Entrega del “Reconeixement de Mèrits” a l’escriptor i sobretot poeta, Bernat Nadal

0

Amb un bon grapat d’anys de retràs respecte al que en bona lògica hagués sigut escaient, el passat divendres dia 8 de juny, l’Ajuntament de Manacor, per decisió del Patronat de l’Escola Municipal de Mallorquí, lliurà la figura obra de l’escultor Llorenç Ginard, símbol del reconeixement de mèrits, per l’obra escrita i trajectòria personal, d’un dels més grans poetes que sens dubtes ha donat la nostra ciutat, Bernat Nadal.
Eren només passades d’uns minuts les vuit de l’horabaixa, quan la presentadora de l’acte, Margalida Rosselló, donava la benvinguda a les autoritats, encapçalades per la Batlessa, Catalina Riera, i la consellera de Cultura, Fany Tur, i tots els presents que omplien el Teatre de Manacor. Seguidament convidà a l’actor Joan Miquel Artigues a donar lectura al missatge escrit pel poeta i padrí del reconegut, el també poeta menorquí Ponç Pons, amic personal de Bernat Nadal.
Ponç Pons, pel fet de no haver pogut assistir a l’acte, presentava a Bernat Nadal per boca de l’esmentat actor Joan Miquel Artigues, com un home bo en el sentit més “machadià” i millor de la paraula, un poeta amb majúscula, i sobretot com una bona persona. Igualment donà l’enhorabona a Manacor i en especial a l’Escola Municipal de Mallorquí, per la decisió de reconèixer-li els mèrits i fer-ho públic, de Bernat Nadal, a qui també felicità pels versos que al llarg d’aquests anys ens ha regalat.
Després d’haver llegit l’escrit del padrí de l’homenejat, Joan Miquel Artigues recordà les obres escrites per Bernat Nadal, des del seu primer poemari publicat a l’any 1971, La desintegració del desig”, així com Elegies a la injusta manera de representar lliurament el paper de la comèdia, Contribucions especials, Gai saber, Estrúmbol, Teorema del somni, El vestit vermell, La carn que cruix, Camille, La part freda del llit, Raó Blau-grana, i Nunsi i la dansa.

Intervencions de Bernat Nadal i de la Batlessa Catalina Riera

Fidel als principis que sempre ha defensat, Bernat Nadal no va esperar més de tres o quatre minuts per, després d’haver valorat en positiu el fet què en temps de la dictadura s’utilitzés el nom d’Escola Municipal de Mallorquí, per a burlar el sistema i poder ensenyar català, “ara és arribada l’hora de posar-li el nom que li correspon: Escola de Llengua Catalana”.
Independentment de la referència al canvi del nom de l’escola, no oblidà una menció molt especial a la seva dona i a les dues filles, i després feu altre tant amb els poetes i escriptors que va conèixer i dels que tant va aprendre: Miquel Àngel Riera, Guillem d’Efak, Jaume Vidal Alcover, Blai Bonet, Antoni Mus, Josep Maria Llompart, Jaume Serra i altres.
Molt especial també fou…

TOTA LA INFORMACIÓ I MÉS FOTOGRAFIES A L’EDICIÓ IMPRESA DE “MANACOR COMARCAL”.

Deja una respuesta