Mateu Perelló ‘des Bombo’: “Diversos empresaris manacorins volgueren salvar es Teatre Principal, però no ho acceptaren”

0

Pep Lluís Veny


Feia estona que teniem ganes de fer una xerradeta amb en Mateu Perelló, conegut per molts de manacorins com en “Mateu des bombo”, si més no durant molts anys va esser membre de la Banda de Música de Manacor, i ell era l’encarregat de tocar el bombo en moltes ocasions, així com en altres els platillos.
Ens acostàrem fins a ca seva, ja què en Mateu té alguns problemes de mobilitat, i molt amablement ens va obrir les portes de ca seva, i ens va contar de tot i molt sobre la seva vida, que, com veureu a continuació, és del tot interessant.

Amb en Mateu Perelló, a ca seva

– Mateu, ¿durant quants anys vares esser membre de la Banda Municipal de Música de Manacor?
– Molts. Durant 38 anys.
– Com va ser la teva entrada dins el món de la música…
– Idò t’ho contaré. Jo devia tenir vint i pocs anys, i un dia, vaig anar amb un membre de sa Banda, en Paco Vadell, a un assaig, i un nin estava estudiant solfeig, i li vaig dir “i què és molt dificil això?”, i me va dir “no”, i el mestre (Mestre Rafel Nadal) quan va veure que havia agafat interés, me va donar una fulla amb notes musicals escrites, i a partir d’aquí vaig començar a estudiar-me aquelles notes, i descap de vuit dies hi vaig tornar anar i es mestre me va demanar sa lliçó, i correctament li vaig donar, per després donar-me un llibre que se deia “Solfeo de los solfeos”; sa qüestió és que amb un no res ja m’ho vaig haver estudiat. Un altre dia, Mestre Nadal me diu “meam, i tú podries tocar es platillos…” (els germans Vadell, Paco i Joan, tocaven en aquell moment el bombo i els platillos), i li vaig dir “ho puc provar”, i a partir d’aquí ja vaig començar. Un dia en Paco, que ja tenia més edat, me va dir “i per què no toques tú es bombo i jo tocaré es platillos que no pesen tant?”, i me va anar bé. Uns anys després, ja només quedava jo per tocar bombo i platillos i… ja ho tocava tot jo, bombo i platillos. Pareixia un “payaso de circo!”.
– I què tal te duies amb Mestre Nadal?
– Molt bé. Un dia es Mestre me va dir “m’acompanyes a Sineu?”, i jo vaig dir “anem a Sineu”. Jo no sabia perque havia d’anar allà, i després vaig saber que es Ministeri de Cultura havia montat una cosa que se deia “TELECLUB SINEU” (anys seixanta), on hi havia una banda, un coro, i varen “moure” de fer s’obra “es Quaquín”, i jo hi vaig participar.

En Mateu, a s’Agrícola, vora el cartell que anunciava la darrera funció en es Principal, i que ell hi participà

– I tú Mateu, has participat a molts de “Quaquins”?
– Sí punyeta! Me passa amb es “Quaquín” una cosa molt especial, i és que som es manacorí (exceptuant es dos directors) que més vegades hi ha participat en aquesta obra. Hi vaig començar a participar, primer tocant amb s’Orquestra, en es Teatre Principal, després hi vaig anar amb es “tramoyista” (ajudava a montar s’escenari per fer s’obra), i uns anys més tard, devers el setanta i pico, “moven” de fer es “Quaquín” aquí a Manacor, i vaig passar de “tramoyista” a actor!, i sa primera escenificació l’estrenarem a s’agost a sa plaça de s’Ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar, i jo vaig fer es paper de “Tomeu”, i en aquest paper el vaig fer més de 50 vegades. Pensa que, només en es Teatre Principal de Palma, la varem fer durant 22 dies i dues funcions per dia. Es mateix dia feien “Gigantes y cabezudos” i es “Quaquin”.
– Degueren esser feixucs aquests dies…
– Sí. Pensa tú que jo me n’anava cap a Palma amb es cotxe de Mestre Rafel Nadal, i ell dirigia tant “Gigantes y cabezudos” com “Ay Quaquin que has vengut de prim”, i en moltes d’ocasions, a s’hora de tornar me deia “mena tú es cotxe”, perque acabavem rebentats de tants de dies de funció.
– I en aquells temps, amb la Banda de Música, feieu molts de concerts, no?
– Sí. Pensa que no hi havia tantes bandes com ara. Hi havia sa des Regiment de Palma, una a Porreres, i noltros, per tant, anavem a molts de pobles a tocar.

– Has fet moltes de feines durant sa teva vida?
– He fet de porqueret; de funcionari, grenant sa plaça de “ses Verdures”, de jardiner en es Parc Municipal; de repartidor de diaris; en es Cine Goya que, vaig fer de tot menos de taquiller; de manteniment en es Museu de sa Torre dels Enagistes,…
– Tornem ara Mateu uns quants d’anys enrrera de nou, de l’any en què es va enderrocar el Teatre Principal de Manacor. Quins records tens?
– Idò te puc dir que vaig participar activament durant es dies abans de que s’enderrocàs es Teatre Principal…
– Com és això…
– Amb es “TELECLUB SINEU” vaig participar com a actor a sa darrera obra que se va fer en es Teatre Principal de Manacor, “El tio Pep sen va a Muro”, i feia es paper den “Llovís”, i te puc dir que vaig haver de participar i fer “un altre paper”, a més d’en “Llovís”, en un des dies més trists que jo recordi.
– M’ho imagin. Què recordes d’aquest dia i quin altre “paper” vares haver de fer?
– Quan va haver acabada s’escenificació de s’obra, com que era…

TOTA L’ENTREVISTA A L’EDICIÓ IMPRESA DE “MANACOR COMARCAL”.

Deja una respuesta