Toni Nicolau, fundador del grup: “La reaparició dels ‘Ocults’ serà el divendres 1 de juny a la plaça Ramon Llull de Manacor”

0

Antoni Sureda P.

Fa aproximadament un mes que mos anunciaren que el grup manacorí de rock d’estil anglosaxó format al 1985 baix el nom “Ocultos” tornava a la pista de carreres. Ocultos, després ja oficialment Ocults, és un grup que ens transmeté sempre les arrels nacionalistes dintre de la idea del ressorgiment dels anomenats països catalans. La d’ara serà la seva segona etapa als escenaris, ja que després d’una intensa activitat entre els anys 1987 i el 2001 aplegaren per primera vegada després de gravar 8 discs en què hi trobam cançons com a “Pa amb oli nacional”, “Mallorca sempre”, “Mou el cul”, “País petit”, i altres que feren furor entre el jovent de l’època… Però això i molt més, és millor que mos ho conti Antoni Nicolau, autèntic ideòleg del grup i autor de totes les cançons que han enregistrat.

– Pel que tinc entès, tu, o si tant vols tu i el teu germà Jaume, sou un poc com l’ànima d’aquest grup, ja que ets l’autor de la lletra i de la música de totes les cançons que heu gravat… Quin és el motiu, o a què es deu aquesta tornada a la pista de carreres?
– Efectivament som l’autor de les cançons gravades per Ocults, tant les dels vuit discs de la nostra primera etapa, com les del disc de la tornada als escenaris l’any 2012. Que ara tornem de bell nou respon a dues causes: la primera d’elles és que darrerament mos trobàvem amb peticions arribades de diferents pobles tant de l’illa com de fora de Mallorca, que ens demanaven que ho fessim així. Ens deien que els concerts dels Ocults eren “l’òstia”, que estaria molt bé tornar-nos a veure en directe, i altres invitacions per l’estil. Organitzàrem un dinar per parlar-ne, en què sortiren tota mena d’anècdotes i analitzàrem abans de res amb quines condicions ens trobàvem. Coincidírem en que tots quatre en teníem ganes i energia suficient per tornar a pujar als escenaris. A més a més, es donaven les circumstàncies de que estàvem sense impediments d’àmbit personal, cosa que abans no sempre havia succeït.
– Diria, en poques paraules, que vos va venir a bé assumir el paper de les fonts ufanes de la música mallorquina…
– Podríem dir-ho d’aquesta manera, ja que l’actual serà la tercera vegada que sortim al carrer per a gaudir de la vida i compartir les nostres cançons amb la gent que sempre va saber apreciar la nostra música. Ho teníem i ho tenim molt clar en això: després d’haver transitat 18 anys per aquesta pista de carreres, si decideixes tornar a sortir és per gaudir-ne de bon de veres.


– L’etapa de 18 anys a la què fas referència, fou sens dubtes la més productiva quant a cançons, discs gravats i concerts. Però la veritat és que hi vareu tornar l’any 2012… No fou així?
– La primera etapa fou la més intensa que hem viscut sobre els escenaris i als estudis de gravació. Però 18 anys i amb la vida canviant al nostre entorn, acabà per conduir-nos a un esgotament i amb una sensació de que ja no teníem massa coses a contar. Tot plegat ens va conduir no a dissoldre el grup, però sí a dir téntol indefinidament. Si un no té res a dir als altres, cal partir encara que sigui només per una temporada. Vivim a un món on freqüentment s’abusa de la gent. Aquest no és el nostre estil i, per tant, decidírem deixar-ho anar, i així ho férem.
– Sereu ara els quatre que vareu formar el primer grup d’Ocults, o dels “Ocultos” d’aquell primer disc?
– El primer grup dels Ocults el formàrem tres components, amb Antoni Vallespir a la bateria, el meu germà Jaume i jo. Antoni Vallespir no podia atendre a tots els seus compromisos, ja que tocava amb “Montenegro” o “Guía del ocio”, i mos va enviar un alumne seu que era en Biel Ferrer, que va quedar com a fixe. Després va comparèixer en Carles Grimalt, que després de col.laborar tant, també ha quedat com un membre més del grup.
– Me consta que la vostra darrera gravació, “Vine aquí que te rebentaré”, fou l’any 2012… Quan va ser realment la vostra segona pujada als escenaris?
– El Ocults vàrem reaparèixer l’any 2011, i aquesta etapa va tenir un any de durada. Fou en aquest període de temps en què gravàrem el disc en qüestió. Ara, en aquesta tercera eixida nostra als escenaris, no l’hem pensada per a presentar noves cançons. La nostra intenció, és la d’arribar a un indret i oferir al públic un “concertarro” com els que fèiem abans i gaudir-ne tots plegats.


– Els vostres concerts anteriors sempre foren reivindicatius de lo nostro, de la llengua i cultura, i també impregnats per una dosi de nacionalisme. Malgrat haguis dit que no pensau estrenar noves cançons, coincidiu encara ara amb aquells criteris?
– Personalment sí, i crec que els meus companys no n’estan massa lluny. Aquesta temàtica reivindicativa en essència, sempre ha estat un dels pilars de la nostra feina. Tal volta no posam tant el punt sobre la mallorquinitat o el nacionalisme, i sí en el rebuig als conceptes de globalitat. Volem fer posar l’atenció sobre aquesta mena d’adoctrinament de les multinacionals i de les grans corporacions que acaben imposant la seva norma, que anul.la o difumina tot allò que ens fa especials o diferents i ens distingeix dels demés. Com exemple d’aquest criteri tenim “El pa amb oli nacional”, el de “No venguis sa terra”, i altres.
– Es centra tot en la temàtica reivindicativa en essència, o també hi a una orientació de caire polític nacionalista?
– El prendre partit ho ha fet cada un de nosaltres a nivell particular. Quant al grup, el concepte general és el que he dit abans, però també cal reconèixer que just pel fet de cantar en la nostra llengua sovint mos ha abocat a una identificació, i així ho hem fet…

TOTA L’ENTREVISTA A L’EDICIÓ IMPRESA DE “MANACOR COMARCAL”.

Deja una respuesta