Maria Servera, una jove felanitxera que continua els seus estudis musicals a l’Escola Superior de Música de Catalunya

0

Magdalena Ordinas

El bon amic i director Pere Siquier, em va parlar dels joves i al.lotes mallorquins que estan estudiant música a la península, i fora d’Espanya, i que començaren tocant amb les bandes de música de Mallorca. Són uns joves amb un talent i una passió per la música que és d’admirar. El passat estiu em va presentar a una ex-alumna seva de Felanitx que estudia actualment a l’ESMC, Maria Servera Monserrat (Felanitx 9-06-1996) i el passat dia 8 de març, amb motiu del Dia de la Dona, vaig decidir parlar amb ella, per saber un poc més de la seva vida, projectes i il.lusions.

L’entrevistada, Maria Servera

– Maria, d’on te ve la teva afició per la música?
– A la meva família ningú no s’ha dedicat a la música, però sí que molts hi han tingut tracte: de joveneta, la meva padrina tocava el piano, i va ser una de les primeres Sibil.les dona. El seu fill, un germà de ma mare, va tocar molt poc temps la tuba i va rebre algunes classes de solfeig entrant directament amb la banda de Felanitx perquè necessitaven tubes (llegia però també tocava molt d’oïda). Tenc dos cosins que també tocaren amb la banda un parell d’anys, un tocava el piano i l’altre va tocar el clarinet, a més també tenia un grup, “Los Interminables”. Malgrat això, no he tingut la sort de coincidir amb ells musicalment.
– On cursares els estudis escolars?
– A Felanitx. Des de la guarderia fins a 4t d’ESO vaig anar a l’escola Sant Alfons, i després vaig cursar el Batxillerat científic a l’institut de Felanitx.
– Quan començares els teus estudis musicals?
– Vaig començar gràcies a un joc amb la meva germana Margalida, dos anys major que jo. Devia tenir devers vuit anys i jugàvem a ser un grup de música com els que sortien per televisió: ella cantava i jo havia de tocar el teclat. Aviat la meva germana va veure que jo no tocava el piano com a la tele i vam decidir que la millor opció era que havia d’aprendre a tocar el piano.
– Quina edat tenies i on començares?
– Als 9 anys, després d’un any d’insistir a ma mare de que volia ser pianista, vam anar a l’escola de música Pare Aulí de Felanitx a apuntar-m’hi. Però, del piano es va canviar per la trompa.

Na Maria Servera, amb en Pere Siquier

– No anaves per a pianista? Com així agafares la trompa?
– Anava amb la idea de ser pianista, però quan vaig arribar a l’escola de música es veu que ja n’hi havia molts, i necessitaven trompes. I després d’aquesta proposta del director de l’escola, Joan Oliver, vaig anar a conèixer els instruments de vent metall. Allà vaig pensar que el bombardí era massa gran, la trompeta massa aguda i em van avisar que si la vara del trombó es feia algun cop ja no serviria, i davant aquest panorama vaig decidir-me per la trompa.
– A l’escola et deixaren la trompa?
– Sí, sí, a l’escola de música me’n van deixar una. Recordo una funda negra enorme, era quasi més gran que jo i l’havia d’agafar amb les dues mans. A més, la trompa que em van deixar ja era doble i per tocar la recolzava en el meu genoll.
– I el teu primer professor?
– Va ser un trompista de l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears, César Guillem Zaragosa, amb qui vaig cursar tot el grau elemental. I després vaig cursar grau mitjà amb na Miquela Orfí Huguet i José Luís Bartual.
– Et decantares per la trompa per eliminació, i ara, a dia d’avui, què és per tu?
– Així és. Per dir-ho d’alguna manera era l’opció que em quedava. Però encara que al principi va ser així, m’agradava tocar-la, i tal vegada al principi era una afició més, però a mesura que anaren passant els anys i me n’adonava del so noble de la trompa, això va ser el que la va convertir en una passió.

Col.laboració de na Maria al Concert de Nadal del 4 de gener de 2019 amb la banda de Sant Llorenç i la coral de gent gran de sa Coma

