Parla el nou Rector de Manacor: “Moltes de les celebracions que es fan a les principals festes, connecten directament l’església amb el poble”

0

Antoni Sureda P.

El nou Rector de les tres parròquies de Manacor que el Bisbe Sebastià Taltavull ens ha enviat, Antoni Amorós, no és un estrany a la nostra comarca del Llevant Mallorquí. De fet va néixer a Cala Rajada l’any 1964, i com ell mateix va fer sabre en el sermó de la festa de la Verge del Pilar a la barriada de Son Fangos, els seus amics el coneixen i a ell es refereixen con a Antoni d’es Moll. Un dit mal nom molt lògic, si tenim en compte que va néixer  just arran de l’aigua i allà hi viu encara, i que sigui per mols d’anys la seva mare. Estudià el batxiller al Institut Mossèn Alcover de Manacor, i no entrà al Seminari, fins després d’haver complit els 23 anys i feta la prestació del Servei militar. És un home senzill de tracte i de paraula. No li agraden ni els tractaments propis del seu càrrec. Per afegitó a una de les meves preguntes, en contesta ben a les clares que no és partidari del acudit de “pagès nou, molt de renou”.

  • Per les dades que sabia i altres que m’has donades, veig que la teva entrada al Seminari Diocesà fou quan ja eres major d’edat…
  • Efectivament, ja tenia 23 anys just a punt per fer els 24. Havia estudiat el batxiller al institut Mossèn Alcover de Manacor, desprès havia començat la carrera de química, que no vaig acabar, per posar-me a treballar a casa nostra. Vaig fer el servei militar i la meva al Seminari fou a l’edat que te dit. Vaig rebre l’ordenació sacerdotal a l’any 1996, ja fets els 31 anys. Vaig estar a Sant Josep Obrer d’on també tenia esment de la pastoral de les escoles diocesanes, especialment la de Sant Josep Obrer i era el consiliari del grup de joves obrers cristians, tot a part del servei parroquial, ja que també era el vicari.
  • Però pel que tinc entès prest tornares al Llevant de Mallorca. No fou així?
  • Efectivament. Després de sis anys me nomenaren Rector d’Artà i de la Colònia de Sant Pere. On hi vaig estar 11 anys, on m’elegiren Ecònomo Diocesà (tresorer) i “formador” del Seminari, càrrec aquest darrer en que només hi vaig estar dos anys perquè canviaren el Rector. Ja un temps després vaig rebre el nomenament com a Rector de Capdepera i Cala Rajada.
  • Però… No va ser precisament a tu a qui el Bisbe Salinas, nomenà com a Rector del Seminari Diocesà?
  • Així va ser en principi, emperò de totes maneres no me va quedar més remei que renunciar. A casa nostra sorgiren greus problemes i la veritat és que va coincidir el meu nomenament com a Rector del Seminari, amb un mes d’agost que vaig passar a l’hospital pendent del meu Pare. No era possible ser Rector del Seminari i no viure  el dia a dia amb els al·lots que hi estudiaven. 
  • Després de 5 anys a Capdepera i Cala Rajada, ara fa tant sols dos mesos que vares ser nomenat pel Bisbe Sebastià Taltavull, com a Rector de les tres parròquies de Manacor…¿Ha estat fàcil substituir a un Rector amb el pes i llarga trajectòria del teu antecessor d’Andreu Genovart?
  • En realitat ha estat molt fàcil, malgrat que en alguns edificis parroquials es nota el pas del temps. Però vull insistir en que ha estat fàcil substituir a Andreu Genovard, per la simple raó de la bona administració que he pogut constatar que hi ha hagut a les tres parròquies, i pel fet de la no existència de cap conflicte. Aquesta circumstància és la que me permet assegurar que no hi havia res capgirat i que tot estava en el seu lloc. Amés a més a Manacor hi ha un moviment juvenil que no es troba a molts d’altres indrets. No hi estava acostumat. Una prova del que dic és que en aquests moments hi ha tres joves de Manacor que estudien a diferents Seminaris. Particularment m’ha vingut molt de nou l’existència de diferents grups juvenils que mantenen contactes amb les parròquies, que cal atendre correctament i que m’obliguen molt més sovint a contactes i reunions de feina.
  • No se si concretament te refereixes als grups, patronats i confraries que independentment de les activitats decidides i organitzades a motivació pròpia, mantenen sempre una connexió amb les parròquies de referència com son els grups d’esplai de les festes de Crist Rei, la programació i la participació a les processons de Setmana Santa i especialment amb l’organització de festes com les de Sant Antoni i Sant Jaume.
  • Aquests grups, confraries, obraries o patronats organitzats a Manacor, son l’exemple més clar del que deia abans. Vosaltres, perquè hi estau acostumats i consideraru normal, no els hi donau la importància que tenen.  A molts altres indrets no és gens fàcil trobar grups de gent jove, que mantenen i desenvolupen unes activitats amb una connexió real, amb naturalitat i sense imposicions amb l’isglesia o les diferents i respectives parròquies del seu poble a ciutat. Les celebracions que a Manacor es fan per les festes de Sant Antoni, les processons de Setmana Santa i darrerament a les festes de Sant Jaume connecten directament l’església amb la massa el poble. Inclòs permet la connexió d’una gran massa de gent que sense aquestes celebracions no tindria cap contacte amb la parròquia. Son una cosa així com les arrels d’una fe cristiana que es la nostra, i que tal volta no es manifesta sovint, però que no cal dubtar de la seva existència.
  • Podria entendre amb el que m’estàs dient que no tens per de prompte realitzar grans canvis a les tres parròquies de Manacor, en que només sigui per allò de que “pagès nou, molt de renou?

No en som partidari d’aquesta filosofia o manera de fer que sintetitzam amb l’expressió “pagès nou molt de renou”. Cal conservar, mantenir i posar esment a

TOTA L’ENTREVISTA A L’EDICIÓ IMPRESA DE “MANACOR COMARCAL”.

Deja una respuesta