«Ara resulta que Més Esquerra i el PSOE estan negociant ‘però amb calma i sense pressió'», per Toni Sureda

Així ho contava la passada setmana el regidor de Medi Ambient, Sebastià Llodrà, al redactor de Manacor Comarcal, José María Sánchez.
Fins poc abans de la Setmana Santa, la capdavantera socialista a Manacor mos deia que no en tenia notícies, d’aquesta negociació. D’aquí ve que en el Rebumbori que encetava amb aquest tema ho tractés de “globus sonda” per conèixer la possible reacció dels manacorins i manacorines.
Però també ens han assegurat que per part del PSOE, les negociacions les duien des de Palma. Si fos realment així, caldria afegir que abans d’altra cosa són centralistes, els socialistes de ciutat. La seva manera d’obrar no em ve de nou. Esper i desitj que, si no canvien d’actitud, hagin d’esperar molts d’anys per tornar tocar poder.
No ha canviat el sanedrí polític del PSOE a ciutat. Segueixin les indicacions i regles establertes pel seu fa temps desaparegut pontífex. Imposen als súbdits de la part forana tot el que han de fer i com han de fer les coses… I sempre sota pena d’excomunió política, naturalment.
Malgrat tot el qui algú pugui pensar, els qui comanden al PSOE de ciutat, actualment no poden negociar canongies o privilegis a cap govern ni a cap consell de les nostres illes. A l’únic indret on encara poden col·locar gent és a l’administració perifèrica depenent de l’administració de l’Estat, però aquesta és una possibilitat que podria canviar abans del que es pensen. Les seves promeses són avui per avui paper banyat.

Les muralles del Jericó de Son Banya i la difícil tasca de la policia

Els comerciants de Son Banya, especialistes en la venda del “cànnabis ” i “farina blanca i cara”, ho han tingut clar. Els hi tomaren les cases envoltant d’una gran campanya mediàtica, però ara les cases han rebordonit del sòl i també ha crescut, segurament per generació espontània, un tancament de fusta perquè no es pugui veure l’activitat comercial de compra i venda dintre del recinte.
Segurament en acabar l’estiu, per allò que cal donar temps a que el negoci prosperi, tornarem veure a les pàgines del diaris, fotografies i cròniques de les operacions policials per acabar amb les activitats pròpies de l’esmentat indret. Vull dir que els policies tornaran a tenir feina i els pobladors de Son Banya, retrobaran l’activitat del comerç i tornaran altra volta a aixecar els habitatges.
En canvi, pel que fa a solucionar d’una vegada per totes el problema, sembla que no hi ha res de res.
Me diuen que en aquest país nostre que alguns han manejat així com han volgut, de poc serveix posar denúncies per robatoris. M’asseguren que en un temps d’un o dos dies, per regla general la policia ja sap qui és l’autor o autors dels furts, però si no els troba en la seva activitat o negoci, no el poden dur davant el jutge. Mentrestant sempre hi ha l’alternativa d’augmentar el número d’agents de l’autoritat, perquè de cada dia hi haurà més robatoris i lleis que sembla protegeixen amb més coratge als delinqüents i no a les persones que sols pretenen guanyar-se la vida honestament.

Tot un gran rebumbori internacional per un tros d’asteroide que passà fregant l’atmosfera

Tal vegada aquest proper estiu, devers el dia de Sant Llorenç, ni a vosaltres ni a mi mos doni la gana mirar embadalits el cel esperant veure una pluja d’estels. Ja hi ha massa coses, per allà dalt. I no tot són estels. Predomina la ferralla que a poc a poc ha esdevingut una autèntica amenaça per als habitants de la Terra.
Així i tot, cal aclarir que és un conhort haver arribat a saber que primer es va confondre amb un míssil balístic, que probablement se li hagués perdut al Sr. Putin, amb una enrabiada de les seves, o de qualque altre soci membre de la confraria de la bomba atòmica.
Arribats al punt en què ens trobam, ja passa d’hora d’obrar en conseqüència i prendre mesures. La ultradreta es rearma a marxes forçades i de bell nou proliferen els salvapàtries amb una intencionalitat ben a les clares, que els defineixen com apòstol del predomini sobre altres persones i pobles. De no espavilar de bon de veres, qualsevol espavilat amb poder ens podria enviar a fer vaumes.
Tampoc té sentit que un personatge engrescat amb els milions que guanya, com és el cas d’Elon Musk, experimenti al seu gust i sense uns mínims controls internacionals amb garantia i per a la seguretats de tots.
De totes maneres, cal prendre nota de que l’engrescament que hem viscut sobre el suposat míssil balístic o restes d’un coet espacial, ha estat ben alimentat per les declaracions alarmistes d’alguns polítics que ajuden a crear el que més mal i pitjors conseqüències poden aconseguir, com és la por i la desconfiança.
Sense necessitat de cercar governants asiàtics obsessionats amb el rearmament dels sistemes de defensa, molt més a prop ens podem trobar amb autèntics apòstols decidits a centrar tot l’esforç del país en preparar-nos per a conflictes bèl.lics, com és el cas del president francès Emmanuel Macron, que vol enviar tropes a Ucraïna, i la nostra Ministra de la “Guerra”, més que de Defensa, Margarita Robles, diu que l’amenaça de guerra a Europa és una realitat total i absoluta… Cony de gent!