Mateu Puigròs, Batle de Sant Llorenç: “Hem aconseguit un equip de govern fort i estable per tal de dur endavant les actuacions que vénen a conseqüència de la torrentada”

0

Magdalena Ordinas

Tot i que el batle de Sant Llorenç des Cardassar, Mateu Puigròs, sempre està molt ocupat, el passat dilluns va trobar una estoneta (curta) per respondre a les preguntes de “Manacor Comarcal”. Ens hagués agradat parlar una estoneta llarga amb ell, ja que ens quedaren moltes preguntes per fer, però així i tot agraïm la seva amabilitat pel temps que ens va dedicar.

– La passada setmana, “Manacor Comarcal” es va fer ressò de l’elecció novament de vostè com a batle de Sant Llorenç. Abans de parlar de la nova legislatura que començà, com està Sant Llorenç després de la tràgica torrentada del 9 d’octubre?
– Bé, la situació ha canviat molt. L’esforç tant dels nostres veïnats com dels que han col.laborat i de les institucions, ha estat immens, però queda molt per fer. La modificació de la normativa urbanística, així com les diferents propostes que s’han de presentar al Consell de Mallorca i al Govern, estan molt avançades. Aquest és l’objectiu primordial d’aquesta legislatura.
– Enguany es compleixen 40 anys de la seva entrada dins el món de la política local. Vostè va començar estant a l’oposició. Com recorda aquella etapa?
– El temps que estàrem a l’oposició fou realment curt. Crec que no arribaren als dos anys. L’objectiu d’aquell moment era influir en les decisions que es prenien referides a Son Carrió.


– L’any 1987 va entrar per primera vegada dins l’equip de govern de l’Ajuntament de Sant Llorenç, i va ser president de la Comissió d’Urbanisme, vocal de la Comissió de Govern, delegat de Policia i delegat de Son Carrió. A una entrevista que li vaig fer per “Recull Informatiu” de Son Servera al juliol de 1988 com a delegat de Policia, aleshores el terme de Sant Llorenç tenia 24 municipals, 19 destinats exclusivament a la zona costanera. Quants policies municipals tenim a dia d’avui al terme?
– És evident que hi ha una mancança important de policies locals. El sistema de selecció i formació ha estat molt deficient. Pareix que ara, al manco ja s’ha obert un procés selectiu a nivell de tota la Comunitat Autònoma que esperem millori la situació actual i que els municipis més grans no siguin receptors de la majoria dels policies. Actualment la plantilla està formada per un total de 42 places, de les quals he de dir que efectivament només n’estan ocupades 35.
– L’any 1999 va ser la seva primera legislatura com a batle. Segons vostè, què va ser el més important que va aconseguir a aquella legislatura?
– La meva primera legislatura com a batle fou molt important. En primer lloc vàrem haver de consensuar un programa de govern amb la dificultat que érem molts grups i que el nostre era el grup de Son Carrió. De totes maneres va esser molt productiva. Es varen iniciar la Unitat Bàsica de Salut, l’ampliació de la Plaça Nova de Sant Llorenç, el Poliesportiu Marga Fullana i l’Auditori de sa Màniga, així com l’adquisició dels terrenys a Son Carrió, on es construïren l’Escoleta i el Poliesportiu, entre altres.
– El seu partit, GISCa, ha estat soci de govern del PSOE durant bastantes legislatures. Enguany, fins el dia abans de la seva proclamació com a batle, no signaren el pacte de governabilitat. A què va ser degut?
– Efectivament, va ser una negociació llarga. Crec que al final havíem d’aconseguir un equip de govern fort i estable per tal de dur endavant les actuacions que vénen a conseqüència de la torrentada, actuacions que són molt complexes i que no només depenen de l’actuació municipal. Per això, és important un grau de consens elevat per poder anar a Palma o a Madrid.


– Dels 13 regidors, només els 2 del Partit Popular han quedat fora del pacte de govern. GISCa governarà conjuntament amb el PI, MÉS i PSOE. O sia, que són vostè com a batle i 10 regidors. No serà molt costós per les arques municipals?
– De moment, i així com està plantejat el pacte, tenim una dedicació parcial menys que la passada legislatura i queda molta feina a fer en molts d’àmbits.
– Dins les darreres legislatures segueix insistint en el seu programa electoral en impulsar i facilitar la construcció d’una residència per a la Tercera Edat mitjançant l’oferiment d’un solar al Govern de les Illes Balears. Creu que ho aconseguirà en aquesta legislatura?
– Una residència és una de les actuacions que dúiem la pràctica totalitat de partits als programes electorals. És important de cara al futur. És evident que…

TOTA L’ENTREVISTA A L’EDICIÓ IMPRESA DE “MANACOR COMARCAL”.

Deja una respuesta