ActualidadCulturaNoticias

Amb el concert musical de Ferrer Ferran, la Banda de Música de Manacor ha fet història dins el món de la música

Magdalena Ordinas

El dissabte dia 16 de novembre, vaig tenir l’oportunitat de ser convidada pel director Eduardo Bernabéu i la Junta Directiva de la Banda de Música de Manacor, a l’assaig general de la banda amb els nins i nines de les corals infantils de les escoles de música del Conservatori de Manacor, Escola de Música de Porto Cristo, Col.legi Sant Vicenç de Paül, CEIP Es Canyar i del CEIP Sant Miquel de Son Carrió. Va ser un privilegi veure com va treballar amb la banda i els nins el gran director i compositor Ferrer Ferran. Sabia del seu amor per la música, ja que vaig tenir l’oportunitat d’entrevistar-lo per “Manacor Comarcal”, però no sabia del seu caràcter alegre i atent amb els nins i nines que de seguida perderen els nervis i acataren les indicacions que els anava donant el director quan agafà la batuta per dirigir les seves obres. Els professors dels nins i nines eren els que realment estaven nerviosos i pendents en tot moment des del pati de butaques dels seus alumnes, i es tranquilitzaren quan el director els va felicitar pel gran treball fet amb els alumnes, que en tot moment van respondre de meravella a les seves indicacions.


Per a l’estrena del concert, els components de la Banda de Música de Manacor anaren vestits de gala i els nins i nines amb uns pantalons negres i un jersei blanc amb la partitura de la cançó, obsequi de la banda, com a record d’aquest concert.
Pel que fa als solistes, Joan Carles Andrés va brodar l’obra, tant amb el fliscorn com amb la trompeta. L’any passat Joan Carles va ser professor de trompeta al Conservatori de Manacor. L’obra “Manacor Sax” va ser molt emocionant, veient la facilitat amb què Maria Bel Serra treia notes del saxo; era espectacular. Na Maria Bel va començar a la banda l’any 2009 amb 10 anys i ara estudia al Conservatori de Saragossa. Tots els músics varen estar espectaculars, concentrats i molt emocionats durant el concert, ja que eren obres difícils, com “Insurrection”, una de les més difícils del concert, amb molts de canvis i compassos i tempos, que tots els components de la banda varen treure molt dignament.
Vaig conèixer al director Eduardo Bernabéu fa uns anys, quan va passar a dirigir la Banda de Música de Manacor, i de llavors ençà he admirat el seu tarannà i la seva manera de dirigir la banda, a més de la seva decisió que els músics aprenguin noves experiències cedint la batuta de manera ocasional als directors convidats. Fa dos anys va aconseguir que el gran compositor i director Ferrer Ferran (“mestre de mestres”, com diu Eduardo, i considerat el millor compositor de música per a banda que hi ha Espanya, i de fet la seva música sona pels cinc continents) es comprometés a venir a dirigir la banda amb obres seves, i per estrenar un encàrrec de la banda manacorina “Manacor Sax”.


