Francesc Xavier Gelabert, compositor manacorí: “No crec amb la inspiració; crec en la feina dura, constant i diària”

0

Magdalena Ordinas

Francesc Xavier Gelabert i Muntaner (Manacor, 1976) és Llicenciat en Composició pel Conservatori Superior de les Illes Balears; Màster en composició per la European Musical Creation Workshor (2009-2014); Masterclass en composició d’avantguarda amb Alberto Posadas, Aureliano Cattaneo i Xavier Stefano Gervasoni; director del Cor de Cambra Ars Antiqua de 2001 al 2016; membre del comitè musical de les òperes El Prates, El Mikado, Ai Quaquín que has vengut de prim!., La floristeria del pànic, Lera me i E Lucevan le Estellel, entre moltes altres obres; guanyador del concurs de Composició Art Jove 2001 amb el seu Quartet de cordes num. 1- Digue’s foll.
La seva trajectòria com a compositor és d’admirar. Així que aquesta setmana parlam amb Francesc Xavier, una persona senzilla i propera, que ens parla del seu treball, trajectòria i projectes de cara al futur.

– Moltes gràcies per la teva amabilitat, Francesc Xavier. Sabem que estàs molt enfeinat i has trobat temps per atendre a “Manacor Comarcal”. Ens podries parlar dels teus antecedents familiars dins el món de la música, i a quina edat vares fer la teva primera obra?
– A ca nostra no tenim cap cas de músic, ni professional ni amateur; de fet, va ser una gran sorpresa a casa, i no tinc record de voler fer res més des de que vaig descobrir que els sons es podien escriure. Vaig començar a escriure molt aviat; de fet, tenc algun intent de composició que es remunta a quan tenia 12 anys.
– Com a compositor, de quines obres estàs més satisfet? I què destacaries de la teva evolució?
– Cada obra és diferent en si mateixa, però moltes d’elles no es poden entendre individualment, ja que formen part d’un procés que n’abarca vàries. En algunes el resultat sonor és millor que en altres, però en altres l’organització interna és més satisfactòria que en algunes… No sé si m’explic! El que vull dir és que com a creador, la satisfacció final no depèn només d’un factor, també depèn del moment en què et trobis, no sé fins a quin punt em puc sentir satisfet d’obres escrites fa vint anys, igual que no puc saber com em sentiré de satisfet d’aquí a vint anys amb les obres d’avui. Sí podríem dir, però, que no dono per acabada cap obra fins que no n’estic plenament convençut.
– Quins guardons has obtingut al llarg de la teva carrera?
– Només en tinc un: el de Composició ART JOVE 2000, i van haver d’obligar-me a presentar-m’hi al concurs. M’he presentat a pocs concursos, en dues o tres ocasions; sempre han sorgit projectes molt més interessants que m’han fet capgirar els plans.


– Sabem que estàs gravant un disc. Ens pots avançar informació?
– Estem gravant un disc amb Octoechos Choir, amb obra meva per a veu i electrònica. Ja hem enregistrat “La inescrutable veu de Déu” i ara estem acabant d’assentar algunes obres més per a properes sessions. És una producció de Ca’s Music i esperam que cap a la primavera del 2020 estigui tot a punt.
– Parlem del maig de 2019, de la teva conferència i estrena a Algaida de “La veu de les gàrgoles”, un encàrrec de la Banda de Música d’Algaida. Tingueres llibertat per a crear-la?
– “La veu de les gàrgoles”, com tu has dit, va ser un encàrrec de la Banda de Música d’Algaida i una aposta personal del seu director, Andreu Julià. La confiança amb mi va ser total, ja que només em van imposar dues directrius: que fos una obra de concert (és a dir, una obra d’una durada mínima de 40 minuts) i que empràs l’espai com a element formant de l’obra. També vam decidir incorporar-hi orgue, ja que l’església d’Algaida en tenia. Al final vam plantar una obra de 50 minuts, amb una seixantena de músics, on cada un d’ells tenia la seva part individual, és a dir, que l’obra constava de seixanta parts individuals diferents i totes elles basades en un mateix tema, les melodies dels Cossiers d’Algaida com a eix vertebrador. El més interessant de tot va ser que em van donar l’oportunitat de poder explicar l’obra abans del concert en una conferència on es desgranaven cada un dels passos donats.
– On més es va tocar aquesta obra?
– Primer, com he dit abans, es va estrenar a Algaida, i després es va poder sentir a Manacor gràcies a la convidada del Convent Organis Festival, i posteriorment a Flix (Catalunya) gràcies a la Unió Social de Flix.
– Tens qualque obra començada que hagis deixat al calaix de les partitures?
– Tots tenim obres que per un motiu o un altre han quedat al calaix. De totes formes, aquestes moltes vegades es transformen en embrions per altres obres.
– Amb l’experiència que tens avui en dia, quin encàrrec t’agradaria que et fessin?
– No som persona que esperi res. Quan vull fer una cosa la faig amb o sense el suport de cap institució. Les obres més complicades de muntar, com les obres escèniques, són les que necessiten més suport, les que més serveixen per crear nous vincles amb el públic, però les que menys suport et donen. De fet, les dues òperes de cambra que he estrenat no han comptat amb cap tipus de suport ni públic ni privat, exceptuant la implicació total i sense reserves de Joan Gomila, amb la seva sala LA FORNAL, sense la col.laboració del qual no hagués estat possible l’estrena de “E lucevan le Stelle…”
– Arriba sempre la inspiració?
– No crec en la inspiració, i de cada vegada pos més en dubte la seva existència. Crec en la feina dura, constant i diària. Jo ho comparo molt amb la criança d’un fill: no crec amb allò que et diuen “saps que t’hi ha sortit de bon al.lot/a”, l’educació comporta esforços i sacrificis, i la composició, igual que l’ensenyança, a la qual em dedic amb molta…

TOTA L’ENTREVISTA A L’EDICIÓ IMPRESA DE “MANACOR COMARCAL”.

Deja una respuesta