Baltasar Picornell, President del Parlament: “No vaig tenir cap dubte en el repte que me proposaren d’assumir la Presidència del Parlament”

0
1-IMG_9853-web
Antoni Sureda P.
El 14 de febrer d’aquest any 2017, a la sala de les Cariàtides, on es celebren els Plens del Parlament de les Illes Balears, es va viure un esdeveniment semblant al que podria considerar-se un autèntic terratrèmol entre l’oligarquia política sempre dominant a les nostres illes, independentment del seu color polític. Vint dies després de la destitució de la que fou Presidenta de l’esmentada institució, Maria Immaculada Huertas Calatayud, l’obrer metal.lúrgic i ex-membre de la Unió per la Tercera República fins a l’inici d’aquesta legislatura, en què fou elegit Diputat per Podem, Baltasar Picornell i Lladó, era proclamat nou President del Parlament de les Illes Balears.
– Tal volta farà falta que passin un parell d’anys, per assimilar com a poble el resultat d’aquella votació en què vareu ser elegit President del Parlament Balear, per a sorpresa del “personal”, que quedà més estàtic que les Cariàtides de la Sala de Plens… Com vareu viure aquella jornada?
– Aquell va ser un dia de moltes emocions i d’expectació, no solament per la votació, sino també per tot el que s’havia dit abans de mi. Tres anys enrere jo era un ferrer que feia feina a Cas Concos. Si a hores de llavors m’haguessin dit que seria President del Parlament de les Illes Balears, per descomptat que no m’ho hagués cregut de cap manera. Ja me va venir molt de nou entrar de Diputat. Que després s’optés per jo com a President del Parlament, és un orgull que acte seguit ha esdevingut en un repte al que m’ha costat i em costa encara adaptar-me, en especial per la gran quantitat d’informació que m’arriba. Per altra banda, cal tenir en compte que no he tingut els dies de gràcia per l’adaptació pròpia de principis de legislatura. Ha estat un arribar i començar a fer feina.
– Aconseguireu 34 vots de 59. El PI i Ciutadans optaren per l’abstenció, els vint del Partit  Popular votaren a Núria Riera. Vareu rebre fins i tot els vots de les dues Diputades expulsades de Podem… Els esperaveu a aquests dos vots?
– Elles coneixen la meva manera de ser i personalment no dubtava que molt possiblement tindria el seu vot.
– Es publicaren comentaris i adjectivacions despectives cap a la vostra persona, i no precisament d’adversaris polítics. Però aguantareu sense botar… Com vareu aconseguir-ho?
– Reconec que algunes d’aquelles desqualificacions eren despectives i amb ganes de ferir. Però al mateix temps també rebia moltes cridades personals, així com a les xarxes socials, donant-me ànims. Pel carrer, em topava amb molta gent que m’animava a continuar. Aquestes reaccions dels ciutadans, que no es feren públiques, foren les que me varen permetre no fer cas de les desqualificacions i seguir endavant més encoratjat que mai. Ara, passats ja tres mesos d’aquell dia, vagi on vagi, ja sigui a un mercat o a una benzinera, se m’acosta gent per saludar-me i encoratjar-me amb la feina.
– Sou ja realment conscients els de Podem del que representa per a molts la vostra arribada als indrets a on es prenen decisions que ens afecten a tots?
– Tal volta no siguem conscients de tot. Sabem emperò que el fet d’aconseguir deu diputats al Parlament Balear i a la primera convidada electoral, encara que ara per una sèrie de circumstàncies només siguem vuit, és fer de veritat història.
– I per què idò no heu volgut tocar poder executiu tenint la possibilitat de poder-ho fer?
– Són moltes les circumstàncies que incidiren en la presa de la decisió. Personalment sempre he cregut que Podem en aquests moments representa el paper que li pertoca. Som claus i determinants a l’hora de les grans decisions.
– Un paper clau i decisiu que ningú vos discuteix, President. Però vos suposo conscient de que més prest que tard vos haureu de mullar amb la gestió… o no?
– Cal recordar que quan mos presentàrem a les eleccions, més que uns grups ben estructurats a cada poble i ciutat, ens trobàvem en procés de formació dels cercles locals. Respecte a la gestió directe, no vull dir que no hi pugui haver excepcions, però estic convençut de que fou un encert el deixar en termes generals el compromís de gestió per a la propera legislatura.
– Com a segona autoritat de la Comunitat Autònoma, que al manco a nivell protocol.lari així està establert, com ho duis això d’anar a veure o rebre al Rei, ja que segons diuen no sou massa monàrquic vos…
– Ho he dit ja en diferents ocasions, estic representant el càrrec de President del Parlament de les Illes Balears, i no el d’una autoritat republicana, per tant no tinc cap problema amb visitar o rebre al Rei Felip VI. A més, si tinc una conversa a nivell privat amb el Rei, aquesta serà molt entretinguda i cordial.
– No n’heu tinguda cap encara de conversa amb el Rei?
– Encara no. Però suposo que més o manco d’aquí a un mes o mes i mig, ens veurem.
– Com és la vostra relació amb els companys de coalició, i concretament amb els governants socialistes, més enllà del seu interès per seguir conservant la Presidència de la Comunitat Autònoma?
– No puc negar que en un primer moment se va armar com una cosa rara al meu voltant, com si jo fos no sé què. Però crec que a hores d’ara, la meva manera de fer feina, els meus actes i així com estic responent als diferents problemes que es plantegen, ja han propiciat que els qui poguessin tenir res a dir de la meva persona m’acceptin plenament com a President del Parlament.
