Miquel Oliver, candidat a la Batlia de Manacor per MES/Esquerra: “El poble no ens elegeix única i exclusivament perquè administrem Manacor, sinó perquè treballem per a transformar la nostra ciutat a millor any rere any”

0

Antoni Sureda P.

Miquel Oliver Gomila, ja sap el que és presentar-se com a candidat a la Batlia de Manacor i aconseguir ser proclamat Batle. Fa quatre anys accedí a la Batlia per ser el candidat de la llista més votada, després de les negociacions d’un pacte que no es va cloure, malgrat la insistència dels qui volien pactar i assegurar-li la majoria absoluta. Ni ell ni els seus aliats sospitaven que els “irreconciliables adversaris del PP i d’El Pi” s’entendrien tan aviat. Hi anaven ben errats! Quatre mesos foren més que suficients. Ara ho tornen intentar amb més ganes que mai. Aquesta vegada don per ben “redesegur” que finalment han entès que dotze són més que nou. “Tota la força del món per vinclar-nos és poca”… Un poc exagerats tal volta com el fill d’en Toni Cremat.

– Miquel, prest farà quatre anys assumires la Batlia de Manacor, al no haver fructificat cap pacte de govern en majoria i ser el candidat de la llista més votada… Però no va durar, precisament per no haver aconseguit l’esmentat pacte de majoria. Com veus la situació ara?
– Aquestes eleccions es presenten amb una forma molt oberta. Si aquí a Manacor ja dèiem que les eleccions municipals del 2015 es presentaven d’una forma molt diferent a les eleccions anteriors, degut a tot l’anteriorment succeït en torn a la desfeta del Grup Municipal del Partit Popular, ara i per unes altres raons també seran unes eleccions molts diferents a les viscudes anteriorment. Fins i tot als bars actualment la gent torna a parlar de política. A nivell familiar també succeeix el mateix. La política avui és molt present en situacions en les que havia quedat de banda. A la política, o la fas tu o te la fan.
– Quin és, al teu parer, el motiu o la situació que provoca aquests canvis?
– Hem viscut tota una època de corrupció molt greu i, malgrat la feina dels jutges, no sempre les responsabilitats han estat depurades com caldria. Una gent vàlida ha optat per fer-se lluny de la política, i altres s’han engrescat. De totes maneres, cal afegir que altres persones han pres la decisió de participar i de preocupar-se de la qüestió pública. Concretament nosaltres som un grup que mos presentam amb una candidatura molt transversal i amb ganes de participar de la gestió municipal. Bona part de la nostra gent és nova a la política, seguint així el nostre sistema de renovació periòdica dels nostres representants a les institucions.
– Hi ha preguntes que no fan gràcia, però són obligades i esper que ho entenguis: aquella experiència viscuda fa quatre anys… què te va aportar en positiu per a decidir tornar-te a presentar com a candidat a la Batlia de Manacor?
– En certa manera, i com a persona, me va ubicar al que és la política local. En contra del que inicialment tenia pensat, tot el succeït va ser decisiu a l’hora de decidir tornar-me a presentar. Crec que amb l’ajuda dels meus companys i companyes, puc aportar coses positives a Manacor, i per aquest motiu vull tornar-ho a intentar. Estic convençut de que en aquells quatre mesos al front del Govern Municipal, vàrem aportar il.lusió a molts manacorins i manacorines. Intentar-ho de bell nou i amb més experiència que abans, és un deute que tenim amb el nostre poble.


– Com tornar a Ítaca, amb tot el que un aprèn pel camí, pragmatisme inclòs en el teu equipatge Miquel?
– A la meva decisió de tornar intentar-ho, prèviament i apart de l’opinió del grup, hi va haver un anàlisi d’aquella situació. El problema és que ens trobàrem amb dos grups que duien un sol equipatge o maleta, plena de situacions creades per aquella majoria absoluta d’Antoni Pastor. Aquella maleta fou la que mos va impedir formar govern fermats per un passat de tants d’anys de gestió de l’esmentat anterior Batle. Sense entrar ara en si la gestió en qüestió fou bona o dolenta, no és suficient per un bon govern d’un poble. Si aquest fos l’únic objectiu, bastaria contractar uns administradors que rendissin comptes periòdicament. Necessites anar molt més enllà d’una simple administració comptable. Cal xerrar amb la gent i saber el que vol i sobretot donar-li veu i participació. Aquest fou el motiu que ens va impedir pactar llavors amb aquells dos partits, que a més a més anaren compromesos electoralment a les eleccions. Prova del que dic és que no acceptaren en cap moment pactar res per separat.
– De totes maneres, quedava molt clar que a les hores de llavors no hi havia una majoria d’esquerres, mentre ara són molts els qui pensen que pot donar-se el cas. Ho veus possible?
– MÉS-Esquerra se presenta per a guanyar les eleccions i governar. Tenim ben clar que com millors resultats obtinguem, més podrem condicionar la formació d’un nou govern. És clar, i ho sabem per experiència pròpia, que l’aritmètica té les seves regles, i ho haurem de tenir en compte si volem governar.


– Si mal no record, als quatre mesos de governar, vos presentaren la moció de censura per no haver presentat a Aprovació Provisional el nou Pla General. Què en penses d’aquella maniobra?
– Ells tampoc ho han tirat endavant en tres anys i vuit mesos, i per tant, la resposta és obvia. El Pla General segueix igual i amb totes les moratòries caducades. El que volien era aconseguir el poder per el poder. Per afegitó, els poders fàctics de Manacor varen intervenir i poc hi ha que afegir. El que ara acabam ha estat el període més trist a l’Ajuntament de Manacor des de fa molts d’anys, malgrat hagi tingut, o tal volta per això, tres Batles.
– En aquestes eleccions vos presentau amb dues renovacions dintre dels cinc primers, però seguides d’unes quantes més… Com surten aquests acords?
– Forma part de la nostra concepció del que és la participació política. Els qui deixen el lloc, ho fan amb cessió, agraïment i segueixen…

TOTA L’ENTREVISTA A L’EDICIÓ IMPRESA DE “MANACOR COMARCAL”.

Deja una respuesta