aquests 40 anys la història no s’ha aturat, jo he publicat a la revista local que tenim al nostre poble, que es diu ‘Coa Negra’, a altres revistes i també finalment a un altre llibre que es diu ‘Muntanyes de Coa Negra’, on jo reproduïa molta cosa. Al final la història es va anar sintetitzant fins que arriba a aquest llibre. Després de publicar el llibre, altres persones m’han donat més informació.
• Quina és aquesta informació?
• La més recent la me va contar en Maties Cabot Mulet el 20 de setembre d’aquest 2022, i em va dir que el seu padrí, Bartomeu Mulet Noguera, era pastor des Cabàs, una possessió grandiosa de quasi mil quarterades, una finca impressionant i que gran part d’aquesta finca té conradís i molta però molta muntanya amb penyals i comellars. Aquest home hi feia de pastor i un vespre es va topar amb els Norats, i va seguir el seu camí. Al cap d’una estona va passar l’escamot dels falangistes que perseguien els Norats i li van demanar si els havia vist, i ell va dir que no, que per allà no hi eren. Els Norats estaven a l’aguait i varen sentir la conversa. Molts d’anys després, a les primeres festes de la vellesa que s’organitzaren a Santa Maria, en Bartomeu Mulet va sentir una mà que es posava a la seva espatlla i li deia: “Moltes gràcies Tomeu, perquè aquell dia no ens vares veure”. Era en Jaume Norat, que havia vengut a Santa Maria, i li va agrair el seu comportament. Aquesta i altres anècdotes les he sabudes després de publicar el llibre.
  – És bona, aquesta anècdota… sí que ho és. Eren els dos, pare i fill, que estaven perseguits?
• Sí, eren militants polítics d’esquerres, el pare era del Partit Comunista i el jove era de les Joventuts Socialistes Unificades, que era una organització que havia sorgit de la fusió de les joventuts socialistes i les joventuts comunistes. Eren dues persones molt significades dins la franja més combativa del que era el moviment obrer o el que podríem dir de l’esquerra política de Santa Maria.

• Tot el que surt al llibre és història real, o inclou ficció?
• És cent per cent real. Jo separ el que és la història de la narrativa, no és un llibre de ficció. Evidentment he utilitzat un llenguatge senzill, un llenguatge distant, del que és història acadèmica, que és una història que utilitza molt la cita, peu de pàgina i referència bibliogràfica. Com que aquí les fonts informatives són bàsicament orals i una part del text és la reproducció de les paraules literals de les gravacions d’un antic cassete, reproduesc a vegades literalment el que em varen dir, això li dóna un llenguatge que és diferent a l’habitual, però jo no m’he inventat cap detall, és literal.
• Què destacaria de la solidaritat i col·laboració que varen tenir els Norats de la gent, tot i que eren temps difícils?
• Sí, eren temps difícils; era una cosa molt delicada. Ningú pot estar tretze anys a la muntanya perseguit, però tampoc no els varen perseguir sempre seguit; hi havia moments. Els perseguiren més als temps de la guerra, i posteriorment ja va ser una altra cosa. Jo crec que no haguessin pogut sobreviure sense l’ajuda d’una sèrie de persones, i en el llibre surten els noms i llinatges. És a dir, més o manco sabem (i el llibre ho diu) qui va ser que d’una forma especial els va ajudar. Hi va haver molta gent que els ajudà de formes molt senzilles, és a dir, un els donava un pa, una sobrassada,…, hi havia moltes formes d’ajudar. I evidentment molta gent va ajudar i altres, al contrari; hi havia de tot. Però sí que és vera que, en aquesta Mallorca de la pos-guerra com jo dic, hi havia molta por i molt gris en molts d’aspectes, però així i tot va ser possible que hi hagués una gent que ajudés a altra gent i que fos solidària.
• Enhorabona pel seu llibre, moltes gràcies pel seu temps i el que ens ha explicat sobre Els Norats. Quin seria el seu desig sobre aquest llibre?
• Gràcies. El meu desig seria que els valors i la memòria que representa els Norats es mantenguin vius…