– No podria ser que tal volta s’hagin adonat que els guanyàreu la batalla a nivell de carrer, com parlàvem abans quan les desqualificacions d’alguns mitjans de comunicació?
– La reacció dels ciutadans ha jugat a favor meu. Crec que la gent ha arribat a la conclusió de que puc exercir el càrrec que se m’ha confiat, i de que és bo que així sigui.
– I què creieu que diria en “Balti” (així el coneixen els seus amics i coneguts) de la feina que aquí està fent el molt Honorable Baltasar Picornell?
– Crec que no tindria més remei que certificar que m’estic prenent aquesta feina molt seriosament. Aquí qualque vegada m’he de menjar un poc els meus ideals. Malgrat tot, som plenament conscient de que a l’entrar a aquest edifici, em pertoca ser en Baltasar Picornell, amb tots els títols que m’hi vulguis afegir. Però a fora segueixo sent en “Balti”.1-IMG_9865-web
– Quan entra a la seu del Parlament, què se’n fa d’aquell lluitador i ponent de lleis contra el maltracte als animals i de la reivindicació de la Memòria Històrica?
– Li diguis lluitador o el que vulguis, la persona resta íntegra. Però també conscient de que aquesta no és la tasca  que actualment li han encomanat.
– Tot plegat sembla que no vareu tenir dubtes per acceptar la nova feina, veritat?
– Sabia o intuïa que no seria fàcil. Però era una gran passa i no vaig tenir cap dubte en assumir el repte que me proposaren d’assumir la Presidència del Parlament. Vaig acceptar-lo com una autèntica aventura inicialment fixada a dos anys vista. No sé fins a on arribaré. Tinc ben present que som un ferrer amb excedència per assumir temporalment un càrrec públic. També actuo en conseqüència, amb la idea de que en aquesta vida cal ser valents i acceptar els reptes que es plantegen.
– Serà tota una aventura, però també és cert que com a tal aventura marca un abans i un després a la vida d’un home o una dona, més enllà de l’excedència que es pugui tenir…
– Estic totalment d’acord amb aquesta apreciació. Però el que volia realment aclarir és que el fet d’anar de número cinc per Mallorca a la Candidatura de Podem fou com a de rebot, a l’igual que ho va ser l’entrada al Parlament, com abans havia succeït a l’entrar a l’Executiva del Partit. De fet, me va costar molt prendre la decisió de demanar l’excedència. Deixava sol al mestre del taller, així com també la seguretat que dóna l’estabilitat i els horaris de feina. A la política tot és diferent.
– Si una persona, encara que sigui de rebot, arriba a la Presidència del Parlament, diria que hi ha motiu suficient per a tocar les campanes, President… Per cert, com va ser allò d’aplicar l’article 68.1 i anar a una votació a porta tancada?
– Havia promès que seria estricte amb l’aplicació del reglament i reconec que possiblement ho vaig ser massa. Avui no faria les coses igual, en el sentit de que a més d’assessorar-me com vaig fer amb els serveis jurídics de la casa, també consultaria amb la resta dels membres de la Mesa. L’actual Reglament de la Càmera dóna peu a la que fou la meva interpretació, i precisament aquest és un contingut del que s’estudiarà la seva possible revisió.
– Independentment de les tasques de presidir i moderar els debats, vos dóna aquest reglament marge per a les iniciatives pròpies?
– A partir del mes de setembre oferirem noves imatges del Parlament perquè canviarem totes les càmeres que actualment no tenen una bona resolució degut a un sistema propi dels anys 90. Intentarem presentar a la ciutadania un Parlament molt més obert i proper a la societat civil i seguirem acostant-nos com institució a les altres illes Menorca, Eivissa i Formentera. S’està començant a aplicar la firma electrònica per estalviar paper i donar més facilitats als ciutadans, i també intentarem posar en marxa el sistema de vídeo-conferències per evitar el hàndicap que tenen a les altres illes de viatjar cada tres per quatre a Mallorca. Entenc tots aquests projectes com a millores necessàries d’una banda per rompre aïllaments i per altra perquè els ciutadans se n’adonin de veritat del que passa en el seu Parlament Autonòmic. Cal corregir l’error de que el Parlament no s’ha donat mai prou a conèixer als ciutadans. Vull afegir que algunes d’aquestes iniciatives són de collita pròpia, però altres són fruit d’una consulta prèvia sobre les mancances que hi veien en el funcionament de la Institució els grups parlamentaris.
– I de cara al carrer en tot el que respecta a les visites institucionals a pobles, ciutats, festes… Com s’ho planteja?
– M’ho he de plantejar en base a un equilibri possible entre la gran quantitat de feina que hi ha aquí i la meva vida familiar, ja que tinc dos fills de tres i quatre anys. Per molta feina que un tingui, no pot deixar de banda aquesta responsabilitat.
– No podem acabar aquesta entrevista sense donar-li noves de part d’un bon grapat de macianers i macianeres, que m’han assegurat que recorden a “Balti” de quan vivia a Son Macià. Els voleu dir qualque cosa?
– En tinc un bon record de Son Macià i de la seva gent. Hi vaig viure quatre anys amb la que llavors era la meva parella, primer a un pis damunt la Banca March i després a una casa de foravila dels voltants.

Deja una respuesta