Entrevista a Miquel Sitges, president de l’Associació pro salut mental de la UCR de Manacor

0

Antoni Sureda P.
A Manacor i en aquests darrers anys, en tot el relacionat amb l’atenció als malalts de salut mental, respecte a aquelles persones abans deixades de banda, si no amagades de la resta de la població pels seus propis familiars, s’ha viscut un canvi molt en positiu des del darrer quart del segle XX fins a l’actualitat. Primer fou l’Escola Joan Mesquida, que derivà en la Fundació Aproscom, després Estel de Llevant, iniciatives totes elles dels nostres conciutadans. Finalment també obrí una delegació la Unitat Comunitària de Rehabilitació (UCR), abans Gesma, depenent de l’Hospital de Son Espases i per tant directament de l’Administració Pública. Aquest passat mes de setembre, els familiars i amics dels malalts de salut mental de la comarca que reben atenció a l’UCR de Manacor s’han constituït en una associació, essent elegit president Miquel Sitges Picornell. Amb ell parlam.

– De veritat era necessària la constitució d’una nova associació en vers d’integrar-vos en la d’Estel de Llevant, concentrant i compartint així iniciatives?
– Precisament sobre aquest tema mantinguérem converses amb el gerent d’Estel de Llevant, i sabem que hi ha activitats que podem compartir. Però també sabem de la diferència de les funcions específiques amb les nostres funcions. Estel de Llevant treballa molt activament amb la reinsersió social i laboral amb empreses col.laboradores i amb una eficàcia que és d’admirar. Mentrestant, la Unitat Comunitària de Rehabilitació es centra en la feina dels equips mèdics i en tallers ocupacionals, tractant una patologia i estat de la malaltia diferent. Així, a la UCR, un dels primers objectius que es marquen com a prioritats, és el de rompre l’aïllament de la resta de la societat en què alguns d’aquest malalts es refugien. Només a aquelles persones que ja han superat diguem la fase greu de la malaltia, el podem derivar a Estel de Llevant, una associació de la que em complau reconèixer que realitza una gran tasca a tota la comarca.
– Pel que me dius, estaríem xerrant d’un funcionament amb uns objectius en principi coincidents, però amb un inici de tractament bastant diferent…


– Efectivament, a la UCR de Manacor es tracten problemes de depressió, complex bipolar, esquizofrènia i altres, baix la direcció d’un equip dirigit pel doctor psiquiatre Jaume Santandreu, que està acompanyat de sociòlegs, assistents socials i una infermera. De fet, la UCR funciona com un centre de dia en què es medica als pacients i es fa la teràpia dels tallers dels que abans parlàvem, amb unes activitats programades i que van canviant dia a dia, segons el grau d’afecció a la malaltia a cada un del afectats. Es tracta en primer lloc de despertar les capacitats de cada persona i de rompre l’ostracisme en què alguns pacients es tanquen. D’aquesta manera la Unitat Comunitària de Rehabilitació, substitueix amb molts avantatges per als pacients, les sales de psiquiatria dels hospitals.
– En aquest cas, quina seria la vostra funció com a associació?
– Independentment de…

TOTA L’ENTREVISTA A L’EDICIÓ IMPRESA DE “MANACOR COMARCAL”.

Deja una respuesta