– Quin mestre o director t’ha ajudat més?
– Pel que fa a la trompa i com a intèrprets, els mestres que m’han ajudat moltíssim han sigut dos: Juan Pavia, qui em va fer descobrir què era la trompa i com sonava, i gràcies a ell vaig descobrir a un altre gran mestre de qui ell també fou alumne i amic, Javier Bonet Manrique, un dels intèrprets més destacats tant amb la trompa moderna com amb la trompa natural. Sense dubte un dels millors professors que he tingut mai tant pel que fa als aspectes musicals com a personal; és una persona que et cuida com un pare i t’ensenya tot el que sap. I de qui no em podria oblidar és de Pere Siquier, qui també m’ha aconsellat sempre com si fos filla seva.
– A quina edat vares conèixer al director Pere Siquier?
– El vaig conèixer una mica de rebot perquè vaig fer una substitució a la gravació del CD Siau qui sou de la Banda de Música de Manacor. Això va ser fa 8 anys, quan jo en tenia 14. I uns anys després ell va ser durant quatre anys el director de la Banda de Música de Felanitx.
– T’ha ajudat en la teva carrera?
– Moltíssim, de fet m’atreviria a dir que és un dels culpables (en el bon sentit de la paraula, clar) de que estigui estudiant. Des del primer moment va confiar i parlar amb mi, i em va dir tant les coses bones que tenia com les que em faltaven per corregir, cosa que avui en dia encara fa. Aquest any estic cursant 4t de Superior a l’ESMUC, l’últim any de la carrera; més endavant m’agradaria fer un màster fora d’Espanya.
– Et va ser difícil entrar a l’Escola Superior de Música de Catalunya?
– Quan vaig acabar la selectivitat estava cursant 5è de grau professional de música, així que em quedava un any més per acabar el grau, i vaig dedicar-lo totalment a preparar les proves a l’ESMUC. Tenia molt clar que volia entrar a aquesta escola, ja que em vaig cegar moltíssim per com tocava Javier Bonet, i anant a moltes classes particulars a banda de les del propi conservatori: a classes de trompa a València amb el professor Juan Pavia i a classes teòriques amb el felanitxer Josep Prohens, vaig preparar les proves a l’ESMUC. Aquell any hi havia tres places i vaig entrar la segona.
– A qui admires musicalment?
– Amb aquesta pregunta em ve al cap directament el nom del meu professor, Javier Bonet, i no ho dic perquè toqui el meu instrument (encara que és un punt a favor també, ja ja ja!), però és una persona que quan toca expressa, i no només m’agrada el seu so, el qual domina totalment i hi juga així com vol. La seva forma de dir-te les coses amb la música sempre ho he admirat molt. A banda de la seva forma de ser com a persona, clar. També m’agraden altres intèrprets com la trompetista Tine Thing Helseth, el trompista José Luis Sogorb…
– I quant a compositors?
– Sempre m’he decantat pels romàntics, tocar la seva música i escoltar-la. He de dir que no en tinc uns de preferits tampoc, perquè al final cada època té el seu encant i hi ha moltíssims de compositors (tant abans com ara) que tenen obres increïbles i és molt difícil comparar-les entre elles, i crec que tampoc voldria; encara que, si he de dir compositors que m’agradin molt, em vénen al cap Bach, Haydn, Tchaikovsky, Stravinsky, Mahler i Wagner.
– On t’agradaria arribar dins el món de la música?
– És una pregunta una mica difícil aquesta, perquè la meva idea ha anat canviant. Quan vaig acabar grau mitjà pensava que volia estar a una orquestra, i és una idea que em segueix agradant molt, però també durant la carrera a banda d’estudiar música hi aprens moltes coses més, com veure que és un món on la competència hi predomina i que avui en dia hi ha molta gent que toca molt bé i que està treballant molt. I a més també veus que hi ha altres sortides a banda de l’orquestra, no sabria dir quina m’agrada més, sens dubte tocar amb banda o orquestra m’encanta, però l’ensenyament no el descarto i també la música de cambra m’encanta. De fet, fa cosa de dos anys que tinc un projecte entre mans, un quintet de metalls, amb quatre companys més de l’ESMUC: “Kambrass Quintet”, amb el que també anem fent cosetes. Al final tota feina amb música és molt bonica perquè és un continu aprenentatge, i pens que s’han de fer totes les coses que es puguin i que et facin ganes.
– Penses continuar els teus estudis fora d’Espanya?
– M’agradaria fer un màster fora d’Espanya per dos motius principalment, el primer és que a altres llocs, com per exemple Alemanya, la música està molt valorada i hi ha moltes més oportunitats; i a més, viure a un altre país sempre aporta coneixements nous.
– Crec que en Pere Siquier em va parlar que havies guanyat una beca fora d’Espanya…
– Sí, vaig fer una masterclass de 50 min. al Conservatori de Mallorca i em va sortir una oportunitat enorme. Eric Terwilliger em va donar una de les dues beques donades a Espanya per assistir a la Musik Akademie Eva Ling de Tirol (Àustria) l’estiu de 2017. Moltes vegades fas moltes proves on…

TOTA L’ENTREVISTA A L’EDICIÓ IMPRESA DE “MANACOR COMARCAL”.

Deja una respuesta