Avui fa quaranta anys, a Manacor es respirava un ambient electoral. Les segones eleccions per triar batle serien dia 8 de maig, diumenge, el mateix dia que estrenaríem eleccions al Parlament de les Illes Balears. I com és lògic, un mes i mig abans, la cosa ja bullia. I bullia un poc més que ara, perquè al municipi hi vivien vint mil persones menys, tothom es coneixia un poc més i també les cites amb les urnes eren una novetat.
Els candidats en disputa
El batle sortint, Jaume Llull “Sord”, no repetia, ja que provava fortuna anant al Parlament. Quatre grans favorits: Gabriel Homar “Olier” liderava la conservadora Aliança Popular, amb visita de Manuel Fraga inclosa al Molí d’en Sopa; Antoni Sureda “Paler” encapçalava la llista socialista, eufòrica després de la majoria absolutíssima de Felipe González pocs mesos abans; Rafel Muntaner “Coca” posava els Manacorins Autònoms en guaret i s’embarcava amb el projecte d’Unió Mallorquina. Finalment, Sebastià Riera “Mossegat” anava al capdavant de la CDI, que tenia la batlia. Tres llistes més, sense possibilitats de guanyar, completaven el cartell: el PSM, partit juvenil i universitari, liderat per un Guillem Roman de 19 anys; el Partit Comunista, amb l’incombustible Joan Rosselló “Bala”, i finalment el CDS, l’aleshores nou partit d’Adolfo Suárez, que a Manacor va encapçalar Marc Caldentey “Siroco”. D’una repassada ràpida a les llistes observarem que només una dona tenia possibilitats d’entrar a la Sala. Maria Antònia Vadell, de la CDI, seria idò la pionera, ja que durant el primer mandat, 1979-83, no n’hi va haver cap.
La Unió Mallorquina
Jeroni Albertí, arran de la implosió de la UCD i decebut de Madrid, funda un ambiciós projecte de centre mallorquí: Unió Mallorquina es dirà. I aquest projecte no només ha de fer una llista potent al Parlament, sinó que ha de presentar candidatures al màxim de municipis de l’illa. A Manacor el partit d’Albertí és liderat per don Montserrat Galmés “Son Real”, però van a cercar la pesquera dels Manacorins Autònoms de Muntaner, els guanyadors de les primeres eleccions municipals i rebutjats al Pacte de Son Brun. Son Brun, ben a prop del Molí d’en Sopa de Fraga, són unes cases propietat del doctor Galmés. Les curiositats de la política… Il·lustra aquest article una imatge molt interessant. Un anunci electoral de fa quaranta anys! Una inserció publicitària a la revista Perlas y Cuevas en què podem comprovar l’estètica de l’època i els perfils dels candidats. Uns perfils clarament empresarials, pràcticament sense dones, ni funcionaris i amb pocs treballadors a compte d’altri. Hi podem veure, destacat al número quatre de la llista, un pura raça de la política local: Jaume Darder “Figuereta”, aleshores mestre de demòcrates a La Salle i a punt per iniciar una dilatada carrera política. Amb els anys, gran part de la gent d’aquella Unió Mallorquina i d’aquesta foto, acabà absorbida per l’atractiu innegable de Gabriel Cañellas.
Els resultats
A les Balears l’empat tècnic entre socialistes i conservadors es va haver de desempatar dins un despatx de Madrid. Unió Mallorquina amb sis diputats tenia la clau, però el net d’en Verga va saber com estrènyer Albertí i forçà fàcilment el pacte AP-UM. Cañellas seria el primer president del Govern Balear. I a Manacor? A Manacor guanyà Aliança Popular amb 7 regidors, seguits dels socialistes amb 5. La CDI, tot i augmentar de vots, no rendibilitzà la batlia i quedà amb 4, perdent un regidor. Unió Mallorquina no arribava als resultats dels Manacorins Autònoms de 1979 i es conformava amb 4. La sorpresa fou el PSM, que entrà amb un regidor al consistori. Els altres dos, comunistes i CDS, fregaren el ridícul a l’estil del Nou Ordre Nacional d’aquí dos mesos. Onze regidors per la dreta i deu per l’esquerra. Però l’acord AP-UM de la Banca March, forçat pels deutes personals d’Albertí, no comptava a Manacor. Homar fou investit com a cap de la llista més votada, però governant inicialment en solitari. Més endavant i vista l’aritmètica, es va formar un govern d’una certa concentració fruit de l’època i les circumstàncies. De les convulsions, cintes de casset, xantatges i comissions que marcaren el mandat, ja en parlarem un altre dia.
