Catalina Rosselló “Cata”, jugadora manacorina de la Fundación Albacete: “Les meves aspiracions, jugar a Primera i disputar un Mundial”

0

Na Catalina Rosselló, de 16 anys, futbolista manacorina coneguda per tots amb el sobrenom de “Cata”, enguany va sortir de la nostra illa per fitxar pel filial de la Fundación Albacete femení, equip que juga a Primera Nacional, i juga de davantera o d’extrem.
Amb ella vam voler parlar, perquè ens expliqués què tal li van les coses per allà, i saber un poquet més d’ella.

– Content de poder parlar amb tu, “Cata”. Quantes jornades duis disputades?
– Duim 9 jornades.
– I com van per ara les coses…
– De moment bastant bé, estic jugant bastant i nomes duc 3 partits de reserva, la resta he estat titular. La jornada passada vaig marcar el meu primer gol, i a la lliga duim 9 punts i anam vuitenes.
– Enyores molt Manacor i la teva família, amigues… m’imagino.
– Els enyor bastant, sobretot a la meva família, ja que de veurer-los cada dia he passat a veurer-los un pic cada mes, o ni això. A més, som molt jove i mai no havia estat tant temps fora ells, i costa, però aqui a Albacete estic bastant bé, ja que he conegut a bona gent i me sent a gust. I obviament també enyor Mallorca i especialment Manacor, perquè és d’allà on som i no ho canviaria per res.


– Dorms i vas a classe a la mateixa ciutat esportiva “Andrés Iniesta”?
– Entre setmana estic a una residència i vaig a classe allà, però entrén a la ciutat esportiva que està a 15 minuts en cotxe de la residència. I en quant als caps de setmana, estic a un pis que m’ha cedit l’Albacete, ja que la residència es tanca els caps de setmana i no torna a obrir fins el diumenge vespre.
– Un pis per tu sola… o compartit amb altres jugadores?
– Ho comparteixo amb una del meu equip que també és de Mallorca i dues més del primer equip.
– Tenc entès que la persona que et va recomanar fou l’entrenador del primer equip femení de l’Albacete. Com va ser?
– Així va ser. Fa dos anys vaig participar a un Campus a Son Sardina -on abans jugava- i en “Migue”, entrenador del primer equip, era el que feia aquest campus, i aquest estiu el va tornar a fer. Dues setmanes abans de començar el campus se va posar en contacte amb el meu pare dient-li que havia fitxat per l’Albacete i que el filial estava cercant davanteres, i va pensar amb jo. Mos va dir que durant el campus estaria pendent de jo i que si ho feia bé xerraria amb el club per fitxar-me, i axí va ser.
– Supòs que, a més de pis, deus cobrar uns diners per poder fer vida diària per allà…
– Cobrar no cobram res, però és vera que mos paguen pràcticament tot, pis, residència, estudis, etc. Els doblers els me donen els meus pares de tant en tant.


– Com veus el futbol femení en l’actualitat?
– Cada dia va creixent més, i això està molt bé. S’estan aconseguint moltes coses bones, com televisar més partits, jugar a grans estadis, les lligues estan sent més competitives, i hi ha molts més clubs que estan fent equips femenins. Això sí, encara queda molt per fer, començant per el poc que cobren les dones en relació als homes, però a poc a poc esper que hi hagi més igualtat en el futbol.
– T’hi veus durant molt de temps per Albacete? Quines són les teves aspiracions a hores d’ara?
– M’agradaria estar uns anys aquí, ja que hi ha el primer equip que enguany vol pujar a Primera, i arribar a debutar seria increible. Les meves aspiracions són arribar a jugar a Primera Divisió amb el Madrid, i si pot…

TOTA L’ENTREVISTA A L’EDICIÓ IMPRESA DE “MANACOR COMARCAL”.

Deja una respuesta