Antoni Sureda Llinàs: “A Son Macià, quan jo vaig néixer, només hi havia l’església, que no estava acabada, la casa de Ca’n Pelut,…”

0

Magdalena Ordinas

Enguany Son Macià celebrarà el seu centenari com a poble, i per aquest motiu, va ser un honor visitar a un dels veïns més actius del poble, l’amo Antoni Sureda Llinàs, que va néixer el 4 de juliol de 1926 a Son Macià (Manacor), i és l’actual president de l’Associació de Persones Majors de Son Macià i Cap de la Comarca de Llevant de la Federació de Persones Majors de la Part Forana. Va ser regidor de l’Ajuntament de Manacor i delegat de Son Macià l’any 1973. És una persona familiar, sociable, positiva, sempre disposat a ajudar als altres, participatiu, i amb molta estima pel seu poble i per l’associació que presideix. El visitàrem al local de l’associació per parlar un poc de la seva vida, del poble, i de les activitats que duen a terme des de l’Associació de Persones Majors de Son Macià.

– L’amo Antoni, quins són els primers records que teniu de la família i del poble de Son Macià?
– Jo vaig néixer l’any 1926, a fora vila, a uns tres-cents metres d’on avui en dia tenim el local de l’associació. Els meus pares eren Miquel i Catalina, i jo som el tercer de quatre germans, en Miquel, Sebastià, jo mateix i en Pedro. Quan jo vaig néixer feia molt pocs anys que s’havia fundat el poble. Va ser l’any 1919, i enguany a Son Macià celebrarem el centenari com a poble. Al poble, quan jo vaig néixer, només hi havia l’església, que no estava acabada, jo la vaig veure acabar, i a més hi havia la casa de Ca’n Pelut, la botiga de baix, ca’s Ferrer i la casa alta de Ca’n Vives, a aquesta record quan l’acabaren de fer.
– Hi havia escola al poble quan ereu petit?
– No, no hi havia escola, però el primer capellà que vàrem tenir al poble, Don Joan Quetglas, era llorencí i ensenyava les primeres lletres als nins, i després va venir Mossèn Pep Maiol, de Sant Joan. L’any 1932 va venir el primer mestre públic al poble, Don Macià Maties de Santanyí, però hi va estar molt poc temps, i el va substituir Don Pedro Garau, natural d’Artà. A aquest el vam tenir durant quaranta anys al poble; fins i tot es va casar amb una al.lota de Son Macià i va quedar a viure al poble. Era molt bon mestre i va fer molt pels nins i nines del poble, on a més de les hores que ensenyava a l’escola els horabaixes, tots els mesos d’hivern feia dues hores de classe per ensenyar a tots els al.lots del poble que fèiem feina al camp als matins ajudant als pares. Suposo que els pares voluntàriament col.laboraven amb productes del camp o donant-li alguna cosa, eren temps difícils.


– Vos agradava treballar al camp?
– Sí, als nou anys vaig començar a ajudar als meus pares, ja que el meu germà gran poc després l’enviaren a la guerra. Ja de major vaig continuar treballant al camp; sempre m’ha agradat molt.
– A l’hora de cercar al.lota, on la trobàreu?
– Aquí mateix al poble, em vaig casar amb na Catalina Fons Galmés l’any 1954.
– Encertàreu, l’amo Antoni?
– Sí, i tant que vaig encertar. Encara estem plegats; és aquí darrera jugant a cartes (podem veure al grup a una de les fotografies). Fa 64 anys que…

TOTA L’ENTREVISTA A L’AMO ANTONI SUREDA, A L’EDICIÓ IMPRESA DE “MANACOR COMARCAL”.

Deja una respuesta