Monsenyor Andreu Genovart i Orell: “La rompuda d’un dit de la imatge del Sant Crist, fou fruit d’un excés de devoció i desig de tenir una relíquia, per part d’una persona amb alguns problemes de desequilibri”

0
Antoni Sureda P.
1-IMG_0772-001-web
Malgrat molts de manacorins tractam de mossèn al Rector de Manacor Andreu Genovart, en realitat el tractament que li pertoca segons la Santa Mare Església és el de Monsenyor. L’honor li fou concedit pel Papa Benet XVI, a proposta del qui fou Bisbe de Mallorca entre els anys 2003 i 2012 Jesús Murgui. Aclarit aquest punt, només afegiré que Monsenyor Andreu Genovart va néixer a la Colònia de Sant Pere (Artà) l’any 1943. Però al claustre de Sant Vicenç Ferrer ressonen encara les seves paraules amb les què encetà el pregó de les Fires i Festes de Primavera de l’any 2015, unes Fires i Festes que començaren amb una setmana de retràs, pel motiu de les Eleccions Municipals i Autonòmiques. Començà el pregó dient: “No vaig néixer a Manacor, però em sent manacorí perquè som manacorí i estim Manacor. He viscut a n’aquesta ciutat 24 anys i a Manacor hi tinc molts bons amics i amigues. Aquí hi he compartit experiències, doloroses algunes i alegres i reconfortants les altres”.
– El motiu pel que li hem sol.licitat aquesta entrevista és per parlar de la nostra Setmana Santa manacorina. Però el succeït aquest cap de setmana entorn a la imatge del Sant Crist de Manacor, ens obliga a demanar-li si ens pot explicar què és el que realment ha passat.
– La impressió que he tret de tot el que conec del succeït, és que la rompuda d’un dit de la imatge del Sant Crist, fou fruit d’un excés de devoció i desig de tenir una relíquia, per part d’una persona amb alguns problemes de desequilibri.
– Pel que dieu idò, sembla clar que el que ha succeït amb el Sant Crist de Manacor, res no té de semblant amb aquell atemptat amb ànim de destrossa, que es va viure a Ciutat amb el Sant Crist de la Sang…
– No té cap punt de comparació. La persona que va rompre el dit del peu del Sant Crist, es declara molt devot d’aquesta imatge.
– Així i tot, suposo que tot plegat el que ha passat l’obliga a plantejar-se la necessitat de prendre mesures de seguretat en torn a la imatge…
– Ho haurem d’estudiar, i a priori sembla que no queda més remei que fer-ho així, malgrat tot el que comporta, amb pèrdua de proximitat o de contacte dels devots amb el Sant Crist.
– Manco Bisbe titular, vos ho heu estat tot a la Diòcesi de Mallorca: Vicari General i després Administrador Diocesà a la mort del Bisbe Teodor Ubeda, per tornar després altra vegada a Manacor, on ja vos havíeu estrenat com a capellà a l’any 1969, “recent sortit de fàbrica” com vos dieu. Ara heu viscut amb tots nosaltres la transformació multi-cultural i religiosa de la societat manacorina… Creieu que estàvem preparats per a tanta transformació?
– La transformació, no només ha tingut lloc a Manacor, sinó també a tota Mallorca. Ens va venir molt ràpida i l’impacte va ser fort. Però el cop ha estat molt més fort encara pels nous vinguts del nord d’Àfrica de religió musulmana.
– Com veieu i afrontau la convivència de cultures i religions des de la perspectiva com a Rector que sou de les tres parròquies cristianes i catòliques?
– Pel que respecta a les diferents confessions religioses, el primer que tinc clar, conjuntament amb els altres sacerdots, és que el que hi ha d’haver és un respecte mutu. Som respectuosos amb totes les creences. El més important és que les persones actuïn de bona fe. Personalment i durant uns anys vaig mantenir unes bones relacions amb l’Iman de la Mesquita. El vaig visitar en diferents ocasions, però darrerament ja no tenim aquells contactes.
– Curiosament, i quasi coincidint amb aquest nou Manacor format per una societat multi-cultural i religiosa, ara ens arriba la més representativa i vistosa manifestació externa dels cristians catòlics, com són les processons de la Setmana Santa. Unes processons les nostres, diguem que estabilitzades i amb fama ja per tot arreu de molt serioses.
– La majoria de les processons de Mallorca i en especial les de Manacor estan consolidades i estabilitzades. Es caracteritzen per la seva austeritat, per la seva senzillesa i conforme han anat passant els anys, per la participació responsable. Ara hi ha un gran respecte per les processons. Concretament, on millor es pot veure aquest gran respecte és a la darrera de les què hem organitzades, que és la del Silenci del Dimarts Sant.
– Podem interpretar aquest respecte com una retornada o retrobada de bell nou del poble amb la religió i la fe cristiana?
– Ja m’agradaria poder dir-ho així, però crec que és una cosa puntual i esporàdica que quan arriba la Setmana Santa hi ha molta de gent que se li remouen els sentiments i s’animen a participar en les processons. És molt respectuós i molt de valorar que ho facin així, però les processons només són una part de la litúrgia i de les celebracions de la Setmana Santa. Aquesta altra part de la litúrgia no desperta el mateix interès ni estan tan concorregudes, malgrat cal afegir que no mos podem queixar perquè també són celebracions molt dignes i participades.
