Bàrbara Sagrera: “Tinc projectes i idees que m’agradaria dur a terme, però no perquè cregui que el que fins ara s’ha fet no era bo”

0

Antoni Sureda P.

A finals del passat estiu, poc abans de l’inici dels curs escolar 2017/2018, la llicenciada en Filologia Catalana i Doctora en Educació per la Universitat de les Illes Balears, nascuda a Felanitx, Bàrbara Sagrera i Antich, va prendre el relleu de Magdalena Gelabert i Miró al front de la Institució pública Antoni M. Alcover, institució de la que la seva antecessora havia estat gerent durant 13 anys.

– Com va ser això de que una felanitxera vingués a aterrar a una institució pública tan manacorina con és la dedicada a Mossèn Antoni Maria Alcover i Sureda?
– Crec que vaig aterrar aquí perquè fins ara tota la meva feina d’investigació ha girat entorn a la figura i l’obra de Mossèn Antoni M. Alcover. Sempre m’he sentit “alcoveriana” i som una admiradora i estudiosa de la seva gran i variada obra. A més a més som docent i he fet classes a la Universitat, a l’Escola Oficial d’Idiomes. Quan vaig assabentar-me de que na Magdalena deixava la plaça, vaig presentar el meu currículum… i me varen telefonar.
– Fa uns dies vaig llegir unes declaracions teves en què afirmaves que si Antoni M. Alcover hagués nascut a França, Anglaterra o Alemanya, la seva projecció mundial hagués estat molt diferent… No és ja una mena de tòpic, aquesta afirmació?
– Pot parèixer-ho, però al mateix temps també és una gran veritat. Si una persona neix a un país la llengua del qual es parla a tots el continents i per molts de milions de persones, sempre tindrà moltes més facilitats perquè la seva obra aconsegueixi una millor i més prompta difusió. Sovint això pot passar independentment de la qualitat, intensitat i extensió de l’obra. Concretament en el cas d’Antoni M. Alcover, i del diccionari Alcover-Moll, hi ha poques llengües romàniques que gaudeixin d’un diccionari tan complet i d’aquestes característiques. Inclou informació que normalment no queda més remei que cercar-la a diferents indrets.


– Tant tu com la teva antecessora, sou filòlogues i investigadores. Tinc la sensació de que aquesta feina a la Institució Alcover, no és una meta per a vosaltres, sino més bé una etapa. Vaig equivocat?
– Tal volta tinguis tota la raó del món. De totes maneres, estic convençuda de que és una etapa que ha de durar una partida d’anys, ja que del contrari no es pot desenvolupar un projecte o aportar res nou. Aquí, quan vaig arribar, me vaig trobar amb molta feina feta i ben feta. Però també és veritat que no hi ha dues persones iguals i està bé que s’obrin noves perspectives, com línies de treball i d’investigació.
– És un bon lloc per a un/una investigador/a la Institució Alcover?
– De moment no he pogut ni plantejar-m’ho. Per ara els treballs del dia a dia m’ocupen tot el temps. Tenim les visites guiades, treballam de difusores de la figura i de l’obra d’Alcover, feim gestió cultural, dissenys gràfics, tenim reunions cada tres per quatre… Però així i tot, el fet de tants contactes, sempre susciten idees per a cercar nous camins i aportacions. Descobreixes coses que te fan ganes investigar i escriure’n sobre el tema.


– Malgrat l’atractiu del tema, ho suposo un poc limitat… O no és així?
– La Institució Antoni M. Alcover no només és un lloc on estudiar l’obra i la figura d’Alcover. És un referent on hem de fer feina per la llengua i la cultura del nostre poble, que és el que Alcover volia. Actualment, volem promoure un cicle de narració oral entorn a contes del món, amb gent de molts diferents països. Seguim, en certa manera, les passes d’un home que sabia de la importància de narració oral, que el va recollir als seus aplecs de Rondalles Mallorquines. En diferents ocasions Alcover va parlar de la universalitat de la narració oral, que a més de ser universal a cada indret o poble o país s’impregna de localisme.
– En què consistirà concretament a Manacor aquest cicle de contes del món?
– Seran sessions de narració oral, tres per a contes de nins i tres per a persones majors, comparant la versió pròpia a altres països del món del mateix tema. D’aquesta manera, els qui assistiran a aquests cicles podran valorar el concepte universal de la nostra narració oral i adonar-se’n de que som únics; som part d’un tot.
– Quina freqüència tindran aquestes sessions?
– Una cada mes, amb la dita doble versió per a nins i per a persones majors.
– No hi ha una certa innecessària invasió d’espais entre la Institució i l’Escola Municipal de Mallorquí?
– Procuram que no es…

TOTA L’ENTREVISTA A L’EDICIÓ IMPRESA DE “MANACOR COMARCAL”.

Deja una respuesta