El concert va ser impressionant i, tot i que no he pogut evitar fer uns breus comentaris, més que la meva opinió, he decidit que els lectors puguin saber l’opinió personal dels dos directors. Aquesta és l’opinió del director Eduardo Bernabéu: “Estic molt content, el públic va respondre molt bé al concert, rebérem moltes felicitacions del públic assistent, entre elles la del regidor de Cultura de Manacor, Mateu Marcé, que va venir a felicitar-nos personalment. En Ferrer Ferran, segons em va comentar, se’n va dur una impressió de la banda molt bona, no esperava la resposta de la banda ni la de la gent de Manacor.
El públic va participar del concert; va ser una passada, i ara tenim el problema, que realment no és problema, que a cada concert els músics van superant-se i el més difícil és mantenir-se, però aquesta és la nostra feina i a seguir, tenim projectes nous amb el compositor i idees noves. El concert per jo ha sigut un 10. Tots els músics han respost molt bé, els solistes, na Maribel, en Joan Carles, trompeta… En la primera peça, El bolero de Carmelo vull destacar en Guillem Riera, el ninet del bombardí, que ha entrat enguany a la banda i va tocar dret, i va fer un solo de categoria. Tots els músics súper bé; per jo un 10.
També cal destacar les corals infantils, perquè la veritat és que és difícil afinar les flautes dolces i aconseguiren afinar-les molt bé, no és normal, o sigui que els professors que han treballat amb ells ho han fet molt bé, per tant un 10 per a ells. Al concert, a més, hi va haver dos moments molt emotius, el primer va ser en “La veu de la trompeta”, obra dedicada als pares del compositor, ja que el seu pare tocava la trompeta, i el director va voler dedicar aquesta obra a Tomeu Nadal, director de la banda durant 9 anys. Quan en Ferrer Ferran tenia 19 anys va venir aquí per acompanyar-lo al piano a les oposicions a trompeta per a la Banda de Palma , i va estar a ca seva, i al concert hi havia un familiar d’en Tomeu. Va ser molt emocionant l’encontre. Després, la saxofonista va tocar de dalt a baix l’obra “Manacor Sax”, i després al bis final varen repetir un trocet. La gent va aplaudir moltissím”.
Pel que fa al director i compositor Ferrer Ferrran, vaig poder parlar amb ell per telèfon dilluns al matí -en un buit entre classe i classe al Conservatori de València- i molt amablement em va donar la seva opinió del concert i de la Banda de Música de Manacor:
“En primer lugar, sabía que iba a enfrentarme a una banda buena, de la que tenía referencias sobre ella, pero aún con eso resulta que me encontré algo más mágico de lo que esperaba. Vi que en la banda hay mucha disciplina y mucho amor a la música y quizá este sea el factor que hace que ese grupo de músicos suene de la manera que suena.
Cabe decir que la organización fue perfecta, pero no son sólo los músicos los que hacen grande la banda, hay que hacer una mención muy especial a la Junta Directiva. Es una junta, me atrevería a decir de las mejores que yo me he encontrado en mi carrera musical; una directiva que apuesta por la música en la que todos están ahí al cien por cien para hacer grande la banda y hacer grandes las interpretaciones y los conciertos de la banda. Por supuesto, también por la presidenta que encabeza este grupo directivo, pero… si no tuvieran el maestro que tienen, no todo sería igual. Eduardo es el alma mater, esa semilla que hace posible lo que ocurrió en el concierto de Manacor, no es gracias a mi, es gracias a todo este equipo que hay detrás. Eso que no se ve; sin ese equipo, esa dirección artística de Eduardo, la dirección técnica de la directiva, y la disciplina y responsabilidad que marcan los músicos, el concierto no hubiera salido tal y como fue.
Me sentí muy a gusto dirigiendo y muy a gusto estos días ahí, y simplemente me dejé llevar por mi corazón y por mi intuición. Hablé con los músicos con toda sinceridad y con toda normalidad, como acostumbro a hacer, y desde mi humildad es lo que siempre trato de inculcar a mis alumnos, la humildad pienso que es necesaria en la música. Yo me sentía tal y como soy y así me dirigí al público, así me dirigí a los músicos, y así dirigí yo a la banda.
Fue fantástica la participación de los niños, espectacular, con un comportamiento sobresaliente, ya que a veces es difícil a un niño mantenerle en silencio. Gran disciplina en el concierto, y el asunto de resonar las flautas dulces fue magnífico, aquel pequeño desfile que ensayamos fue espectacular, y enseguida el público ovacionó esa marcha que hicieron ellos. El público estaba totalmente entregado, y es que cuando salieron los cuatro niños de mi derecha y los cuatro de mi izquierda desfilando con las flautas, el público “se tiró encima” con sus ovaciones. La actuación de los niños fue un acierto y además, como dije al público, yo compongo para ser feliz y quiero educar a los niños desde pequeñitos, por eso tengo tanta literatura escrita para los niños, porque son el futuro de la música. Si aprenden desde pequeñitos a amar la música, se conseguirán resultados como el de la banda que tiene Manacor. Creo que este es el éxito de esta banda.
Magdalena, me preguntas si voy a volver… volver, por supuesto que quiero volver, ya le dije al maestro que siempre que quieran voy a estar ahí, me sentí como en mi casa, la directiva y los músicos me acogieron muy bien y me sentí muy a gusto. En el momento que me digan de estar, ahí estaré. La composición “Manacor Sax”, espectacular. Maria Isabel toca fantásticamente bien, la pieza es muy sobresaliente y el público se puso a aplaudir que se les rompían las manos. Tal fue así que le dije a la solista: “oye, vamos a repetir la última danza, porque el público necesita escucharlo de nuevo”, la repetimos, y el aplauso creció el doble. Una obra espectacular.
Tengo en la cabeza, porque me motivaron mucho en Manacor, hacer cosas nuevas, composiciones nuevas para Manacor, y según me ha dicho el director y la junta directiva, se van a poner a trabajar en ello, porque es posible que cerremos un proyecto de dos o tres años para venir yo a Manacor y hacer composiciones nuevas dedicadas a Manacor y a la banda. Pienso que Manacor ya está en la historia de la música, y más después de lo que ocurrió el domingo en el estreno mundial de “Manacor Sax”. Va a ser una cosa muy grande para Manacor, y ahí voy a estar con todos vosotros, muy animado y con todo el cariño del mundo.
De nuevo muchas gracias a la directiva, al director, a los músicos, al público…, ya que la magia que ocurrió en el Auditorio fue gracias a todos ellos.”.

Mostrar más

Publicaciones relacionadas

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Botón volver arriba