– De totes maneres Rector, es veu i es nota que hi ha qualque cosa més que una moda darrera aquesta implicació ciutadana amb les processons de Setmana Santa. La gent no hi participa per quedar bé, ho fa amb llibertat i no coaccionada pel deixar-se veure o per temor, com al temps de postguerra.
– Hi estic d’acord. Diria que hi ha sentiment i que hi ha fe també. No tenim un termòmetre per a mesurar la fe. Sols Déu ho sap. Però és veritat que hi ha moltes de persones que hi participen de tot cor i amb tota llibertat.
– No podria ésser que tal vegada al nostre poble hi hagi molta gent, diguem no massa practicant dels manaments de la Santa Mare Església, però que en el fons és creient?
– Si, és així i ho entenc com de molt de valorar i respectar. Nosaltres no podem jutjar a ningú només per si venen a la Setmana Santa o per a les processons. Cada persona té la seva vivència, el seu sentiment i la seva manera d’explicitar-lo.
– Com es presenta la Setmana Santa d’aquest any 2017?
– La primera novetat ja la tinguérem a l’acte de presentació del programa, amb la conferència del Bisbe Administrador Apostòlic de Mallorca Monsenyor Sebastià Taltavull. Fou la seva una conferència especialment dirigida als membres de les confraries, però oberta a tothom. La primera novetat quant a les convocatòries, tenim que els dotze sermons del dia del Ram aniran a càrrec de les religioses franciscanes i començaran a les 19 hores a l’església de la Puresa o del Sagrat Cor, a Fartàritx. A la processó del Silenci del Dimarts Sant, hi participen, tant al començament com en acabar, les tres corals de Manacor, “Arts Antiqua”, la Coral de Fartàritx i la del Conservatori de Música de Manacor, si bé durant el trajecte de la processó només ho farà “Arts Antiqua”. El Dijous Sant representaran els apòstols als qui se les renta els peus, la gent de Càritas i altres persones que es dediquen a practicar la caritat cristiana o visiten els malalts. I dir que, al Divendres Sant, el Bisbe Administrador Apostòlic de Mallorca Monsenyor Sebastià Taltavull hi serà present.
– Des de la seva tornada a Manacor l’any 2005, s’han produït moltes més innovacions en les celebracions de la Setmana Santa, com ho és per exemple la Vigílila Pasqual en el magnífic marc del Claustre de Sant Vicenç Ferrer… 
– La Vigília Pasqual celebrada per separat a cada una de les parròquies quedava molt difuminada. Decidírem ajuntar-nos a un lloc especial i proporcionat per la gent que hi participa. Si a més a més hi afegim l’encesa del Ciri Pasqual i la processó pel claustre, commou i emociona.
– Si no vaig entendre malament, aquest any el Pas vivent de Crist Rei, en aquest XXX aniversari de la Confraria del Calvari, hi participaran tots els qui durant aquests anys han compost les diferents escenes del Pas… Continuarà essent l’únic Pas Vivent de la Setmana Santa de Manacor?
– Personalment entenc que és molt significatiu que hi hagi un Pas Vivent, però també entenc com a suficient que n’hi hagi només un, evitant un possible esperit de competició que no hi té res a veure amb la Setmana Santa.
– De totes maneres i des de fora sembla que n’hi ha un poc d’esperit de competició amb les flors, la vestimenta…
– No crec que sigui així. L’ornamentació de cada any és sempre la mateixa.
– Quantes persones hi solen participar actualment a les processons?
– (Aquí ens contesta el president de l’Associació de les Confraries de Setmana Santa, Pep Veny, que és present a l’entrevista): En aquests darrers anys la participació dels confrares oscil.la entre les 800 i les 1.000 persones.
– El recorregut de les processons segueix essent sempre el mateix?
– Trobam que és molt proporcionat i adequat a la gent que hi participa, i mantenim l’itinerari.
– Es manté l’anada a la Seu per a la Missa Crismal del Dimecres Sant?
– Sí, i la sortida és des de la Plaça de Sa Mora a les 17 hores, per assistir a la benedicció del olis crismals que després es distribueixen a totes les parròquies de Mallorca.
– Hi haurà sermoner especial com en aquest anys passats?
– Jo no ho donava com una novetat, però ho hem de posar com una de les celebracions més especials. A l’acte inaugural de la Setmana Santa, que és el dissabte del Ram a les 20’30 hores a l’església del convent de Sant Vicenç Ferrer, hi participarà com a Coremer el president del Projecte Home a les Illes Balears Mossèn Bartomeu Català.
Agraïment d’Andreu Genovart
Apart de l’entrevista, el Rector Andreu Genovart volgué donar les gràcies “a tots els ciutadans i ciutadanes de Manacor, per les mostres d’interès, afecte i solidaritat rebudes, així com també per la bona informació donada per “Manacor Comarcal”… Afegí que “l’accident viscut, fou d’un impacte molt fort” i que no creu que pugui oblidar mai per la desgraciada  mort de dues persones.
1-IMG_0774-web

Deja una respuesta