Opinió

«Avançam o reculam?», per Jordi Caldentey

Un dia d’aquests vaig tenir ocasió de conversar amb una al·lota que fa feina dins la Sanitat pública de Mallorca. Anava ben indignada, i amb motiu, perquè havia sabut aquell dia mateix que, dins unes proves que fan quan hi ha oposicions per agafar plaça de metge, una de les qüestions que demanaven als qui s’examinaven, era aquest cas imaginari:
«Suposau (demanaven dins l’examen, per escrit, als aspirants a metges) que un dia teniu molts de pacients apuntats per venir a la consulta; suposau que vos agrada atendre’ls ben atesos i que no en teniu prou amb els deu minutets perhom que els tocau dedicar; suposau que, per mor d’això, així com passen les hores, se va acaramullant gent dins la sala d’espera; suposau que, al cap del dia, tot són nirvis i gent que protesta, cansada d’esperar; idò quin és el problema?»
Per respondre, els aspirants a metges no podien respondre pel seu compte, ni dir cadascú el seu parer, la seva opinió. No: Havien de triar una resposta de les tres que els donaven escrites (així com fan quan n’examinen un que se vol treure el carnet per menar cotxe o moto). Idò bé: totes les tres respostes en donaven la culpa al metge. Ja no sé ben exacte com m’ho va dir. Però més o manco, una resposta era que el metge fa massa poca via, una altra que el metge no se sap imposar damunt el malalt i el deixa xerrar massa, i una altra resposta era que el metge mira massa prim amb el malalt que té davant i no pensa en els qui esperen allà defora.
Totes les tres respostes, ja dic, donaven la culpa al pobre metge, del desgavell. No hi havia cap resposta que fos, per exemple, que tenim massa pocs metges. O que Mallorca tocaria poder controlar l’immigració perquè, amb aquest augment que tenim cada any de 20.000 nous habitants, si no doblam cada deu anys la quantitat d’hospitals, no podem anar. O que, culpa de no poder limitar Mallorca la compra de propietats per part de multimilionaris de fora (com sí que poden fer en canvi moltes d’illes europees), per mor d’això, el preu del lloguer d’un pis no és pagador i per això els metges, mallorquins o no, no van gaire llépols amb fer feina aquí. O que, de Mallorca, l’Estat s’hauria d’aturar de dur-se’n aquest biaix de 5.000 milions cada any de diferència que hi ha (maldament ‘sa tele’ vagi ben alerta a dir-ho mai) entre la doblerada que pagam d’imposts a ‘Hacienta Tributaria’ i els quatre doblerets que aquesta ens torna. En una paraula: que almanco una resposta a triar fos que per ventura falla el sistema.
Que l’examen doni la culpa al metge de l’embafada de malalts que hi ha a les nostres consultes, jo ho trob una manipulació que no té empena: me fa pensar en el càlcul que feien fer dins les classes de matemàtiques als nins el temps dels nazis, sobre el cost d’atendre un nin discapacitat, a fi que, en lloc de solidaritzar-s’hi i fer-li costat, s’estimassen més que el règim el llevàs d’enmig.
Crec que no anam. Tenc record que, un temps, sense pagar cap assegurança d’aquestes d’ara que no són pagadores, pagant uns doblerets, no gaire, que tothom els podia pagar, la gent tant podia triar anar tant a cal metge per la Seguretat Social com també anar-hi en privat, a ca seva, vénc a dir a la consulta privada. I, si li deixaven un avís, un que no se trobava gaire bé per anar-hi, era el metge que anava a ca’l malalt, sense fer falta que aquest estigués moridor.
Ara, tanta d’informàtica, tanta d’aplicació de mòbil, tant d’ordenador, tanta de comèdia, i resulta que tothom ha d’anar a fer caramull a la consulta, tant pública com privada, amb l’escampadissa que això du de refredats i constipats i grips, que hem vista aquests dies.
No sé si avançam o si reculam a les totes. M’ho voleu dir?

Mostrar más

Publicaciones relacionadas

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Botón volver arriba